Per què Cubarsí va rebutjar fer-se gran al costat de casa?

GIRONA“És que en Pau és molt culer, molt. De tota la vida. En Robert, el seu pare, l'hi va inculcar des de petit. El duia al camp, s’escapaven sempre que podien. I ja no hi ha res a fer. Només vol Barça, Barça i Barça. És indiferent qui li truqui, la resposta és no. L’únic que desitja és tenir una llarga trajectòria amb el club que estima”, explica Dídac Romagós, coordinador de Ràdio Vilablareix i una persona molt propera a Cubarsí i la seva família. Som poques hores abans del derbi entre el Barça i el Girona. Un partit que Cubarsí disputarà amb la samarreta blaugrana però que també podria haver jugat amb la blanc-i-vermella.

“Esclar que té sentiments cap al Girona, però per davant de tot hi ha el Barça. Ja n’ha tingut, de pretendents. Equips importants li han anat al darrere. I sempre els ha dit el mateix”, continua Romagós. Cubarsí va fitxar pel club gironí el 2015, com a prebenjamí. I va marxar-ne el 2018, rumb a Barcelona, sent aleví. Llavors el fill de fuster ja formava part d’un club de la Primera Divisió. Altres generacions no ho poden dir, això. Però ni amb aquest fet, gens menor, n’hi va haver prou per retenir-lo. “Senzillament, li va trucar el Barça”, afegeix.

Tant el 2023 com el 2024 el central gironí va tenir opcions de tornar al Girona. Grans o petites, només ho saben les parts implicades. No és cap secret que Pep Guardiola n’estava enamorat, futbolísticament parlant, i el volia reclutar per al Manchester City. Una de les opcions que es van considerar va ser, arribat aquest cas, cedir-lo perquè es foguegés a Montilivi. Una altra va ser temptejar-lo directament, tot i que des del club gironí mai no han verbalitzat públicament aquesta possibilitat. Ja podien haver-ho provat per terra, mar i aire, que Cubarsí hauria continuat al Barça.

La moda que més connecta els futbolistes del Barça amb els barris de Barcelona

“Té com a referents Puyol i Piqué, sobretot el primer. I si les lesions el respecten, crec que té totes les condicions per entrar al grup d’escollits i ser un d’ells. No és habitual la maduresa que demostra. El veus jugar i veus quin tarannà té i t'oblides que acaba de fer divuit anys. L’han educat molt bé, a casa, la Glòria, en Robert i els avis. De fet, encara diu que si el futbol no li anés bé se n’aniria a treballar a la fusteria. És un nano molt especial, en Pau”, comenta Romagós. També és especial la seva família, “molt implicada en el poble”. “Participen en diferents esdeveniments, alguns de caràcter social. I se’ls pot veure tranquil·lament amb la colla”.

“No fan ostentació econòmica”

Malgrat rebre elogis d’un munt de bandes, “continua sent un noi normal amb una feina normal, tot i no tenir-ne res, de normal", diu Romagós. "El que vull dir és que fan el que han fet sempre. Viuen com si no hagués passat res”, opina. “Li han arribat moltíssims reconeixements: ser considerat l’esportista amb més projecció masculina, les convocatòries amb la selecció, les trucades d’altres equips, la renovació amb el Barça, el fet de ser indiscutible per a Hansi Flick… I és i són els de tota la vida. No eren uns abans de tot aquest boom i ara són uns altres. No fan ostentació econòmica, continuen pencant i no tenen un no per a ningú. Se senten afortunats de tenir-se, com s’hi sentien abans”.

Cubarsí, per descomptat, continua enamorat de la pilota. “Des que era una criatura que ho està. El vèiem pels carrers de Vilablareix, amunt i avall, sempre amb una pilota. La duia a l’escola, al casal, a la plaça. No se’n separava mai. I no tenia por de res. Es tirava a terra sense cap negociació per pispar-la als contraris. Gaudia fent-ho, era un nervi. Tu veies els altres nanos que voltaven per tot el camp, i ell era l’únic que tenia clar quin rol executava. Era defensa i d’allà no el movia ningú”. Del Barça tampoc.

Les llàgrimes que el Girona no vol tornar a vessar