El català i la banqueta del Girona: quinze exemples i una excepció
Dels últims 16 entrenadors a la LFP, tan sols un no entenia l’idioma oficial de Catalunya
GIRONAAmb només tres punts en quatre jornades, si el Girona vol continuar somiant a classificar-se per a la següent eliminatòria de la Champions League, està obligat a guanyar en la visita a l’Sturm Graz d’aquest dimecres (18.45 hores, Movistar+). Jugarà reforçat després de la golejada a l’Espanyol. I ho farà en català, un tret distintiu a Montilivi des de fa anys i panys.
Ja s’ha normalitzat del tot que les rodes de premsa del seu entrenador, Míchel Sánchez, nascut a Vallecas, siguin en l’idioma de Catalunya. Míchel, quan va fitxar pel Girona el 2021, va tenir el propòsit de dominar la llengua. Ho considerava clau per integrar-se el millor possible. “Per com m’han educat els pares, tenia clar que volia aprendre català. És important conèixer la cultura i les tradicions del lloc on vius. Soc més bona persona ara que abans, sense dubte. No veig què pot tenir de dolent. Potser és difícil expressar les meves sensacions, perquè no el controlo del tot; però prefereixo cagar-la que no fer-ho”, ha dit en alguna ocasió. L'estadi li demostra el seu afecte cantant-li 'Míchel català'.
Míchel, que es movia per la ciutat amb el Google Translate a la mà, va demanar als treballadors, especialment al cap de comunicació, David Torras, i als periodistes, que en tot moment li parlessin en català. Ara el defensa a Girona i en els desplaçaments, inclosos els de la Lliga de Campions. Va parlar en català a París, Eindhoven i ara a Klagenfurt. També ho farà a Milà.
L’excepció lingüística
Que l’entrenador del Girona entengui el català és habitual. Ho era quan el club es movia per la Segona B i la Tercera Divisió, amb persones criades a Santa Coloma de Farners (Domènec Torrent), Esparraguera (Pep Moratalla), Monistrol de Montserrat (Joan Carrillo), Barcelona (Josep Maria Nogués) o Besalú (Pere Gratacós). I ho és des de l’aterratge a la lliga professional, el 2008, tot i la diversitat de llocs d’origen dels seus integrants. En les darreres 17 temporades, la banqueta del Girona ha estat ocupada per 16 tècnics. De catalans, només n’hi ha hagut cinc: de Terrassa (Miquel Olmo), Girona (Narcís Julià), Vilassar de Mar (Joan Francesc Ferrer, ‘Rubi’) i Barcelona (Javi López i Juan Carlos Moreno).
De fora de Catalunya n’hi ha hagut 11. D’on? De Mequinensa, Saragossa (Raül Agné), de Saragossa (Javier Salamero), de Priego de Còrdova (Cristóbal Parralo), de Gijón (Josu Uribe), d’Oviedo (Ricardo Rodríguez), de Sòria (Pablo Machín), de La Seca, Valladolid (Eusebio Sacristán), d’Orkoien, Navarra (Juan Carlos Unzué), de Palma (Pep Lluís Martí), d’Almeria (Francisco Rodríguez) i de Madrid (Míchel Sánchez). No tots el parlaven, però acceptaven que els periodistes el fessin servir, esforçant-se per intentar entendre’l. D’entre tots ells, només un va prioritzar el castellà. Parlem de Josu Uribe, que va estar-se en el càrrec del gener al març del 2012. Ni l’entenia, ni va tenir temps. De deu partits només en va guanyar un parell i el van acomiadar.
Poques polèmiques, però sonades
En tot aquest temps el fet d’utilitzar el català no ha comportat gairebé cap problema. Només faltaria. Però sí que es recorda algun capítol sonat, com en un desplaçament a Osca del febrer del 2011. A la roda de premsa posterior, el llavors entrenador, Raül Agné, estava contestant en català a un periodista desplaçat des de Girona quan els periodistes locals el van interrompre, demanant que contestés en castellà per a tothom. “En contesto una en català i llavors a vostès en castellà, cap problema”, va respondre educadament. Fins que el van escalfar, perquè no cedien. “Si fos anglès, podria parlar en anglès?”, els va qüestionar. “No ho entenc, no ho entenc”. Finalment, quan li intentaven fer veure que ho deixés estar, va aixecar-se de la cadira verbalitzant que “no és igual, no és igual. No hi ha roda de premsa”. I Agné va marxar de la sala.
Sota el regnat de Míchel, les polèmiques també han estat escasses. Tot i que és cert que el tècnic ha rebut alguna crítica pel fet de parlar en català. “No ho veig com una cosa excepcional, aprendre l’idioma hauria de ser natural. Tant m'és que em critiquin, m’agrada el que faig. A qui ho critica, jo li’n dic incultura i tancats de ment”. Si el Girona guanya a Àustria, el madrileny encara tindrà opcions de continuar presumint de català per Europa.