El davanter criat en una família d'acollida que vol ser important al Girona

GIRONAVa arribar l'últim dia del mercat de fitxatges. Cridat a tenir un rol protagonista, Arnaut Danjuma encara no se sent còmode al Girona. I això que Míchel Sánchez li ha donat minuts, repartits entre la banda i la punta d'atac, aprofitant la versatilitat del neerlandès, que és cedit del Vila-real. Precisament, amb el conjunt groguet va fer un parell de gols en les dues primeres jornades de campionat. A Montilivi, però, no n'ha fet cap, i el rum-rum creix, perquè hi ha força expectatives posades i la imatge no acaba de convèncer. No desequilibra individualment i li costa assimilar que ha de treballar més sense pilota. El Girona visita aquest diumenge el Celta (14 hores, DAZN), i podria tenir una nova oportunitat, davant els problemes dels gironins per veure porteria: vuit gols en set partits, però quatre van ser el mateix dia.

Els que el coneixen asseguren de Danjuma que les dificultats no l'enfonsen. Té un caràcter fort, i això sovint pot generar mala maror al vestidor. Dins del món futbolístic té fama de desconnectar, especialment si no juga el que considera adequat, o de no esforçar-se prou en partits poc atractius. De moment, l'adaptació a l'equip català progressa adequadament, i ningú no pot retreure-li els seus intents d'encaixar amb els companys. Si en el passat va tenir algun conflicte, a Girona no ho sembla. Vol ser una peça important.

El que el defineix és una capacitat de superació envejable. No ha tingut una vida fàcil, Danjuma, nascut a Nigèria però resident als Països Baixos des dels quatre anys. "No teníem gaires facilitats a escala econòmica. Alguns cops, a la meva família i als meus dos germans ens va tocar dormir al cotxe. També em vaig veure obligat a estar un temps vivint amb una família d'acollida. Va ser molt dur no tenir on anar; però sent sincer, tot i que pugui sonar un pèl esbojarrat, conservo grans records d'aquells moments. Els meus pares, que es van separar, ho van donar tot per mi. Em van fer apreciar la vida. Els dies durs poden ser dolços. Hi ha bellesa en la dificultat", explicava en una magnífica entrevista a la Revista Panenka l'any 2022.

Futbol i religió

El futbol va ser el seu primer refugi. Però no pas l'únic. "No entenia moltes coses del meu voltant. No sabia què suposava dormir en un cotxe. O no tenir les facilitats de molts nois amb els quals entrenava. L'única manera d'alliberar-me era amb la pilota. El futbol era l'únic que tenia per expressar-me i desfogar-me. Això i la religió". El davanter del Girona és musulmà. "Intento resar tres cops al dia. L'islam és essencial per a mi. És la meva columna vertebral, el meu propòsit més gran. Li dona sentit al meu món i em guia. Em fa anar pel camí correcte. Crec que no podria afrontar tot el que em passa sense l'islam", afegia durant la conversa.

Als 27 anys ja ha passat per les acadèmies de l'Oss i el PSV Eindhoven –rival dels gironins a la Champions–, i el NEC Nijmegen, el Bruges, el Bournemouth, el Vila-real, el Tottenham, l'Everton i ara el Girona. Ni en somnis hauria imaginat consolidar-se en l'elit del futbol professional. "La família d'acollida no em portava ni a entrenar ni als partits. Llavors era el meu pare, que vivia a la mateixa ciutat, qui m'ajudava per poder-hi anar. Aquell sacrifici ho va ser tot. Per això ara sempre està als estadis amb mi", recordava, i finalitzava: "Vaig haver de créixer molt de pressa. I ho agraeixo, perquè vaig descobrir que l'única manera de prosperar és treballant i amb valors. Educar-te en un entorn difícil t'ajuda a apreciar les coses i a tenir una altra perspectiva. També a ser més agraït i a tenir més empatia. A ser una persona... diferent".