Un futbolista amb bolso i els ulls pintats. I què?
BarcelonaHe vist molta gent decebuda amb la darrera temporada de la sèrie Ted Lasso. Però a mi m'ha encantat. Només hi trobo a faltar una mica més de partits de futbol, que em fa gràcia veure el calendari i els estadis. No li vull treure la feina a l'Alejandra Palés i recomanar sèries, però Ted Lasso tracta temes que fa anys i panys que les sèries ja cuiden, com l'homosexualitat, el racisme o la salut mental. Res de nou, podríem dir. Però abordar aquests temes parlant de futbol sí que és una novetat. Una sèrie de ficció els ha tocat millor que no pas el nostre dia a dia.
Si bé la salut mental ja no és tabú, el racisme segueix ben present. Oficialment, les institucions el persegueixen, però només cal veure molts dels missatges que responien al bon partit de Lamine Yamal al Gamper per veure que encara t'ataquen per qui ets, en lloc de pel que fas. Pel teu cognom, pel lloc de naixement dels teus pares, per la teva pell. El futbol ha millorat molt en aquest sentit, però encara queda feina per fer.
Ara bé, on anem ben endarrerits és en la qüestió LGTBIQ+. No farem espòilers de la sèrie, però el tema s'hi tracta. I, mirant-la, podies somiar en el dia en què sigui normal que un futbolista professional masculí pugui viure obertament tal com vol, besant qui vol, estimant qui vol, vestint com vol. En el futbol femení es va per davant, en el masculí hi ha feina pendent. Aquest estiu, de fet, dos jugadors del Betis, Borja Iglesias i Aitor Ruibal, han estat insultats perquè van anar a un casament vestits d'una manera que, segons alguns neandertals, no és masculina. Dos homes amb un bolso, que hauria de ser només de dona, quin pecat. I amb els ulls pintats i arracades grosses. On s'és vist!
Quin mal, aquesta gent que es dedica a jutjar els altres, que decideix com hem de vestir, què hem de fer. Jutges de la moral, gent de mirada estreta, amargats, infeliços. Què n'heu de fer, de com vesteix la gent? Us afecta? No heu entès que les modes evolucionen? Per quina raó les dones van poder començar a portar roba que fa anys es considerava masculina però quan és al revés sembla un pecat?
Quina sort tenir jugadors com Borja Iglesias. I quina llàstima que encara siguin pocs els futbolistes com ell. Ara que la foscor torna en forma de programes polítics homòfobs és important tenir aquests referents. Però també els que afirmeu no ser homòfobs però critiqueu i us burleu de com vesteixen els altres hauríeu de reflexionar sobre per què ho feu. Quin mal que feu, amagats darrere d'una pantalleta, pendents sempre de què fan els altres.
Ens cal gent com Borja Iglesias, que fa camí, a la seva, vestint com vol. Ens cal un activisme positiu per tenir una societat lliure on puguem viure i vestir com vulguem. Per un cop, hem trobat un referent positiu en el futbol. I no ha estat en una sèrie de ficció. Entre el soroll i la merda de les xarxes, una bona notícia. Gràcies, Panda.