El Girona s’apropa una mica més a la permanència (0-0)
L’empat contra la Reial Societat permet als gironins augmentar a cinc punts la renda amb el descens
GironaEl punt sumat pel Girona contra la Reial Societat (0-0) només té lectures positives. En primer lloc, perquè li permet allunyar-se una mica més respecte al descens, ara a cinc punts. També, perquè encadena la segona jornada sense perdre. I, el més important, perquè s’està retrobant amb si mateix, que sempre va bé.
Diuen que moltes de les coses capaces de capgirar una situació delicada a la vida, es decideixen per petits detalls: ser al lloc i al moment oportú, un cop de sort inesperat, una trucada decisiva... El denominador comú a tot plegat, però, és la valentia. Sense arriscar, és impossible que res t’arribi. I a Eusebio, el seu petit detall, allò que ha fet que el vent li torni a ser favorable, li va arribar al Santiago Bernabéu. També sol passar que has d’estar molt fotut per atrevir-te a treure el geni i enfrontar-te als problemes a cor obert. I el Girona, lluny d’estar crític, sí que s’ha sentit angoixat; perquè va navegar durant deu jornades amb un rumb desconegut que no presagiava res de bo. Fins i tot, es va tocar fons moralment en la derrota contra l’Osca. Setze dies després, l’escenari ha canviat. Tot, gràcies a guanyar el Madrid. Tot, per un petit detall.
La tornada als orígens d’Eusebio ha permès veure un Girona alliberat i que, de mica en mica, torna a comprovar que si continua insistint, se’n sortirà. El canvi de sistema implantat en la gesta contra els de Solari, el 4-1-4-1 que, amb matisos, ja volia fer servir al principi de la Lliga, ha estat una alenada d’aire fresc. De fet, el val·lisoletà ha sortit contra la Reial Societat amb el mateix onze que va ser capaç, després del descans, de remuntar la setmana passada contra el campió d’Europa: ha deixat a la banqueta Pedro Porro i Pere Pons; i malgrat recuperar Borja García i Bernardo, tampoc els ha utilitzat d’inici. Ha volgut premiar el rendiment d’Aleix García i Lozano, demostrant que és un gran gestor i que qui s’ho mereixi, es digui com es digui, tindrà oportunitats.
Sense ser tan brillant com a Madrid, Montilivi ha flairat una energia diferent des del primer moment. Perquè la competitivitat del Girona ha tornat a ser protagonista, assumint un rol de voler anar a buscar el partit amb el qual s’ha posat el públic a la butxaca. Portu, caigut al costat dret, ha assumit la majoria dels recursos ofensius, buscant el cap d’un Stuani que només ha trigat quatre minuts a fer treballar Rulli. Al mig del camp, Douglas i Granell s’han encarregat de la contenció, donant espai a Aleix Garcia perquè intentés fer ballar la pilota al seu ritme. També Lozano, amb punts àlgids com una rematada des de l’interior de l’àrea petita que Rulli ha desviat amb el peu, s’ha apuntat a la festa.
Borja García frega el gol
Afectada per les baixes, la Reial Societat s’ha replegat esperant el seu moment, i cada vegada que ha sortit, ha ensenyat que té una plantilla de garanties per subsistir a les adversitats. No és casualitat que amb Imanol Alguacil no conegui la derrota i estigui lluitant per treure el cap a Europa. Els guipuscoans tampoc és que hagin patit en excés, perquè la solidesa defensiva és una altra de les seves virtuts. I al davant, Oyarzabal ha tingut la capacitat de posar en problemes l’eix defensiu del Girona quan ha arribat a tres quarts de camp. Juanmi, titular al costat de Sandro, ha tingut l’ocasió més perillosa amb un llançament a l’exterior de la xarxa.
Després del descans, però, el Girona s'ha fet amo i senyor del partit; perquè en cap moment ha signat l'empat. Inicialment, el domini ha passat a mans dels de Sant Sebastià, als quals els ha faltat una malícia que hauria provocat nous problemes per a un equip que continua sense guanyar a Montilivi. El pla blanc-i-vermell ha consistit en actes de fe que mai han trobat el camí adequat. Eusebio ha cridat Borja García, esperant que el talent del madrileny fes alguna cosa diferent. L’ha tingut Stuani, que ha rematat forçat i massa creuat una centrada de Granell i ha vist com els centrals rivals li negaven un xut que tenia tota la pinta d’acabar al fons de la xarxa. També Rulli li ha negat el gol. Però la més clara ha estat de Borja, que ha xutat als núvols amb tota la porteria a plaer. Avui, la permanència és més a prop.
