Garbiñe Muguruza demostra que pot tornar a ser la millor tenista del món

BarcelonaGarbiñe Muguruza somriu com feia temps que no ho feia. "Crec que vaig en la direcció correcta, he disfrutat molt", deia després de ser la primera espanyola a guanyar el Masters WTA. La jugadora del CT Barcino ha igualat la gesta, en categoria masculina, de Manolo Orantes (1976) i Alex Corretja (1998). A més de 1.500 metres, a Guadalajara, Muguruza s'ha imposat a l'estoniana Anett Konteveit en dos sets, 6-3 i 7-5, dominant en tot moment el partit tal com ja va fer a les semifinals contra la catalana Paula Badosa, a la qual va superar per un doble 6-3.

Muguruza, després de resistir el primer servei de l'estoniana, s'ha trobat envoltada de dues llegendes d'aquest esport, Chris Evert i Billie Jean King, rebent un títol especial que Arantxa Sánchez Vicario va quedar-se a un pam de guanyar el 1993, quan va perdre la final contra Steffi Graff a Nova York. La que certifica que pot "tornar a ser la millor del món", en les seves paraules. Després d'haver liderat el rànquing el 2017, Muguruza ha patit per ser regular, entre lesions i canvis d'entrenadors. Aquesta temporada ha posat punt final a una mala ratxa de dos anys sense títols, imposant-se a Chicago i Belgrad i posant la cirereta a Guadalajara.

El Masters WTA és la festa final de temporada, el torneig en què les millors jugadores de la temporada es veuen les cares. On, cansades després d'un calendari molt dur, cal molta força mental per imposar-se. I més quan el torneig, previst inicialment a la Xina, acaba a l'altura mexicana, a un pavelló que ha adoptat Muguruza com si fos una jugadora local. "Mai havia jugat a més de 600 metres i ara toca fer-ho a 1.500", deia a la prèvia del torneig una dona que no té por de les altures, com ha demostrat fent el cim del Kilimanjaro de vacances. Ara ha promès que descansarà a la platja després de cansar les cames en aquest torneig, però qui la coneix sap que no s'estarà quieta gaire estona i gaudirà uns dies més d'aquest país, Mèxic, on ha sigut tan feliç. Filla d'un basc i una veneçolana, Muguruza ja va explicar fa anys que jugar a Llatinoamèrica l'emocionava, en aquest procés de recuperar part de les teves arrels. I en el circuit femení, Mèxic és dels pocs estats llatinoamericans amb bons tornejos. Ara, una cosa és imposar-se a Monterrey i una de ben diferent aixecar el títol del Masters. Si a les semifinals va tallar les ales a la gironina Paula Badosa, que també ha tancat la temporada a un gran nivell de joc, a la final Muguruza ha aconseguit el tercer gran triomf de la seva carrera.

Amb 28 anys, va enriquint un palmarès que fa patxoca. Un Roland Garros, un Wimbledon i ara aquest Masters. L'espina, els dos tornejos grans en pista ràpida, Austràlia i els Estats Units. La part bona, que al Masters ha guanyat precisament sobre pista ràpida, on vol seguir creixent els pròxims anys per acostar-se al palmarès d'Arantxa Sánchez Vicario (quatre victòries de Grand Slam en vuit finals). "Aquesta temporada he gaudit molt, he aconseguit centrar-me en el joc", explicava. Al Masters va començar amb una derrota, però després va alçar el vol i va derrotar dos cops Anett Konteveit, que arribava en un gran estat de forma. Primer, a la fase de grups. Després, a la final. "Ha sigut un partit molt mental", explicava. Un dels aspectes en què s'ha centrat més els últims anys, ja que el físic sempre havia sigut un dels punts forts de la jugadora. "Tinc sang basca, no ho oblideu", ha bromejat en ocasions una dona riallera que se sent especialment bé a Mèxic. "Garbiñe, germana, ja ets mexicana", li cridava la graderia al veure-la entrenar-se amb una samarreta de la selecció mexicana de futbol. O veure com visitava la població de Tequila, on va néixer aquesta beguda. "Avui brindarem amb tequila", deia després de guanyar la final, envolada de mariachis.

El triomf sobre Konteveit és un nou pas endavant en una carrera que va començar quan tenia tot just sis anyets a Santa Coloma de Cervelló, on els seus pares van arribar per ajudar en la carrera tenista dels seus germans grans, Asier i Igor. Ella era la petita. Els Muguruza van posar el destí dels seus fills en mans de l'acadèmia de Lluís Bruguera, el pare del campió a Ronald Garros Sergi, al Baix Llobregat, però va ser la més menuda qui va anar cremant etapes. I triomfant, primer defensant el Club Can Via de Santa Coloma de Cervelló i després el CT Barcino. Muguruza va viure a Catalunya fins als 16 anys, quan amb el tècnic Alejo Mancisidor va començar a rodar món convertida ja en una jugadora d'elit. Després de perdre la final de Wimbledon el 2015, va passar a treballar amb el francès Sam Sumyk, buscant seguir millorant per guanyar. "No m'agrada perdre, sempre vull guanyar. Sempre vull controlar els partits, atacar. A vegades puc ser complicada", mig bromeja, en referència a les discussions que ha tingut més d'un cop amb els seus entrenadors en ple partit. Sumyk més d'un cop es va veure interpel·lat per la jugadora, que va decidir canviar de nou el 2019, quan va unir el seu destí al de Conchita Martínez, l'exjugadora aragonesa. Havia de ser una solució temporal, però ha acabat sent una col·laboració més llarga, amb final feliç. L'aragonesa, que va jugar el Masters uns quants cops, que sap què és estar a la pista, s'ha centrat més en la part psicològica que en l'esportiva, amb Muguruza. Ajudant-la a trobar la calma, a recuperar la rialla. A fer que sigui, de nou, la millor.