Entre 10 i 12 fitxatges: l’ambiciós pla del Girona en el retorn a Primera

GironaEl Girona té dibuixat un pla amb el qual espera ser prou competitiu en el retorn a la Primera Divisió. En la seva estrena, que va durar un parell de cursos, l'entitat gironina va col·leccionar encerts i errors. Com passarà ara, va haver-hi un munt de canvis a la plantilla. La principal habilitat va ser retenir el bloc protagonista, en què els obrers predominaven sobre les estrelles. Aquell vestidor era un grup d'amics que vetllava per qui tenia al costat. Aquesta característica va perdre força el segon any, en què els pocs reforços no van aconseguir involucrar-se en la identitat existent, que de fet tampoc era la mateixa. 

Durant el segon ascens a Primera, s'han teixit nous sentiments de pertinença. Qui uneix l'abans i el després és Quique Cárcel, el director esportiu i artífex d'una idea global que per fi ha tingut recompensa. Míchel Sánchez és un líder amb nom i cognoms. Perquè a la gespa podríem parlar de diferents actors, però ningú no qüestiona el poder de l'entrenador madrileny. Això a Montilivi no sempre ha sigut així; curiosament, coincidint amb etapes de mals resultats. Quique i Míchel representen un model estable, amb patrons clars i un rumb fix a la recerca d'estabilitzar entre els més grans tot allò que s'havien imaginat durant l'any si el somni es complia. I s'ha complert.

Parlàvem d'encerts i errors, i el Girona se sent més ben preparat. En la planificació esportiva que té previst executar aquest estiu, es mou en un nombre d'incorporacions que van de les 10 a les 12 i que afectaran els que no continuaran. Reforços de diferent prestigi i en totes les línies. Jugadors que realment millorin el que ja hi ha. Des del club tenen clar que com a mínim hauran d'arribar tres o quatre futbolistes amb qualitat i experiència destinats a ser titulars des del principi. Seran els que conformaran el nucli potent integrant-se a la base creada. El repte serà generar prou alternatives al fons d'armari perquè els nouvinguts que no tinguin una etiqueta predeterminada no passin desapercebuts. La banqueta també ha de marcar les diferències. Els suplents han d'existir.

El talent té un preu

L'ascens a l'elit significarà que el Girona passi d'un pressupost de 10 milions a un de gairebé 50. I caldrà gestionar bé tots aquests diners. Si Cárcel i Míchel hi aposten, han de ser conscients que el talent té un preu. I tenint en compte que la idea és reforçar-ho tot, les prioritats a l'hora de fer operacions són clares. En primer lloc, no tota la responsabilitat ha de recaure en Cristhian Stuani. A l'uruguaià se l'haurà de descarregar de la pressió que ha sentit aquests anys, i necessitarà estar envoltat de futbolistes amb la capacitat de desequilibrar quan arribi el moment de la veritat. Reforçar l'atac és obligatori.

Al mig del camp, les opcions es multipliquen. A banda del paper que jugui el City Football Group en les cessions, el Girona ha acabat contentíssim del rendiment ofert per Pol Lozano (Espanyol) i Álex Baena (Vila-real), però retenir-los serà complicat i no depèn d'ell. A favor, a banda de la categoria, hi juga la predisposició -en especial, de Baena- a obrir una segona etapa a Montilivi. En contra, el caixet dels futbolistes, que ha augmentat i tindran nous destins a l'abast. Repetirà experiència Iván Martín, amb qui hi ha acord per ampliar la cessió. El futbolista és molt del gust de Míchel, que li ha anat donant estatus fins a convertir-lo en imprescindible en el seu esquema.

Arnau Martínez, blindat

El tècnic, que s'ha abraçat a la defensa de 5 tot i que en el fons voldria jugar amb 4 defensors, tindrà tot l'estiu per definir la tipologia d'altes i baixes que patirà la plantilla del Girona. Tan important és ser resolutius al davant com estar ben protegits al darrere. La porteria i la defensa, doncs, també seran revisades. La primera operació és la renovació del central Juanpe, l'home dels dos ascensos.

Qui està en boca de tothom és Arnau Martínez, la revelació de l'any. El futbolista té contracte fins al 2025, amb una clàusula de rescissió de 20 milions. Per carisma i personalitat, és la nineta dels ulls de Montilivi, que no el vol veure marxar. El club tampoc no té necessitat de vendre i el fet d'estar a Primera significa un aparador perfecte perquè la seva progressió continuï. Tot i que molts clubs el segueixen -entre ells, el Barça-, ningú no ha presentat cap oferta i als despatxos no estan gens preocupats. El que hi ha és la convicció de construir una plantilla digna de Primera perquè pugui assolir el principal objectiu de la temporada: la permanència.