Dormir a 4 punts de l’ascens estimula el Girona (1-0)

GIRONAQue al descans Míchel hagués fet dos canvis era sinònim que el partit del Girona no convidava a l’optimisme. Apagat, a l’equip li va costar engegar-se, però va saber trobar aquella espurna que acompanya els equips guanyadors. Ho va fer possible la vareta màgica de Nahuel Bustos al límit del temps contra el Màlaga (1-0), que deixa l’ascens provisionalment a 4 punts. Encreuem els dits.

Això sí, tot va ser eclipsat per la primera decisió del tècnic blanc-i-vermell, que passada la mitja hora va assenyalar Samu Saiz i li va ensenyar el túnel de vestidors. Montilivi va glaçar-se al comprovar la resposta del mitjapunta, que va dir al seu entrenador "pallasso, ets un pallasso, això és el que ets", va treure’s la samarreta i va marxar dient coses encara menys agradables. La mala actitud sempre és indefensable, però Samu Saiz, un futbolista que en qualsevol moment pot decantar el partit, no tenia cap culpa de l’espessor del joc. Més aviat el Girona va trobar a faltar una brúixola que el guiés, perquè no és el mateix jugar amb Aleix García que sobreviure amb Víctor Sánchez, també substituït a la mitja part. En una nit en què l’únic resultat possible era la victòria, les expectatives van posar-hi el seu granet de sorra. El Màlaga, condemnat a patir a la part baixa i amb l’entrenador penjant d’un fil, s’entreveia un rival assequible. Com si el Girona tingués les facilitats per costum. Sort que el cinquè triomf seguit no es va escapar.

Juan Carlos, també salvador

Massa ensurts va donar el conjunt andalús en un inici elèctric que ja va fer intuir que s’hauria de picar més pedra de la prevista. Paulino, Febas i Brandon, aquest últim repetint a la segona part amb dues ocasions claríssimes, van fer treballar Juan Carlos, novament impecable. Els gironins no hi eren i, amb pocs recanvis fiables, l’estadi va intentar arribar allà on l’equip no arribava. Sense que la pilota aportés solucions, les centrades aïllades i l’estratègia no van funcionar: Stuani i Bernardo van generar poca cosa en el joc aeri.

Sense Aleix, Samu ni Borja, Míchel també va treure Baena i Stuani. És complicat crear quan els artistes que han permès l’escalada i la reacció classificatòria no hi són. Però quan els nervis eren evidents, Bustos, un dels futbolistes destinats a sacsejar els minuts finals, va tenir la sang freda necessària per controlar una pilota, no precipitar-se i enviar-la al fons de la xarxa per fer esclatar d’alegria la ciutat sencera.