Gerard Figueras: “L’objectiu és tenir delegació a Tòquio 2020”

BarcelonaFa escassament un mes que Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982) va rellevar Ivan Tibau com a secretari general de l’Esport, un càrrec des del qual intentarà que l’àmbit esportiu no quedi al marge del procés polític català.

Com afronta aquesta nova etapa?

Amb moltes ganes i amb tot molt ben pautat. Tenim una legislatura curta i hem de fer moltes coses i ràpid. L’objectiu, l’horitzó, és molt clar i ens hi vam posar a treballar des del minut u.

Actuar en el present pensant en el futur.

El que no podia passar en aquest any i mig és que l’esport quedés al marge del procés. Treballem amb dues velocitats. D’una banda, conscients que el sistema esportiu del país ha de continuar i l’hem de fer més fort pel que fa a federacions, entitats i clubs. De l’altra, preparant les estructures d’estat per quan hi hagi la desconnexió. I aquí és on ens estem emmirallant en altres països com Holanda, Suècia o Dinamarca per elaborar la futura llei de l’esport. Però també ens fixem en altres països que són un model d’èxit esportiu. Per exemple, en l’àmbit universitari ens fixem en el model dels Estats Units.

Una de les primeres traves ha sigut la llei de les professions de l’esport, que el Tribunal Constitucional ha rebutjat fa poc. Com ho ha viscut?

Hi havia una negociació bilateral Estat-Generalitat i les converses anaven bé. A ells els feia por que la llei exclogués persones que venien d’altres parts de l’Estat, i els vam dir que no era així. I també ens criticaven que fèiem convenis amb altres països. I nosaltres ho vam justificar perquè en el món de l’esport és habitual que vinguin entrenadors de tot Europa i volem que vinguin amb garanties per entrenar. Això semblava que ho entenien però al final ens van dir que no i van recórrer al Constitucional.

Hi presentaran recurs. Són optimistes?

Nosaltres no perdem l’esperança i farem el recurs de la millor manera possible, però entenem que no és només una cosa jurídica sinó que hi ha interferències polítiques. I per això creiem que és difícil que l’Estat canviï la seva postura.

Com afecta aquesta suspensió?

Les persones que tenien una titulació federativa però no reglada per la Generalitat, per exemple els entrenadors de bàsquet, podien inscriure’s al registre de professionals de l’esport i treballar. I amb aquesta impugnació, no ho poden fer. O una altra figura que ha quedat anul·lada és la del monitor poliesportiu que actuava en els consells esportius escolars. I, també, la possibilitat de fer convenis amb registres d’altres llocs d’Europa o del món. Ens van dir que com a comunitat autònoma no podem fer convenis internacionals.

Vostè sempre ha defensat que l’esport és política.

I tant, i és una política pública molt important. No hi ha cap país que es permeti el luxe de decidir que el govern no fa política esportiva. A Catalunya tenim 17.000 clubs! El govern del president Puigdemont té molt clar que l’esport és una de les eines que té més capacitat de transformació, en tots els nivells. Més inversió en esport vol dir menys despesa sanitària. Però també vol dir que tenim uns estudiants més sans, o més programes d’inclusió social. I, evidentment, en l’àmbit de la competició, perquè tots els països volen que els seus esportistes els posicionin al rànquing mundial. I a això, Catalunya no hi vol renunciar.

Els Jocs són un gran aparador.

Ara tenim unes normes i els nostres esportistes competeixen amb Espanya. Mentrestant els posarem les millors eines possibles perquè puguin competir. El nostre horitzó serà Tòquio 2020, on si tot va com ha d’anar ja hi podrem participar com a delegació catalana.

Tot passa per tenir un estat propi.

El clic és tenir estat o no. En el moment que ets un estat el reconeixement internacional esportiu és gairebé automàtic. Mentrestant, fins que no hi hagi la desconnexió, hem de definir les feines que ens permetran fer el canvi com més aviat millor. El sistema esportiu a Catalunya ja és gairebé una estructura d’estat avui dia, fins a un determinat nivell. Tenim un sistema esportiu piramidal que treballa per tenir una base molt àmplia amb molts ciutadans que facin esport. D’aquesta base, els que destaquen van als centres de tecnificació. I a la part de dalt hi ha els programes d’alt rendiment, on hi ha els esportistes que poden participar en Jocs Olímpics, ara mateix amb Espanya. Què ens faltarà per fer? Acompanyar les 71 federacions catalanes perquè siguin reconegudes a les federacions internacionals i crear el Comitè Olímpic de Catalunya perquè el COI el pugui reconèixer un cop Catalunya sigui independent.

Quin paper hi juga la Plataforma Pro Seleccions en això últim?

En aquests moments li hem encarregat que ens faci un paper de divulgació. De dir que en un estat independent el món de l’esport hi sortiria guanyant. Ells han fet una anàlisi molt important amb un economista de referència, el doctor Modest Guinjoan, que ens ha quantificat quants recursos tindria el món de l’esport en cas de ser un estat.

¿S’ha trobat ja amb el president del Barça, Josep Maria Bartomeu?

Formalment, encara no. Ens hem trucat i hem coincidit en algun acte però encara no ens hem reunit oficialment. Hem quedat que seria el primer dia que pugui anar a la llotja. Potser aquest mateix dissabte.

Un dels temes de què més es parla en l’escenari d’una Catalunya independent és la lliga catalana de futbol i, en concret, on jugaria el Barça.

Malgrat les declaracions incendiàries del president de la LFP, crec que el Barça podrà triar la lliga on voldrà jugar. I si es parla en termes econòmics, estic segur que la lliga espanyola serà la primera interessada a tenir el Barça. Però independentment d’això, hi haurà una lliga catalana, evidentment.

Què n’opina de l’entrada de capital estranger a l’Espanyol?

Jo estic molt content, perquè no sé de quina altra manera hauríem pogut assolir els recursos que ha rebut l’Espanyol. Penso que és bo que gent de fora es fixi en nosaltres. No ens ha de fer por la internacionalització. Si ens agrada en l’àmbit empresarial, també ens ha d’agradar en l’àmbit esportiu, sobretot si és en casos com aquest, que busca potenciar els projectes.

Fa poc va dir que és optimista amb la possibilitat de reprendre el projecte dels Jocs d’Hivern de Barcelona.

Cada govern té les seves prioritats polítiques, però jo diria que ja tornen a estar fora del calaix. Amb les converses que tenim amb l’Ajuntament de Barcelona ens demanen que sigui una aposta de país i que la Generalitat colideri un projecte d’aquestes característiques.

Per tant, ¿s’hi podria sumar l’alcaldessa Ada Colau?

És un dels punts de l’ordre del dia a la reunió que mantindrem, i ella no hi ha tancat la porta. Ens van demanar temps i que calia un canvi de lideratges. En un principi semblava que molts projectes estaven en crisi però a mesura que s’hi ha anat reflexionat, s’ha seguit avançant. Amb el Mobile World Congress va passar una cosa semblant.