El Girona dissimula contra l'Eivissa (1-1)

EivissaA les 7 del matí, el primer dels avions que han desplaçat més d’un centenar d’aficionats blanc-i-vermells a Eivissa respirava optimisme. El bon moment que viu el Girona, sumat a l’oferta dels vols, encaixava; i a Montilivi la gent necessita poca cosa per engrescar-se de pressa. Així que tothom cap a Can Misses, entre càntics i amb el convenciment que els de Míchel s’endurien els tres punts. S’han equivocat perquè ningú no s’esperava que la imatge de l’equip fos tan discreta (1-1).

L’Eivissa li ha discutit tant el domini que fins i tot els gironins s’han vist sorpresos, tancats al seu propi camp durant força estona. Les millors ocasions han anat a càrrec dels locals, en un inici arrasador en què Cifuentes i Castel han fregat el gol, però no l’han fet. Immensa l’aturada de Juan Carlos davant el davanter, per cert. El Girona, pràctic com poques vegades, ha aprofitat un control descomunal de Samu Saiz a l’interior de l’àrea per marcar: el penal l’ha transformat Stuani. No era just, però a aquestes altures es fa complicat distingir què ho és i què no. Encara ha tingut un parell d’arribades més, amb un gol anul·lat a Juncà i un error d’Aleix semblant al de Cifu, que ha xutat desviat en una posició immillorable.

El Girona, que a la segona part s'ha apropat tardíssim a l'àrea contrària, ha intentat resistir fins que no ha pogut aguantar més. L’Eivissa l’ha superat completament, però quan ho ha fet s’ha trobat amb Juan Carlos, que ha rebutjat a mà canviada un xut de Javi Pérez. En un embolic, Goldar ha empatat, i ha confirmat el que s’ha estat flairant un grapat de minuts. Els catalans han reaccionat bé, millorant, i Valery i Stuani han estat a punt de marcar l’1-2. Massa tard per disposar d’un premi molt generós que els hauria posat provisionalment en els llocs de play-off d’ascens a Primera.