Uns vuitens de final de l'Eurocopa amb eliminatòries per sucar-hi pa

BarcelonaAnglaterra-Alemanya i Bèlgica-Portugal es presenten com els partits estel·lars dels vuitens de final de l'Eurocopa 2020, en la qual segueixen en competició els grans favorits i els principals aspirants després de passar, alguns d'ells, notables dificultats. Sense anar més lluny, alemanys i portuguesos (els segons, defensors del títol), van estar eliminats durant alguns minuts de l'última jornada; Croàcia, subcampiona del món, també ho va estar al descans del segon partit, contra la República Txeca, i va haver d'esperar a l'últim partit per, amb un triomf contra Escòcia, certificar la seva classificació. Una cosa semblant al que li va passar al seu rival, Espanya, que ho va aconseguir amb una golejada sobre Eslovàquia.

La història assenyala el partit de Wembley de dimarts entre Anglaterra i Alemanya com el gran centre d'atenció d'aquesta ronda de vuitens. El temple del futbol anglès albergarà un duel amb gust sempre especial. Anglaterra ha encapçalat el seu grup sense ostentacions però sense grans problemes. Encara que la seva defensa sembla no oferir les majors garanties, és una de les dues imbatudes del torneig, al costat d'Itàlia, i dos gols de Raheem Sterling, un davant Croàcia i un altre davant la República Txeca, li han permès progressar. Gareth Southgate presenta un equip nodrit de joves realitats del futbol anglès amb dosis de veterania que encapçala un encara inèdit Harry Kane, que intentarà reivindicar-se contra Alemanya, que ha tingut una tortuosa classificació.

Després de caure contra França, el combinat alemany va renéixer contra Portugal, però en l'últim partit contra Hongria va fregar la tragèdia. Tan sols un gol de Leon Goretzka li va permetre salvar el 2-2 i la classificació com a segona de grup per millor diferència de gols amb Portugal, que es trobarà diumenge a La Cartuja sevillana amb una altra de les grans favorites, Bèlgica, que compta els seus partits per victòries. El conjunt de Robert Martínez ha aconseguit que la seva gran figura, Kevin de Bruyne, que es va lesionar en un xoc amb el germànic Antonio Rudiger a la final de la Lliga de Campions, estigui ja en perfectes condicions. Eden Hazard també progressa adequadament. Els diables vermells estan ratificant la seva condició d'aspirants i el seu somni és que aquesta Eurocopa sigui la del salt definitiu a la lluita per un gran títol. L’última vegada que van arribar a la final va ser a l'edició d'Itàlia 1980.

La selecció portuguesa va sobreviure també amb certa inquietud en el grup de la mort per seguir defensant la seva corona. El seu inici esperançador contra Hongria va patir una apagada amb la clara derrota contra Alemanya, però els retocs que va fer Fernando Santos a l'onze per a l'últim partit contra França li van donar els seus fruits i l'empat els va situar en la fase d'eliminatòries. El 2-2 del Puskas Arenas li va reportar a França, la campiona de món, un encreuament a priori més assequible. Encara que Suïssa té més futbol del que sembla i se suposa s'està encarregant en els últims temps de demostrar que és una selecció competitiva. Tot i això, ha de trencar barreres en els moments de la veritat.

Després de sobreviure a la corda fluixa i acabar amb el patiment en els seus últims partits davant Escòcia i Eslovàquia, Croàcia i Espanya es trobaran al Parken de Copenhaguen amb Luka Modric i Sergio Busquets, un duel que s'ha repetit tantes vegades en les competicions espanyoles en els clàssics, al comandament de les accions. Els dos es coneixen bé, han coincidit últimament en diverses ocasions i es presenta un partit difícil per a tots dos. Espanya, la reina de la possessió i de la passada, va descorxar el cava del gol per fi davant Eslovàquia, i els Modric, Perisic i companyia van acabar amb els dubtes de la seva selecció.

La República Txeca, abanderada pel golejador Patrik Schick, ha donat bones vibracions per passar com a tercera i reptar ara els Països Baixos, màxima golejadora de la primera fase amb vuit gols, amb un més que Itàlia, la que millors sensacions ha deixat, que s'enfrontarà a Àustria després d'aconseguir els centreeuropeus superar per primera vegada en la seva història la fase de grups.

El futbol europeu sembla haver recuperat neerlandesos i italians després de quedar-se fora de les anteriors grans competicions, principalment el Mundial de Rússia, però ho han de ratificar en aquests partits a vida o mort. Els vuitens s'obriran aquest dissabte a partir de les 18 hores al Johan Cruyff Arena d'Amsterdam amb el partit entre Gal·les i Dinamarca, i es tancaran dimarts a Hampden Park (Glasgow) a partir de les 21 hores amb el partit Suècia-Ucraïna. Gareth Bale i Aaron Ramsey són les figures dels dracs gal·lesos; la principal virtut, però, és el bloc i el saber a què han de jugar, coneixedors de les seves virtuts i limitacions, i somien amb repetir l'èxit del 2016, quan es van convertir en la gran revelació a l'arribar fins a la semifinal. Dinamarca, reflotada en l'últim partit després de superar el xoc del problema mèdic de Christian Eriksen, està en disposició de confirmar els pronòstics de ser ser aquest cop la revelació.

Suècia, la primera del grup E per davant d'Espanya gràcies a un gol a la prolongació de Viktor Claesson davant Polònia, segueix sent un quadre rocós, com va demostrar al Mundial de Rússia —va arribar els quarts—, i perillós en atac, però haurà de tenir molta cura davant Ucraïna, que visitarà els vuitens per primera vegada al ser la quarta millor tercera de grups. Oleksandr Zinchenko, Ruslan Malinovskyi, Andriy Yarmolenko i Roman Yaremchuk, però sobretot l'ambició que ha insuflat el tècnic Andriy Xevtxenko, una figura del futbol mundial, anuncien batalla a Glasgow.