El Vissel Kobe d'Iniesta aixeca la Copa de l'Emperador en l'últim partit de Villa (2-0)

BarcelonaEl Vissel Kobe d'Andrés Iniesta ha fet aquest dimecres història aixecant la Copa de l'Emperador i estrenar, d'aquesta forma, el seu caseller de títols nacionals. L'equip de Thorsten Fink ha guanyat el Kashima Antlers (2-0) en la inauguració del nou Estadi Olímpic de Tòquio que acollirà els Jocs Olímpics d'aquest 2020. Efemèride en el primer partit de l'any del futbol internacional d'elit. És un capítol d'or per a la institució, que celebra l'evolució del projecte esportiu, i per a David Villa, que diu definitivament adeu al futbol professional amb un podi que fa justícia a la seva trajectòria.

El davanter asturià va disputar els últims dos minuts de partit. Encara no estava del tot recuperat d'unes molèsties físiques que el van obligar a perdre's la fase de semifinals. Va voler forçar per trepitjar la gespa una vegada més. "Hi he arribat justet, la veritat, però content d'haver arribat a la final en les millors condicions possibles. He hagut de treballar molt aquestes setmanes per poder acabar la meva carrera d'aquesta manera tan bonica, guanyant un títol", ha comentat el futbolista a Efe.

Sporting de Gijón, Saragossa, València, Barça, Atlètic de Madrid, New York City i Kobe, a banda de ser el golejador de la millor selecció espanyola de sempre: Villa penja les botes consolidat com un dels davanters de referència de les últimes dècades, per números i capacitat de reconvertir-se constantment per mantenir el nivell competitiu.

Els rècords d'Iniesta

L'escenari del comiat no ha restat protagonisme a Andrés Iniesta, que ha obtingut el seu guardó número 36 en el futbol professional (32 amb el Barça, les dues Eurocopes amb Espanya, el Mundial de Sud-àfrica del 2010 i la Copa de l'Emperador). El manxec va liderar la victòria des del mig del camp marcant el tempo i gestionant la circulació de pilota. Va ser titular, com el també exblaugrana Thomas Vermaelen i l'alemany Lukas Podolski, l'altra gran figura de la plantilla. Sergi Samper va celebrar el títol fora de la convocatòria per a la final.