La futbolista que ha arribat al Mundial sense jugar

Cap / D’esportsQuan era petita, Riem Hussein acabava cada festa jugant a futbol amb els cosins. I com que hi tenia traça els seus pares la van deixar apuntar-se a una escola. Els Hussein havien arribat a Alemanya des de Palestina als anys 60 perquè volien una nova vida, cansats de violència i problemes. Treballant fort van aconseguir que els seus fills tinguessin estudis, tot i que segurament no esperaven que una de les seves filles fos futbolista. “Malgrat que jo només pensava en la pilota, ells no van deixar d’insistir que calia estudiar. De fet, aquest era el tracte: si no estudiava, no jugava; si suspenia, no jugava. Els estaré sempre agraïda”, recordava Hussein fa uns mesos. Els seus pares estan orgullosos quan la veuen per televisió al Mundial, tot i que hi ha arribat fent una marrada: com que no va poder ser internacional amb Alemanya s’ha convertit en una de les millors àrbitres del món.

Durant més de vuit anys, Hussein va ser davantera. No va arribar a Primera i es va quedar a Segona, en clubs com el Wolfenbüttel. Amb 25 anys va decidir que ja en tenia prou. “Vaig veure clar que no em guanyaria la vida jugant. Calia fer sacrificis”. Per sort, no havia deixat d’estudiar, i una mica més tard que altres estudiants es va llicenciar com a farmacèutica. “No era fàcil seguir el ritme, amb els entrenaments, els partits... però amb 25 anys tenia la carrera feta. Tothom pensava que m’oblidaria del futbol, però no va ser així”, deia. El 2005 va començar una nova vida. Durant el dia treballant a la seva farmàcia i de nit estudiant per a la llicència d’àrbitre. A poc a poc va anar pujant, fins a arribar a la Primera femenina en dos anys. El 2009 va començar a dirigir partits internacionals i a obrir el camí que l’ha portat al Mundial, on ha dirigit diversos partits de les eliminatòries finals.

Des del 2008 Hussein també dirigeix partits de categories masculines. Va començar en camps de Cinquena, i amb els anys s’ha convertit en la segona dona que dirigeix partits de la Tercera alemanya, l’equivalent de la Segona B espanyola, després de Bibiana Steinhaus. Aquesta categoria, a Alemanya, a diferència d’Espanya, és d’un sol grup, cosa que fa pujar el nivell competitiu. Steinhaus i Hussein també han fet de quart àrbitre en partits de la Bundesliga, i s’han obert pas en un futbol on encara topen amb barreres pel fet de ser dones. Steinhaus, per exemple, va rebre insults masclistes d’un jugador del Fortuna Düsseldorf, Kerem Demirbay, que va ser castigat pel seu club a entrenar equips infantils femenins. Hussein, per la seva banda, va documentar a l’acta d’un partit al camp del Hansa Rostock que li havien dit “porca refugiada”.

Acostumada a trencar murs, no ha parat fins a arribar al Mundial. “De petita somiava en jugar-hi. Però admeto que ara disfruto més com a àrbitre”, diu.