El Vila-real fa història demostrant que res és impossible

BarcelonaVila-real recordava amb angoixa la temporada 2005/06, aquella en què un llançament de penal aturat pel porter de l’Arsenal va impedir que els groguets juguessin la seva primera final continental. Quinze anys després, també serien els penals els que dictarien sentència. La final de l’Europa League es va resoldre des dels onze metres després que el partit acabés amb empat a un gol. Una tanda de penals eterna, amb 22 llançaments. Els porters van xutar els últims. Rulli va marcar. De Gea va fallar. L’Europa League viatjava cap a Vila-real, que es convertia en la ciutat més petita a tenir un títol continental.

El partit començava de la millor manera possible per al Vila-real, que aconseguia avançar-se a la mitja hora de partit gràcies a un gol d’oportunisme de Gerard Moreno. El futbolista caçava una pilota centrada a l’àrea per Dani Parejo, en el servei d’una falta, i amb la punta de la bota s’anticipava a la defensa i desviava la pilota el mínim imprescindible per despistar el porter i que es colés al fons de la xarxa. Fins aleshores el partit havia estat igualat, amb un United que se sentia superior però que no inquietava en excés la porteria de Rulli. Fins al gol en contra, que va activar l’equip de Manchester al mateix temps que, gairebé de manera instintiva, els groguets feien un pas enrere per començar a gestionar l’avantatge.

Quedava molt, massa, però malgrat tot el Vila-real aconseguia arribar al descans amb avantatge. I, coses del futbol, quan el United sortia desbocat dels vestidors per buscar la remuntada, va estar a punt d’arribar el segon dels groguets. Una jugada de pati de col·legi, amb refusos, imprecisions i la pilota voltant perillosament per la porteria de David de Gea. Va sortir creu. La pilota no va entrar i el Untied va començar un setge a la porteria de Rulli que no pararia fins que Cavani podria fer l’empat. El davanter uruguaià aprofitava un refús del porter, després d’una falta lateral, per marcar a plaer.

Tot just era el minut 55. El United s’ho va acabar de creure mentre el Vila-real decidia tancar-se al darrere i resistir amb ungles i dents. L’equip de Solksjaer tenia via lliure per acostar-se a l’àrea i va buscar el gol amb nombroses centrades i rematades llunyanes. La més clara, un cop de cap de Cavani que va anar directament a la zona on hi havia el porter. Unai Emery, conscient del desgast dels seus, va intentar donar oxigen gestionant tots els canvis a la segona part. En canvi, el tècnic del United no en va fer ni un durant els 90 minuts. I no va ser fins ben entrada la pròrroga, al 100, que feia el primer recanvi.

Emery, el gran especialista en finals de l'Europa League, sabia bé el que es feia. L'entrenador basc n'havia jugat quatre i les havia guanyades totes. Ell sabia perfectament el camí que havia de seguir el Vila-real per trobar la glòria.

Pensant en els onze metres

La mala gestió de la banqueta feta per Solksjaer va permetre que el Vila-real tingués molta més presència a l’àrea durant la pròrroga. En canvi, el United va desaparèixer, exhaust, fiant-ho tot a alguna acció aïllada. L’ocasió més clara dels groguets va ser una pilota interior per a Alberto Moreno que va rematar amb tota la ràbia del món però sense punteria. La segona part de la pròrroga tindria el mateix guió i el mateix final. Amb l’asterisc que Solksjaer, que es veia a venir la pròrroga, va fer tots els canvis de cop pensant en els millors llançadors des dels onze metres.

La final, un partit que tant havia estat a tocar del Vila-real com del United, es decidiria a cara o creu. Per als groguets va sortir cara.