Confiança il·limitada en el projecte del Girona

GIRONAEsperança ferma que una persona té en què alguna cosa passi o funcioni d'una manera determinada. Seguretat, especialment en emprendre una acció difícil o compromesa. Aquestes són dues de les definicions que es poden vincular a la confiança, un actiu que a Montilivi ha quedat més que demostrat amb les renovacions de Míchel Sánchez i Quique Cárcel. "Sense tenir contracte sabia que continuaria en aquest projecte", recalca l'entrenador, agraït amb la resposta d'un club que l'adora i amb qui s'ha entès a la perfecció des que va començar la relació. "Que em renovessin sense haver complert l'objectiu no m'havia passat mai". Per a tot hi ha una primera vegada.

Estratègicament, l'ampliació de Míchel fins al 2024 és una jugada mestra. El Girona, que aquest dissabte es juga bona part de les seves opcions de disputar el play-off, esvaeix qualsevol opció incòmoda de rumors que vinculessin la seva continuïtat a l'ascens a Primera. No era una enganyifa quan a Montilivi proclamaven als quatre vents que buscaven construir una era, tal com va passar en l'etapa de Pablo Machín. Des de l'adeu del sorià hi ha hagut massa inestabilitat, amb una exigència desmesurada que ha provocat viure constantment frustrat. Ara la cosa ha canviat: no és a tot o res. Si sota aquest model no s'aconsegueix aquest any, es tornarà a intentar el curs vinent. Sense canvis bruscos ni cops de volant, perquè tot gira al voltant de Míchel. "On estaré millor que aquí?", es pregunta.

Qui tampoc trobaria un lloc tan idíl·lic és Quique Cárcel, la clau perquè tot l'engranatge es mantingui, lligat fins al 2025. Sense la continuïtat del director esportiu, que va repartir tranquil·litat quan l'equip no sortia del descens en ple mes d'octubre, no seria possible la continuïtat del madrileny. "El meu acord va lligat al seu perquè li dec molt. Em fan sentir com a casa, m'han donat suport en els mals moments i tot això no s'oblida", continua Míchel, encantat i gens espantat ara que arriba l'hora de la veritat: "Podem somiar a jugar a Primera".

No és un partit més

La dinàmica i les sensacions del Girona, però, no són gens bones, perquè ha perdut quatre dels darrers sis partits, però continua depenent d'ell mateix. La primera prova és contra el Mirandés a Montilivi (22 h, Movistar LaLiga), partit en el qual s'ha programat una rebuda a l'equip una hora i mitja abans. Una ensopegada dels de Míchel podria ser definitiva, tot i que la nit també pot acabar en final feliç: una victòria gironina, combinada amb una derrota del Las Palmas i el no triomf de la Ponferradina els classificaria matemàticament una jornada abans d'acabar la Lliga. "Necessitem ànima, passió i orgull a cada jugada", finalitza l'entrenador.