Clatellada important a un Girona al qual li fan mal els elogis

GIRONAEl Girona ha rebut avisos tota la setmana. Que si jugava fantàsticament bé, que si el gran triomf a la Catedral, que si encara tenia opcions de classificar-se per a les competicions europees, que si hi havia futbolistes que anirien a la selecció espanyola... Tot eren elogis, després de dues victòries consecutives que havien catapultat l'equip cap a una tranquil·litat fictícia. A Getafe, on es podia haver fet un pas de gegant cap a la permanència, l'únic i real objectiu de la temporada, contra tot un rival directe, ha patit una clatellada important: derrota per 3 a 2, alimentada en una primera part nefasta. "No ens hi podem posar només quan gairebé està tot perdut", ha dit Borja García al final del partit.

Míchel haurà d'analitzar seriosament per què el Girona desapareix quan hi ha moltes coses en joc. Va passar a Cadis fa tres setmanes i s'ha repetit al Coliseum Alfonso Pérez. Perquè més enllà de l'anàlisi que pertoqui, hi ha una desconnexió competitiva evident si es comparen alguns partits. Potser també certa relaxació, després dels bons resultats. I poques respostes quan van mal dades: la superioritat madrilenya al camp no ha estat contrarestada fins que no hi havia cap més remei i el mal ja estava fet.

Han deixat escapar una oportunitat magnífica, ja que en cas de victòria haurien pres un avantatge respecte al Getafe d'onze punts. De cop i volta, la diferència és de només cinc. I la setmana vinent, l'Atlètic de Madrid visita Montilivi. En un dia propici per enfortir del tot l'aspecte anímic, l'equip ha sortit absolutament adormit i irreconeixible. Al cap d'un quart d'hora ja perdia per dos gols i al descans havia llançat la tovallola.

'Goal average' salvat

Arriscar en la sortida de pilota ha significat més d'un contratemps, aquest curs. Però Míchel no es mourà d'aquí i realment no ho ha de fer, si hi creu. Els jugadors tenen prou experiència per calcular quin és el límit adequat, tot i que una mala entesa entre Gazzaniga i Santi Bueno, al minut dos, no ho faci semblar. El Getafe ha recuperat la pilota i Enes Ünal ha marcat el primer.

El turc ha ampliat el marcador després d'un penal, absurd, per mà de Javi Hernández. La defensa del Girona ha fet aigües per tot arreu, incapaç de detectar les marques per la mobilitat dels atacants locals. Munir, Mayoral i Ünal no han parat d'oferir alternatives per als seus i han sentenciat la golejada amb un xutàs de Mayoral abans de l'aturada al descans. Un cop duríssim.

S'ha fet curt, el partit. Perquè ja que hi era, el Girona ha ensenyat una mica d'amor propi. Ha retallat diferències gràcies als gols de Castellanos i Miguel Gutiérrez i al fet que el conjunt madrileny no tenia la mateixa tensió. L'única cosa positiva és que ha salvat el goal average, una manera trista de celebrar el centenari a Primera.