Zidane, l'home que va salvar dues vegades el cap de Florentino

BarcelonaAlguns periodistes de Madrid recorden una conversa amb Florentino Pérez durant la primera etapa del president a la llotja del Bernabéu. Parlava de Zidane. “És una llàstima que no vulgui ser entrenador, perquè seria un dels grans”, va deixar caure l’empresari. Aleshores Zizou encara jugava però ja havia fet saber que no volia saber-ne res del futbol, un cop pengés les botes. Coses de la vida, aquesta idea tan sols li va durar tres anys. Retirat el 2006, el 2009 tornava al Bernabéu com a assessor presidencial i el 2014 feia el salt a les banquetes, al Madrid Castella, on començaria a foguejar-se a les categories inferiors. Fins que el gener del 2016 pujaria al primer equip. Un recurs d’emergència que acabaria sent un èxit sense precedents, ja que va guanyar tres Champions seguides. Se n’atiparia i plegaria. Però un any i mig després tornaria a Chamartín, altre cop per actuar com a bomber, en un dels moments més crítics de la presidència de Florentino. Dues temporades i mitja després decidiria plegar per pròpia voluntat, altra vegada. El Madrid està buscant entrenador.

La notícia no va agafar per sorpresa pràcticament a ningú. Ara s’entén el somriure de Zidane després de l'últim partit de Lliga, abandonant alleugerit l’estadi Di Stéfano. La decisió ja estava presa i era qüestió d’hores que la fes oficial. Primer ho va voler dir als jugadors, en persona. Després a la cúpula directiva. Això va ser durant el dia de dimecres. Dijous al matí anava a Valdebebas a recollir les últimes pertinences mentre s’arreglava la paperassa. Al migdia es feia oficial a través d’un comunicat on el club s’assegurava que quedés ben clar que la decisió era de Zizou, i que el president l’havia “respectat”.

Dubtes que venen de lluny

Al club ja estaven al corrent dels dubtes de Zidane. De fet, fa unes setmanes Florentino li va exigir una resposta i el tècnic va demanar una mica més de temps per pensar-s’ho. Es va comprometre a “posar-ho fàcil”, a dir alguna cosa com més aviat millor. Ho va fer quatre dies després d’acabar la temporada. Decidia el que el president s’ensumava, que marxava, frustrat per un any sense títols i molest perquè no ha tingut suport de la cúpula directiva de l’entitat en els moments clau de la temporada. A l’entrenador li dolia quedar-se en blanc, però encara li sabia més greu l’actitud de Florentino Pérez en determinats moments de la temporada. Per exemple, quan perillava la classificació per als vuitens de final de la Champions, competició a la qual arribarien a les semifinals. El president s’havia arribat a creuar missatges amb periodistes, durant els partits –sobretot quan la cosa anava malament–, criticant l’entrenador. Un fet que arribaria a oïda de Zizou, que lògicament no s’ho va prendre gens bé.

Un altre dels grans conflictes del curs va ser la plaga de lesions. N’hi va haver 63, gairebé dues per jornada, de mitjana. I en comptes d’excusar-lo, l’assenyalaven com a culpable per no fer rotacions. L'últim divorci, i el definitiu, va ser per la planificació de la temporada vinent. Florentino, pensant que s’havia acabat un cicle, i després de no poder fitxar l’estiu del 2020 per la crisi derivada del coronavirus, planteja una renovació profunda del vestidor. Canvis que l’entrenador, que sempre ha donat suport als futbolistes –"m’han salvat en moltes ocasions", repetia–, no es veia amb cor de dur a terme.

L’escut del president

Ara el president es queda sense aquell mite del madridisme que li havia redreçat el rumb de la nau quan més perillava el seu càrrec. El que va centrar les mirades quan el Bernabéu s’havia girat cap a la llotja per ensenyar els mocadors de disconformitat. Ho va fer dues vegades. Florentino es queda sense el seu escut. El millor que ha tingut mai.