Benvinguts i benvingudes a un nou final de curs cardíac per al Girona (2-1)

GIRONAQuan gesticula, Míchel perd part del seu encant. Veure com es desespera, crida i li surt algun rampell d’esprintar com quan era futbolista, significa que les coses no van bé. Amb la derrota del Girona a Gijón (2-1), tan sols queda creure que potser si veuen en risc la seva classificació per al play-off el valoraran més. Ningú no volia tornar a passar per això, després dels traumes acumulats; però és l’únic camí per arribar a Primera. Un camí que continua depenent dels resultats propis, perquè els contraris semblen barallar-se per voler ser qui la faci més grossa. Quan no punxa un, punxa l’altre o punxen tots de cop. La Segona Divisió és una bogeria: els gironins són sisens, amb un triple empat amb l’Oviedo i el Las Palmas, cinquè i setè, i amb un punt més que el Ponferradina, vuitè.

Se sabia que els asturians, enemics íntims, empenyerien, i no s’hi ha posat remei. Als deu minuts, Gragera ha rematat la tercera ocasió clara al fons de la xarxa. No han servit ni el fet d’estar advertits ni les suposades ganes per deixar els desfibril·ladors amagats a l’armari. L’arbitratge, un càstig durant el curs, no és excusa. I això que hi ha hagut Pulido Santana i Perez Pallas, dos vells amics. De fet, el primer ha anul·lat l’empat provisional de Stuani per un fora de joc que no existia. Ha sigut tan evident que el seu company no ha tingut cap més remei que rectificar-lo, convertint així l’uruguaià en el segon màxim golejador de la història del club, amb 102 gols oficials, empatat amb Balbí Clarà, davanter dels anys 30 i integrant de la primera plantilla blanc-i-vermella. La reacció no ha passat de ser un miratge.

Míchel ha continuat rondinant, i potser hauria de fer autocrítica, perquè les seves decisions no han ajudat a veure un Girona fiable i consistent. Del mig camp endavant, tristor i poca cosa; de la defensa val més que no en parlem. La sensació d’equip fràgil i poc contundent ha sigut més evident que mai en el segon gol local, abans del descans, obra de Djuka. Tant Rodríguez, l’assistent, com el davanter han fet el que han volgut. El 2-2 no ha sigut ni una opció.