Un avís que el Girona escolta a temps (2-0)

GIRONANo es pot dir que el Girona no hagués avisat, en els últims partits, de la seva davallada en el joc. Els de Míchel han fet un pas enrere futbolístic just en el moment en què els resultats propis –venia d’una ratxa de cinc victòries abans de la patacada a Saragossa– i les punxades dels rivals engrescaven l’opció d’arribar a l’ascens directe, ara a sis punts gràcies a la suada victòria contra la Reial Societat B (2-0). I ja està bé que l’equip tanqui partits quan no té el seu millor dia. Però comença a fer-ho tant que acabarà jugant amb foc.

L’equip juga engarrotat, lluny d’aquell nivell excels que espantava els seus contraris. Potser hi ajuda que l’onze que l’aficionat recitava de memòria ha desaparegut, perquè la falta de continuïtat d’una mateixa alineació ha dut a un futbol poc conseqüent amb el que fins ara es predicava. És totalment comprensible que ningú no estigui sempre al mateix ritme ni ofereixi el mateix nivell. Sobretot si venim d’on veníem, d’un Girona encapritxat a buscar la perfecció al camp. I a Segona, la pitjor categoria per predeterminar qualsevol destí, encara menys. Però, darrerament, la base destinada a traslladar les idees de Míchel a la gespa, és a dir el mig del camp, té dificultats per fer el que en altres ocasions feia amb naturalitat. Com un nen que arriba a una escola nova a qui costa fer amics.

Qui sap què buscava l’entrenador blanc-i-vermell, no triant Pol Lozano i Aleix Garcia, però la proposta no va convèncer. A Montilivi ja es palpava que alguna cosa no anava del tot bé, malgrat que el filial basc gairebé no va intimidar. Feia llàstima pensar que es perdria una oportunitat d’or de tornar a encendre les brases de l’ascens. I això devia passar pel cap als futbolistes, que sense brillantor a les cames van saber fer anar la fortalesa mental per embutxacar-se una victòria que té un valor incalculable.

Stuani fa el divuitè gol de la temporada

Va ser Stuani qui ho va desencallar tot, en un gol que l’acosta un xic més al rècord històric de màxim golejador de l’entitat. Ja ho tenen, les estrelles, que no cal que facin un gran partit per posar-lo de cap per avall. L’uruguaià, que a la primera part va tenir-ne tres per com a mínim marcar-ne una, va córrer al darrere d’una pilota que anava a l’espai i va ser prou intel·ligent per forçar un penal que acabaria al fons de la xarxa. Un gol de fe que tapa les carències, però estimula l’orgull. També es va sumar a la festa de davanters Nahuel Bustos, destapat en l’últim tram de competició, amb la sentència del partit aprofitant una pilota morta a l’àrea.

A sis punts de la segona posició, però amb dos rivals pel mig, la lluita fins al final serà dramàtica. No cal anar més enllà del partit a partit ni posar-se a fer sumes i restes perquè no servirà per a res, però el Girona faria bé de recuperar la fluïdesa perduda perquè potser amb l’orgull no n'hi haurà prou. Que el tingui a favor seu és un gran tresor, però per tornar a trobar la seguretat que sentia també necessita futbol. I ràpid.