Exercici de supervivència del Barça contra el Getafe (2-1)
BarcelonaEls primers dies de Quique Setién al Barça donen per escriure un llibre o protagonitzar un film. La temporada s’ha convertit en una cursa d’obstacles per al seu Barça, destinat a perdre efectius i anys de vida patint. Però amb un cor gegant i un esforç titànic, l'equip de Quique Setién ha derrotat el Getafe en un partit que per moments semblava sentenciat, però que ha acabat amb tots els jugadors defensant la porteria d'un Ter Stegen extraordinari, tant amb les mans com amb els peus, dels atacs d'un rival tant desagradable com competitiu (2-1). I tot, amb la graderia dividida en un debat etern sobre l'estil que mai acaba. Setién ja ha descobert que no tothom vol cuidar la pilota, al Camp Nou.
Cada jornada Quique Setién perd jugadors, ja sigui per sanció o, cosa que és més preocupant, per lesions. Contra el Getafe ha caigut Jordi Alba, amb una lesió a l’adductor de la cama dreta que el podria deixar fora de combat en els partits contra el Nàpols i el Madrid d’aquí a pocs dies. Al futbol, com sol passar a la vida, les llàgrimes d’uns es converteixen en una oportunitat per a altres. Així, mentre el lateral català plorava de ràbia a la banqueta, Junior Firpo aprofitava els minuts per reivindicar-se en un partit d’aquells complicats, en què cal mastegar sorra. Setién, capficat per les baixes, també va poder respirar en veure com alguns jugadors qüestionats van saber fer un pas endavant en un partit que s’havia convertit en una prova de foc. Una ensopegada a casa hauria pogut significar començar a acomiadar-se de la Lliga. Però l'equip segueix ben viu.
El partit, com si fos un western d’altres èpoques, s’havia anunciat com un duel al sol entre dos estils ben oposats. A una banda, Quique Setién, el tècnic romàntic que vol cuidar la pilota. A l’altra, José Bordalás, l’entrenador que excel·leix defensant i domina el joc subterrani. Els dos entrenadors, que ja s’han batut en duel tants cops que ni tan sols es van saludar a l’inici del partit, no amaguen mai les seves cartes. Ni comparteixen idees, ni tenen ganes de fer les paus sopant plegats. Encarnen dues formes oposades d’entendre el futbol i els seus equips són un reflex de les seves propostes. I cal dir que tots dos són bons. El Barça sap cuidar la pilota i atacar, però el Getafe sap incomodar els rivals, fent un munt de faltes i veient poques targetes grogues. De fet, va arribar a les 30 faltes. Mai cap equip ho havia fet aquesta temporada.
El Barça, però, va saber entendre el partit de sortida, conscient que li tocaria patir, ja que aquest Getafe té una autoestima tan gran que ha perdut la por a qualsevol adversari. I va ser així. De fet, els madrilenys van mossegar de sortida, provocant moltes pèrdues de pilota de Busquets en uns primers minuts que semblaven anunciar tempesta. Tot va canviar, però, quan Nyom va marcar el 0-1 en un córner en què Ter Stegen havia salvat una primera rematada de manera heroica. Però quan el lateral s’encarava amb el públic blaugrana, el VAR va descobrir una falta de Nyom sobre Umtiti que indultava el Barça, cosa que li va oferir una segona oportunitat per despertar. I va passar: poc després, Messi li oferia una assistència de gol deliciosa a Griezmann, l’autor del primer gol. I encara abans del descans, els laterals feien un pas endavant, amb una cursa de Junior Firpo que va acabar amb una centrada rematada per l’altre lateral, Sergi Roberto. Malgrat la lesió d’Alba i el fang del Getafe, que dificultava la circulació de pilota, el Barça semblava tenir encarat un triomf d’or.
Però el Getafe és com els dolents dels films de James Bond: aquells personatges amb mil vides que sempre s’aixequen de la tomba donant un últim ensurt. I, coses del futbol, va ser precisament el canari Ángel qui amb una gran volea va posar el neguit al cos del Camp Nou. Ángel, el davanter de 33 anys que podria ser blaugrana els pròxims dies, havia entrat al terreny de joc pocs minuts abans, quan el Getafe, amb poc a perdre, s’havia animat a obrir-se en atac. I el Barça no va saber aprofitar aquest intercanvi de cops per sentenciar el joc, veient com Ter Stegen havia de salvar el gol de l’empat més d’un cop. El partit, que semblava sentenciat, es va convertir en un exercici de supervivència en què el Barça va jugar amb foc.
Ter Stegen, imperial
Ter Stegen va acabar amb prou feina, demostrant estar llest per a qualsevol encàrrec. Setién, de fet, ha permès a Ter Stegen tenir dues vides: una fent de porter i una segona com a jugador de camp. L’alemany es va fer un fart de treure la pilota amb criteri, superant la pressió visitant amb passades efectives i demostrant que té més futbol a les botes que molts futbolistes de camp. De fet, va fer més passades que Messi. Significatiu. I tot, defensat per un Piqué imperial, i un Umtiti que va mostrar tot el seu orgull, deixant-se l’ànima per intentar esborrar la mala imatge oferta fa pocs dies al camp del Betis. El francès va guanyar duels, va rebre cops, en va donar, i va animar-se amb alguna conducció, com aquella que va acabar amb el gol de Griezmann, un altre home que necessita gols per aconseguir canviar el seu destí. Aquests dies, s’està escrivint el futur del Barça, però també de jugadors com Griezmann, que va fallar dues ocasions clares a la segona part que haurien pogut tancar l’expedient abans d’hora. Cada errada del francès va provocar un rumor a un estadi que per moments va arribar a xiular, nerviós, quan el Barça intentava treure la pilota jugada. El debat de l’estil segueix ben viu a un estadi on no tothom reivindica el llegat de Cruyff.
El Barça va acabar defensat un triomf tant necessari com sofert. I tot, amb un Ansu Fati que no deixa de madurar. Encarat una vegada i una altra per un Nyom prou maleducat com per buscar un juvenil com a enemic, l’extrem va oferir-se sempre a un Messi que va abandonant el rol de golejador, per posar-se al timó, marcant el ritme, donant assistències i intentant amagar la pilota quan veu que la gasolina de l’equip s’acaba. Perdent jugadors per lesió, patint de valent, però avançant, el projecte de Setién va superar una prova de foc, i passa la pressió ara al Reial Madrid. Si el Barça acaba la temporada alçant títols, haurà sigut gràcies a la capacitat de patiment en dies com aquest.