Els futbolistes racialitzats veuen més targetes quan hi ha públic que quan no

BarcelonaLa targeta vermella que va veure Vinícius Jr. a Mestalla diumenge passat encara porta cua dies després. El jove jugador brasiler, calent pels insults racistes que rebia des de la graderia, va ser expulsat minuts després, en una picabaralla amb Hugo Duro. Si bé és cert que li han retirat la targeta, la imatge ha quedat per al record. El seu ha estat un dels molts casos de racisme que s'han viscut al futbol últimament. Com el d'ell, l'exemple de molts altres jugadors, tant en actiu com ja retirats –el cas de Samuel Eto'o a la Romareda fa 17 anys–, que recorden que el racisme als camps de futbol sempre ha existit, i moltes vegades ha condicionat els jugadors racialitzats. "Els àrbitres em treuen targeta pel color de la meva pell", denunciava Mubarak Wakaso en la seva etapa com a jugador de l'Espanyol (2012-2013). Si bé la crítica del jugador guineà se centrava en un presumpte biaix arbitral, cal anar més enllà: entendre si l'ambient hostil que es viu en molts camps, en alguns fins a arribar a l'insult racista, pot portar el jugador afectat a incórrer en temes disciplinaris que el puguin portar a una amonestació.

Beatrice Magistro i Morgan Wack, dos acadèmics de les universitats de Toronto i Washington, respectivament, han elaborat un estudi que confirma aquesta hipòtesi. La investigació se centra en la Serie A, la principal competició del futbol italià, on s'estudien els casos de 6.533 jugadors que han passat per la lliga des de l'any 2009 fins al 2021. "Els nostres resultats mostren que jugadors de pell fosca són sancionats amb més freqüència que els que tenen la pell més clara. Una tendència que disminueix la temporada que no hi ha aficionats per la pandèmia (2020-2021), que impedeix la seva entrada als estadis", expliquen tots dos a l'estudi.

A partir d'aquesta mostra, Magistro i Wack conclouen que als jugadors de pell més fosca se'ls assenyalen més faltes, un 20% més, que als jugadors de pell clara. A més, reben més targetes grogues (11% més) i vermelles (16% més). En relació amb les dades que extreu l'estudi de la temporada 2020-2021, quan no hi havia afició als estadis, s'ha observat una disminució en les faltes assenyalades a jugadors racialitzats, de 3,9 amb afició a 2,7 sense, un descens similar que també es detecta pel que fa a les amonestacions. "Aquests resultats mostren que, malgrat l'expansió de les campanyes antiracistes tant de la FIFA com de la UEFA, aquests prejudicis basats en la raça han persistit tant a les graderies com al terreny de joc", sentencien.

Un dels casos més recents a Itàlia és el del davanter belga de l'Inter de Milà Romelu Lukaku. A les semifinals de la Copa davant el Juventus va ser expulsat per la celebració d'un gol, que va ser interpretada com a provocació pel col·legiat. Mentrestant, la grada l'increpava amb crits de "mono" i gestos imitant l'animal. Lukaku va ser eximit de la sanció, considerada posteriorment com a injusta.

Conductes que van a menys però no desapareixen

"Sí que és cert que als anys 90 i a principis del segle XXI la situació era molt pitjor a les graderies", recorda Alberto Edjogo-Owono. El periodista, que treballa com a comentarista a DAZN, coneix la realitat més crua del racisme. Nascut a Guinea Equatorial, va defensar els colors de la Nzalang Nacional en la seva època com a jugador, i ara és un dels altaveus mediàtics en la lluita contra la discriminació racial. "Alguns jugadors, sobretot els de l'Àfrica Central, són més propensos a rebre amonestacions perquè estan més acostumats al contacte físic i la fricció al futbol de seleccions, mentre que a les lligues el llistó és més sever", explica. Amb tot, afirma que els insults racistes que surten de les grades provoquen una situació de neguit en el jugador afectat, més propens a ser sancionat. "No és el mateix si tu, a la teva feina, vas a treballar en una situació normal que en una d'anormal. Que hi hagi situacions racistes també és una situació anormal que pot alterar el funcionament i la manera de jugar dels futbolistes, i això, sumat a la potència física d'alguns jugadors de raça negra, pot fer que hi hagi més sancionats", diu.

Segons el parer d'Edjogo-Owono, l'ambient que es viu als camps de futbol s'ha viciat encara més després de la pandèmia. "Hi ha un factor emocional determinant. La gent, després del covid, està més irascible perquè tot és més car; no hi ha un futur clar a mitjà i llarg termini, i aquesta incertesa, inseguretat i tensió pot sortir en forma d'insult", diu. Els camps de futbol continuen sent, perquè sempre ho han sigut, un lloc on es mostra la cara B de la societat. "Jo crec que disminueixen els casos, però no n'hi ha prou, s’han d’erradicar del tot, si és que realment hi ha voluntat de fer-ho", sentencia l'Alberto.