La Ciutat Esportiva del Girona s'imposa a les denúncies per irregularitats

GironaGrues i camions ja desfilen per Vilablareix, on el Girona ha començat, després d'un llarg temps d'espera, la construcció de la primera fase de la seva futura Ciutat Esportiva. La setmana passada, l'Ajuntament va donar el vistiplau a les obres. La decisió va arribar un any més tard de l'anunci del club gironí, que espera traslladar-hi el seu primer equip a l'estiu, en una temporada plena de canvis. No només deixarà La Vinya, el centre d'entrenament actual, ubicat al PGA de Caldes de Malavella, sinó que transformarà Montilivi per complir les exigències de la UEFA, que no permet ocupar les graderies retràctils en les seves competicions. "És un pas estratègic per al creixement de la nostra entitat, en un lloc privilegiat, on tots els nostres equips i jugadors disposaran de les millors condicions per al desenvolupament del seu talent", explica orgullós el president, Delfí Geli. La direcció del projecte ha estat confiada a l'arquitecta Olga Felip, del reconegut despatx gironí Arquitecturia, amb la col·laboració del també gironí NEXXO Project Management.

El procés, però, no està sent gens fàcil. Als retards acumulats per la paperassa cal afegir-hi l'oposició de l'Associació de Naturalistes de Girona i d'altres col·lectius, com Salvem Vilablareix Rural i Unió de Pagesos, que no s'han quedat de braços plegats i continuen a la càrrega, denunciant irregularitats. De fet, l'última acció ha estat presentar un recurs d'alçada davant la consellera de Territori, perquè consideren que "el projecte no compleix amb la normativa".

La primera fase de les obres al Pla de la Massana inclou la construcció de dos camps de futbol de gespa híbrida per als entrenaments del primer equip, als quals cal sumar els equipaments corresponents, com ara vestidors, gimnàs i despatxos. El projecte és que la Ciutat Esportiva tingui set camps de futbol, un amb graderies, per a tots els equips del planter, inclosos el femení i el Genuine. També hi haurà la nova seu institucional del club, en un mas del segle XVI que serà restaurat. Tot plegat significarà una inversió aproximada de 25 milions d'euros (el preu dels terrenys, no revelat, va a part), un 70% dels quals provenen del Pla Impulso, el fons CVC de la Lliga. El Girona es gastarà 20 milions més a Montilivi, en l'obra nova al gol nord i a preferent que tindrà lloc durant l'estiu. En total, doncs, el club gironí es gastarà prop de 45 milions d'euros per millorar el seu patrimoni.

Retards, protestes i la sequera

"Hem demanat a la consellera Ester Capella que anul·li l'aprovació definitiva del projecte del Girona a Vilablareix per defectes de forma, vulneració del dret de participació ciutadana en qüestions urbanístiques i incompliment de la Llei d'espais agraris", assegura Raúl Domínguez, tècnic de defensa del territori de l'ANG, en un escrit enviat als mitjans de comunicació, quaranta-vuit hores després de l'inici d'unes obres que estan generant més maldecaps dels previstos al club. De fet, els homes de Míchel ja haurien de ser-hi, a Vilablareix, perquè la intenció inicial era fer-hi entrar la maquinària al setembre per tenir-ho tot a punt al mes de gener. Però no va poder ser.

Al Girona no estan preocupats per les contínues queixes i protestes (el tema també està en mans del Síndic de Greuges), perquè defensen que no han fet res mal fet i que tot ha seguit els passos correctes. L'ANG ho veu diferent i denuncien "la fragmentació del projecte", "les deficiències en l'anàlisi d'alternatives" ("l'invaliden directament; el Pla de la Massana està protegit pel seu alt valor agrícola i es vulnera la normativa municipal i la llei d'espais agraris", mantenen) i "la necessitat d'aplicació de la moratòria per sequera".

L'ANG recorda que el passat 28 de febrer es va aprovar el Decret Llei 1/2023, pel qual s'estableixen mesures extraordinàries i urgents per fer front a la situació de sequera excepcional i que preveu una moratòria a tots els projectes nous que es puguin veure afectats per les restriccions. "El projecte del Girona planteja el consum de 200.000 litres diaris per fer funcionar les instal·lacions que hi vol construir. Només per al reg dels dos camps, calculen que necessitaran 100.000 litres al dia. Aquest malbaratament de recursos és intolerable", expressen, afegint que continuen estudiant el cas amb advocats per determinar si presenten un recurs contenciós administratiu per protegir el poc sòl agrícola que resta al Pla de Girona i fer complir la normativa urbanística. Sigui com sigui, les obres de la Ciutat Esportiva del Girona ja són una realitat.