Els danys col·laterals de vestir Montilivi per a la Champions
Amb l'aforament reduït i les graderies retràctils buides, un munt de socis no viuran la històrica estrena europea
GIRONAEl Girona protagonitzarà dimecres l'històric debut a la Champions a Montilivi contra el Feyenoord (18.45 h, Movistar). Però ni de bon tros tots els abonats blanc-i-vermells podran assistir a un estadi poc preparat per a aquesta mena d'esdeveniments. De fet, la UEFA li prohibeix utilitzar les graderies retràctils, amb la qual cosa l'aforament queda reduït fins a les 9.721 persones, unes 5.000 menys de l'habitual. Aquest és el gran motiu pel qual el club es va plantejar competir a Europa en un altre lloc, un fet que va indignar la major part de la massa social, molesta perquè considera que no s'ha actuat amb prou agilitat per evitar el problema.
Inaugurat el 1970, Montilivi amb prou feines s'ha reformat a gran escala, més enllà de les actuacions obligades per reglament que ha hagut d'afrontar amb el pas del temps o dels pegats que ha anat col·locant quan no ha tingut més remei. L'estadi és municipal i el Girona va signar una concessió fins al 2068, però a l'ombra planeja la possibilitat de construir un estadi nou. A principis d'any també es va temptejar la possibilitat d'invertir uns 20 milions i fer obra nova, una opció descartada entre paraules confuses.
L'escenari, doncs, ha obligat el club a sortejar quins abonats entren a cada partit de Champions, perquè tots no poden fer-ho. Aproximadament, el Girona compta amb 9.700 abonats i 16.000 socis; i d'aquests només 6.000 sentiran l'himne en directe. Entre els privilegiats, els 1.000 primers abonats són els únics que poden decidir, en exclusiva, si assisteixen als quatre partits que es jugaran a la ciutat. Una picada d'ullet a la fidelitat. Però del 1.001 a l'últim soci d'aquest mes de juliol tenen els mateixos drets. I això alguns no ho acaben de considerar just. L'ARA ha pogut conversar amb l'abonat 1.001, Martí Sala: "Tinc el carnet des del 2008, amb l'ascens a Segona. Sé que amb qualsevol decisió la situació és complicada, però no tinc cap avantatge respecte a qui es va apuntar fa quatre dies. I això em va caure una mica malament".
Si aprofundim una mica més, aquell 2008 es va produir un boom a Girona amb el retorn al futbol professional gairebé 50 anys després. I què vol dir, això? Que hi ha abonats d'aquella època que sí que poden anar a tots els partits, i altres que no, havent-se donat d'alta amb pocs dies de diferència; perquè el tall el marca el número d'abonat i no la temporada en què es van abonar. "Conec gent que es va fer soci com jo, i està al voltant del número 700, o que té un número més elevat, i es mou vora el 1.200", confirma Sala, que indica que la solució bona per a tothom seria la de "construir un estadi nou": "Perquè cada any ens apugen la quota, però no veiem beneficis: els seients estan bruts, hi ha un piló de cua als bars... Entenc que en un projecte així les institucions s'hi haurien d'involucrar una mica, però necessitem un camp amb una capacitat per a 20.000 persones. Això seria ideal".
"He estat en anys en què regalaven entrades perquè la gent anés a l'estadi. Pensava que tindria preferència, però ara m'haig d'espavilar per veure com entro. Crec que aquest repartiment perjudica el soci. I la veritat és que els dies previs, entre els amics, ja comentàvem que alguna en farien. No costa tant adequar Montilivi. Però no arreglen res", diu Sala, que també creu que els organismes miren massa prim "amb les graderies retràctils": "Què passa, que a la Lliga no poden caure i a la Champions sí? Tampoc no té sentit que no es posin d'acord".
Sidral a la tribuna principal
Tampoc no està contenta la gent que seu a tribuna i que es veu desplaçada perquè el Girona els ha distribuït per altres zones de l'estadi. Cap soci manté la seva localitat, però alguns com a mínim poden estar al seu sector. Els de tribuna, amb un perfil d'edat avançada, ni això: les seves cadires seran per a compromisos (1.300 de la UEFA i 1.500 del club). Les 700 entrades restants són per a l'afició visitant.
"Soc l'abonat 156 i he vist el Girona a preferent. Avui això és un negoci i no pintem res", diu Francesc Fitó. "Montilivi és indigne per a un equip ja no de Champions, sinó de Primera. Ho han rumiat de pressa i corrents, perquè els ha enganxat amb els pixats al ventre". Fitó s'asseurà al gol nord, sense els amics que l'acompanyen normalment.
Per acabar, no s'han tingut en compte les característiques personals dels abonats. "No ho han gestionat bé; perquè fins i tot la reestructuració que hi ha hagut a tribuna per encabir la premsa tot l'any és horrible. Abans hi havia espai, però ara, per passar, ens trepitgem els uns als altres. El company de la fila del davant, per exemple, té incontinència urinària, i cada 20 minuts s'aixeca per anar al lavabo. Molesta a tothom, el pobre. És horrible. No han tingut cap delicadesa", opina Ramon Barnola, l'abonat 177. "Ens haurien d'escoltar més", finalitza.