El davanter que (sí que) fa gols i tapa boques al Girona

GIRONAEl fitxatge d'Abel Ruiz pel Girona, consensuat absolutament a escala interna, no va ser tan ben rebut de portes enfora. L'alta inversió realitzada, xifrada en nou milions d'euros més l'extrem Gabri Martínez a l'Sporting de Braga, i els dubtes pel fet de no ser un golejador contrastat, sinó més aviat un davanter dinàmic que ofereix una alta varietat de recursos poc visibles per a l'espectador, van obrir un meló que el mateix jugador ha tancat a còpia de gols: n'ha marcat un parell sent protagonista en les dues victòries consecutives dels gironins.

Sense poder fer pretemporada ni unes vacances com Déu mana, perquè estava guanyant una medalla d'or als Jocs Olímpics de París, Ruiz va plantar-se a Montilivi cinc dies abans del debut al Benito Villamarín, on va ser titular i va enviar una pilota al pal. L'ombra de Dovbyk, pitxitxi de l'anterior campionat, era llarga: l'ucraïnès n'havia fet 24. I els anys anteriors a l'elit; Taty Castellanos, 13, i Cristhian Stuani, 19 i 21. En la seva trajectòria a Portugal, el valencià va signar registres més aviat discrets en cinc temporades: 1, 3, 2, 8 i 6 gols a la Lliga, respectivament. Els dubtes, doncs, eren evidents.

I aquests es van accentuar en l'única derrota, fins ara, al Cívitas Metropolitano, on va malgastar les dues ocasions claríssimes de què va disposar. Va ser llavors quan, coincidint amb la golejada a l'Osasuna, es va treure un pes del damunt amb un gran xut des de la frontal que va entrar per l'escaire, el 3-0, després de, també, haver fallat una clara ocasió en la primera part. Ruiz va celebrar el gol estirant-se la samarreta, d'esquena al públic, perquè tothom pogués llegir bé el seu nom. Més tard Míchel el va canviar i es van fondre en una abraçada.

La defensa del tècnic

A més, sense necessitat de fer-ho, en la roda de premsa l'entrenador va defensar públicament el jugador del rum-rum que s'havia generat al voltant de la seva figura, conscient que treballa fabulosament la gestió del vestidor: "M'agrada molt que hagi marcat, perquè la gent no valora com és de bo. Només es fixen en els números, però sé que és un nano amb personalitat i tranquil·litat, i ens donarà un gran nivell. La capacitat que ha tingut d'entendre el joc per deixar força situacions de jugar per dins i enfonsar-los per tenir superioritat ha estat fantàstica. Ha fet un partit increïble".

A Sevilla, Ruiz va tornar a marcar, aquest cop de penal, per convertir-se en el màxim golejador provisional del Girona en una arrancada amb 7 punts dels 12 en joc. Però una altra vegada, el que va destacar més del davanter va ser el fet de provocar, contínuament, la defensa local, a la qual arrossegava a la seva conveniència i creava els espais oportuns per als seus companys. "Pels objectius que té el club avui en dia, el seu fitxatge és òptim, complementa molt bé la part ofensiva de l'equip. Pot ser molt important per a nosaltres: esperem que pugui ensenyar tot el talent que té", valora el director esportiu, Quique Cárcel, que ha envoltat Abel Ruiz de peces molt variades que conformen un atac de luxe: Miovski, Stuani, Asprilla, Bryan Gil i Tsygankov.

Al 9 blanc-i-vermell en cap moment li ha fet perdre la son el fet de marcar més o menys gols. "Per a mi és un somni estar aquí. Míchel em va trucar l'any passat per venir al Girona, m'ha demostrat el seu interès. I vull ajudar-los a créixer. Com em defineixo? Soc un jugador solidari i molt complet que intenta fer una mica de tot. Per descomptat que valoro fer el màxim de gols i assistències possible, però la prioritat és fer millor el joc de l'equip. A això he vingut: a donar tot el que tinc i a sumar", ha dit el valencià, que amb la seva feina (i els seus gols) ha tapat boques en tan sols quatre jornades de competició.