Dona gust veure competir el Girona de Míchel

GIRONAAmb pocs recursos, Míchel ha dissenyat un Girona fiable que té identitat pròpia, practica un futbol bonic i, per fi, veu com l’acompanyen els resultats. A Elx, els gironins van sumar la segona victòria consecutiva (1-2), després de remuntar un partit complicat, i van encadenar la quarta jornada sense perdre (8 punts de 12).

Qui esperava poc d’un Elx-Girona anava totalment errat, perquè va ser divertidíssim: en la primera part es van veure un parell de gols, un d’anul·lat que ho hauria d’haver sigut, tres pals, dos lesionats i un munt d’ocasions. L’excés de rauxa amb la qual va sortir el conjunt local va ser contrarestada per la bona gestió blanc-i-vermella, que van estar a punt d’enganxar-se els dits però van reaccionar en el moment indicat per marxar a l’aturada del Mundial amb una rialla. Dona gust veure com competeixen.

Cada vegada que Collado entrava en joc, passaven coses. Ell va ser el principal maldecap dels de Míchel, xutant la primera de les pilotes que van topar amb la fusta i filtrant una assistència a Pol Lirola perquè el cuer de la Lliga s’avancés en el marcador davant d’un Girona indecís, que s’assemblava més al del desastre a Almeria (perdia 3-0 passada la mitja hora) que al de la brillant victòria contra l’Athletic.

L’Elx va veure una oportunitat i s’hi va llançar a mort. En 14 jornades estrenava el quart entrenador (provisional, o sigui que n'hi haurà un cinquè), era l’equip més golejat, el segon menys golejador i sense cap triomf. Avançar-se li va proporcionar la creença que potser contra el Girona, que en el seu historial ha ressuscitat més d’un rival, el canvi de tendència seria possible. Els blanc-i-vermells van entrar amb el peu canviat i dos futbolistes lesionats: Miguel a l’escalfament i Yangel Herrera al cap de 10 minuts.

Però, coses de la vida, Pere Milla va enviar una rematada al travesser que hauria suposat una estocada dolorosa. Mortal no, perquè el Girona ha demostrat que els partits no s’acaben fins a esgotar els últims segons del descompte, però hauria sigut fotut veure’s amb un 2-0 en contra. Allò va acabar sent un punt d’inflexió: Aleix Garcia va enviar una rematada al pal i a Oriol Romeu, que ja havia obligat a una gran aturada d’Edgar Badia, li van anul·lar un gol per una de les típiques agafades entre un rematador i el seu marcador. Si fóssim mal pensats creuríem que hi ha dies que als catalans se’ls executa un reglament diferent que a la resta de clubs.

Iván Martín: dues estonetes, dos gols

Tocava protestar poc, continuar pencant i al·lucinar amb la connexió que s’ha creat entre Iván Martín i el gol. Si divendres va ser arribar i moldre, a Elx tres quarts del mateix: abans del descans, va caçar una pilota morta per enviar-la al fons de la xarxa i sumar el seu segon gol a Primera en tan sols dues estonetes. Un rendiment impactant.

Afortunadament, el Girona va sortir molt diferent a la segona part. Va tenir una gran ocasió Valery, lliure de marcatge, que va enviar desviat. Però qui s’ho mereixia era Taty Castellanos, assenyalat per suposadament no tenir gol, que fa una feina de desgast gens agraïda i que va callar boques empenyent una centrada d’Arnau Martínez. No va sentenciar de miracle Oriol Romeu, que va enviar una pilota al travesser.