Els cartells que Míchel va demanar per remoure sentimentalment el Girona

GIRONAQuan va arribar al Girona, Míchel Sánchez va demanar als treballadors que s'encarreguen de la publicitat al club que posessin dos cartells al vestidor. En un s'hi pot llegir "orgull gironí"; en l'altre, "fes història". Orgull i història, dos conceptes que a Ipurua van resultar determinants per classificar els gironins per a la tercera final del play-off consecutiva, la cinquena en total. El tècnic ha trobat estímuls sentimentals que complementin el nou model de joc, d'una ruptura absoluta amb el que es practicava. "Necessito que els futbolistes ho vegin cada cop que entrin per la porta, perquè sempre hem considerat important intentar generar un feedback positiu en el dia a dia", diu Míchel.

Per fi, l'equip es va veure beneficiat per tot allò que anys enrere l'havia turmentat. Si fins ara era ell qui acabava els partits crítics plorant, diumenge va ser l'Eibar qui ho va fer. L'alegria amb la qual Arnau i Terrats corrien cap als aficionats blanc-i-vermells desplaçats al País Basc quan l'àrbitre va xiular el final del partit va ser l'exemple del preciós descontrol que va existir: jugadors i tècnics saltant sense cap mena de sentit, guiats i superats per unes emocions que feia temps que no sentien i que a partir d'avui serviran de referència, perquè aquest Girona va viure la primera nit en què es va sentir gran de veritat. "La mentalitat ha estat brutal, crec que l'afició es pot sentir ben representada", afegia l'entrenador, que s'ha classificat per a la final del play-off en la seva estrena a Montilivi.

Feia mal comprovar com cada vegada que el Girona llançava una moneda a l'aire apareixia el costat equivocat. Però ja no. A Ipurua no va haver-hi ni rastre dels traumes del passat. Va haver-hi energia, determinació i desig per guanyar. Per contrarestar l'Almeria, el Saragossa, l'Osasuna, l'Elx i el Rayo –rivals que al Girona li provoquen malsons–, Juan Carlos va tenir una actuació sublim que va impedir a l'Eibar afegir-se a la llista. Per combatre els penals no xiulats i les expulsions injustes, la Verge es va vestir de travesser per evitar un disgust terrible. 

"Aquest gol no és només meu, aquest gol l'hem fet tots: companys i aficionats que no han deixat de creure en nosaltres. Dissabte no hi pot haver cap seient buit", exigeix Cristhian Stuani, el màxim golejador de la història del club (106). Com que ja no sabem què escriure, ens remetrem als fets: ningú, absolutament ningú, ha marcat més gols que ell en els prop de 92 anys de vida de l'entitat. 

Bogeria per una entrada

Aquest dimarts es posen a la venda les entrades per a l'anada de la final, amb prioritat per als socis i abonats. Si dijous encara en queden, el procés serà obert a tothom. Per a la tornada, prevista per al diumenge 19, el club estudia com és de viable organitzar vols xàrter per als aficionats, a causa de l'alta demanda de peticions, els preus i la dificultat per dur a terme una mobilització massiva. Tant el primer com el segon partit es jugaran a les 21 hores. Tothom a Girona ho espera.