Un curtcircuit de Juanpe i Gazzaniga enfonsa el Girona a Mallorca

GIRONAFran Sandaza era un davanter que va formar part del Girona les temporades 2014-15 i 2016-17. Van ser anys bons, a Montilivi, que es va acostumar a ser un gran de Segona que flirtejava amb ascendir a Primera. Un conjunt forjat a còpia de garrotades que es va guanyar un lloc al cor dels aficionats, que el compadien per tot el que patia. Sandaza, un nou corpulent poc amic de les floritures, era d'aquells que anaven per feina i es barallava amb qui fos en defensa dels seus. Aquesta manera de fer la va aprendre a Escòcia, d'on va sortir amb mitja cara de titani perquè es va trencar la mandíbula i un pòmul en un xoc amb un oponent. El metge, en veure'l, es va pensar que havia tingut un accident de trànsit.

"Quan fa fred se m'adorm un costat de la cara", va dir en una entrevista. Així era Sandaza, que en 73 partits va marcar 25 gols amb el Girona. Un d'ells en l'única victòria de l'entitat a Mallorca, en la penúltima jornada d'un campionat que havia de ser històric. Fins que va aparèixer el Lugo la setmana següent i ho va enviar tot a pastar fang. Aquell Girona va fer 82 punts i no va acabar a Primera. El madrileny va fer les maletes a l'estiu per desfer-les l'any següent. Tindria premi, perquè per fi va aconseguir pujar, i es va convertir en un dels futbolistes més estimats de la història recent dels gironins. I l'únic que sabia quin camí s'havia de seguir per guanyar a Son Moix.

Perquè les illes mai no han sigut propícies per als de Míchel, que avui l'han ben pifiat (2-1). Van de Beek els ha avançat aviat, però no només han sigut incapaços d'administrar el resultat, sinó que també han desaprofitat la superioritat que els hi ha donat jugar amb un home més durant una hora. Muriqi ha estat expulsat per una trepitjada duríssima a Bryan Gil que l'àrbitre no ha vist, però el VAR sí. En aquell moment, Larin ja havia empatat, però el més greu encara havia d'arribar.

L'error no té resposta

Ha sigut a l'inici de la segona part quan el Girona s'ha complicat la vida tot sol. Juanpe i Gazzaniga han tingut un curtcircuit, i han provocat un dels gols més absurds de la Lliga: el canari li ha cedit una pilota horrible al porter argentí, que se l'ha menjat completament i, quan l'ha refusat, molt forçat, l'esfèrica ha impactat amb Larin i s'ha colat a la porteria. El canadenc, que se l'ha cregut, l'ha celebrat amb ràbia mentre Juanpe i Gazzaniga només volien trobar un forat on amagar-se.

Els de Míchel no han tingut a Sandaza, però no serà per recursos. Per la punta d'atac hi han passat Danjuma, Stuani, Abel Ruiz i Portu. Per variar, cap ocasió clara. El que més grinyola, esclar, és la falta de creativitat d'un equip que s'ha tornat a mostrar trist, retenint la pilota però sense cap mena de malícia. En aquest sentit, el Girona és força previsible; li falten idees per trencar la seva pròpia lentitud. I, contra deu, no sap jugar. Li va passar a Logronyo, on va suspendre vergonyosament; i ha repetit a Mallorca, que ha tingut prou amb estructurar-se correctament al darrere i sortir de pressa al contraatac.

En definitiva, el Girona acumula sis partits sense victòria comptant les tres competicions i fa un pas enrere pel que fa a imatge després de la millora viscuda contra el Liverpool. Perquè ni marcant abans, ni veient com el rival perdia el seu jugador estrella. Ha deixat escapar uns punts que l'allunyen del propòsit fixat per Míchel, que determina com a clau aquest final de la primera volta per definir si podrà repetir la presència europea o s'haurà de conformar amb l'objectiu de mínims de la permanència. Sembla que serà això últim.