Així ha destrossat el Girona els vaticinis de la intel·ligència artificial
Els pronòstics el situaven cuer de Primera i és onzè amb vuit punts de marge respecte al descens
GIRONA"No ens esperàvem estar, a mitjans d'abril, vuit punts per sobre del descens. Primer, perquè som un equip que acaba d'ascendir. Abans de començar la Lliga la famosa intel·ligència artificial ens donava com a últims. Però últims últims. I veient com està d'igualat el campionat per la part baixa, és per estar-ne orgullós", afirmava David López minuts després de l'empat del Girona contra el Barça a l'Spotify Camp Nou. Un punt més per als de Míchel, onzens a la classificació i amb un marge de gairebé tres partits (vuit punts) respecte a la zona de descens.
L'equip gironí, que aquest diumenge rep l'Elx a Montilivi (14 hores, Movistar LaLiga), està trencant tots els vaticinis gràcies a una identitat molt treballada i una proposta agradable de joc. També els de la intel·ligència artificial, que a principi de curs l'assenyalava com el principal candidat a baixar a Segona. Les dades no sempre ho expliquen tot. No sempre l'encerten.
A l'agost, el CIES Football Observatory va intentar predir, a base de números, estadístiques i tants per cent, com aniria la temporada a les principals lligues europees. Creat l'any 2005, és un grup de recerca dins del Centre Internacional d'Estudis de l'Esport (CIES), un centre d'estudis independent situat a Suïssa i especialitzat en l'anàlisi estadística del futbol. El seu mètode col·lecciona diferents valors per confeccionar la classificació final: s'estudien les dues darreres temporades de cada equip (en aquest període de temps, el Girona ha estat a Segona), l'experiència dels futbolistes (els gironins tenen molts debutants a la categoria) i la quantitat de diners invertits en el darrer mercat de fitxatges (la direcció esportiva blanc-i-vermella se n'ha gastat pocs, perquè ha demanat moltes cessions). La suma de tot plegat situava el Girona cuer de Primera, candidat número u al descens.
Si s'analitza l'onze amb el qual el Girona va empatar al Camp Nou, es comprova que Arnau, Santi Bueno i Javi Hernández no havien jugat mai a Primera abans d'aquest any. Iván Martín ho havia fet sis estones i Castellanos, per exemple, només havia destacat als Estats Units, en un nivell inferior al que hi ha a Espanya. Gazzaniga, Oriol Romeu i Tsygankov tenien experiència internacional, i Toni Villa i Borja García ja sabien què era competir a la Lliga. David López, un dels fitxatges de l'estiu, és qui més sobresurt en presència a l'elit.
El Girona aquest curs ha invertit uns quinze milions d'euros en reforços, centrats especialment en quatre homes: Oriol Romeu (5,5 milions), Tsygankov (5), Miguel Gutiérrez (4) i la cessió de Javi Hernández (0,5). La resta d'arribades, entre préstecs i futbolistes en propietat, han estat de franc. Per això els pronòstics l'assenyalaven últim. De manera errònia, esclar. No és l'únic error de la intel·ligència artificial, que donava com a campió el Madrid i col·locava el Barça tercer. L'equip de Xavi li treu tretze punts als d'Ancelotti i frega el títol. A l'Espanyol el situava tretzè i és en descens, i tampoc l'encerta amb alguns dels equips implicats a la zona baixa: l'Elx estaria fora del perill, el Sevilla en Lliga de Campions, el València a mitja taula i el Cadis i el Mallorca a Segona.
Míchel i Stuani: la IA no sempre l'encerta
El punt més crític de l'etapa de Míchel al Girona el trobem a l'inici del curs passat, quan els gironins, a Segona, ocupaven la zona de descens a Primera RFEF. A la jornada 10, a mitjans d'octubre, l'equip queia a casa contra l'Osca (1-3) i encara flirtejaria amb la zona vermella fins a finals de mes. En aquell punt de la temporada, però, Quique Cárcel li va oferir la renovació: la intel·ligència artificial revelava, segons va explicar Ferran Soriano al juny amb l'ascens a la butxaca, que el vestidor anava pel bon camí, malgrat que els resultats no ho demostressin: "Quan les coses no anaven bé, els tècnics van fer una anàlisi molt detallada de què estava passant al camp. Vam utilitzar dades i intel·ligència artificial. I els resultats van ser contundents. «No toqueu res, no toqueu res perquè anirà bé. No hem guanyat aquest o aquell partit, però no toqueu res». I no vam tocar res". El Girona va ascendir.
Aquí sí que la intel·ligència artificial, a còpia de simular partits, la va encertar. Els partits se simulen fent servir una gran base de dades que inclou paràmetres diversos. "Els algoritmes juguen moltes vegades. Fins i tot es juga un partit un milió de cops per veure quantes vegades passa el que creiem que hauria de passar. Si tu planteges el partit d'una manera, el jugues un milió de cops i en la majoria passa el que suposes que hauria de passar, o el que voldries que passés, i guanyes, és que ho has fet bé. Pot ser que després en el partit real acabis perdent, però l'anàlisi et diu que estava ben preparat", explica Soriano, director general del City Football Group.
Amb Stuani, però, el Girona va recórrer al seu propi olfacte, perquè el big data desaconsellava la seva incorporació. "Recordo estar confeccionant la plantilla i proposar el seu nom –assenyalava Pablo Machín–, però ens deien que el seu perfil no encaixava. Sort que hi vam apostar. L'àmbit informàtic et recomana diferents jugadors i a partir d'aquí tu esculls. Però hi ha una cosa molt important que és la intuïció. Això marca la diferència". L'uruguaià s'ha convertit en el màxim golejador de la història del club.