El Girona estimula els seus desitjos (0-1)

GIRONAEmocionalment no hi ha qui freni el Girona, que ha recuperat aquell pessigolleig tan bonic que sentia quan creia que tot era possible. El triomf a Oviedo (0-1) confirma una tendència a l’alça que el fa aspirant a aconseguir tot el que es proposi. No cal fer més càlculs que els dels seus propis partits en les sis jornades que queden per finalitzar la Lliga. Fer el play-off és al seu abast, és a dos punts de l'Sporting, amb qui s'ha d'enfrontar. Ni les lesions ni les sancions han permès que el col·lectiu es mostri fràgil, perquè com pitjor ho té, millor respon. Qui hagués pronosticat aquest miracle no fa gaire l’haurien pres per boig. Al Tartiere va ser Bárcenas qui va desencallar un duel que per moments es va poder complicar.

Francisco, que va dirigir el seu partit 50 al club, no va invertir gaire temps en escollir l’alineació. Amb tan sols tretze futbolistes de la primera plantilla, el Girona es va presentar a Oviedo amb tot el que li queda. Podria ser un equip de futbol 7, però els noms d’Aday, Gumbau, Bueno, Bernardo, Moreno, Sylla i Samu Saiz formen la llista de baixes. Per si no n’hi havia prou, Cristhian Stuani, que fa dies que té molèsties, es va quedar a la banqueta. Tot això, el cap de setmana que l’Sporting li havia donat l’oportunitat de dependre de si mateix per quedar entre els sis primers a la Lliga, i la data en què Arnau Martínez, després de passar pel juvenil i pel filial en pocs mesos de diferència, celebrava els 18 anys. Convidat inesperat com a líder de la defensa, ara també pot votar i conduir.

Als asturians els va importar entre poc i gens el fet de no tenir la pilota. O sigui que ja d’inici se la va quedar el Girona, que va disputar el pitjor partit de les últimes setmanes just en el moment en què menys s’ho podia permetre. Sort que les victòries ho tapen tot. Un xut de Tejera que es va perdre per damunt del travesser va ser la primera aproximació amb una mica de perill de l’Oviedo. Corria el minut 24 i el domini català era intranscendent, perquè encara no havia xutat a porteria. El ritme ensopit i l’horari, les dues de la tarda, convidaven a fer una petita migdiada. Ningú no diria que el destí li havia donat un cop de mà en forma de punxades dels rivals, perquè no ho va semblar. I amb el que ha costat arribar fins aquí, sabia greu llançar-ho a les escombraries. Com a mínim a la primera part, en què Edgar va rematar de cap fora per molt poc en el segon avís dels locals. Una centrada de Terrats que ni Bustos ni Franquesa van poder connectar, l’únic destacable. Resumint: el millor dels primers 45 minuts va ser que es van acabar.

La llei de l’ex

Però quan el 0-0 s’estava fent fort i l’Oviedo manava, Francisco es va treure de la màniga la carta de Cristhian Stuani, que va tenir mitja hora llarga per intimidar. Condicionat per les absències, l’estat d’ànim gironí no és el mateix amb l’uruguaià o sense l’uruguaià al terreny de joc. Casualitat o no, només entrar, Bárcenas, amb passat al conjunt local, va obligar Femenías a desviar la pilota a la cantonada i seguidament Monchu va gaudir d’una nova ocasió. Van ser els instants previs a l’esclat que va provocar el gol de Bárcenas, amb un llançament creuat impossible d’aturar.

El Girona va jugar els últims minuts conscient que no podia deixar escapar un resultat tan favorable, i ara encadena tres victòries en les últimes quatre jornades. No hi ha millor forma d’animar-se que aquesta, la de guanyar. Tant de bo tingui continuïtat i a final de curs doni una alegria de les grosses.