Valentina Berr, la primera futbolista trans catalana, diu prou
"No podia aguantar més els atacs de pànic i d'ansietat que estava patint", explica la jugadora del CE Europa
BarcelonaValentina Berr ha decidit dir prou. La primera futbolista catalana trans federada –i la segona de l'estat espanyol– ha comunicat aquest dimarts, Dia Internacional de l'Orgull LGBTI+, que deixa el futbol federat "per preservar la seva salut mental". La jugadora de 28 anys del CE Europa, equip barceloní amb el qual aquesta temporada havia aconseguit l'ascens a la segona màxima categoria femenina estatal, ha explicat que deixa el futbol federat a contracor. Ho fa arran de la pressió que suposa jugar-hi sent una dona trans: "No penjo les botes; me les pengen. No podia aguantar més els atacs de pànic i d'ansietat que estava patint cada cop més sovint en els últims mesos", relata la futbolista en un comunicat.
Berr denuncia "l'odi i la violència estructural contra les dones trans per part d'institucions, mitjans de comunicació i, també, molta gent que es dedica a assetjar persones que surten de la norma". La futbolista relata a l'ARA que ha patit diverses experiències desagradables amb la premsa, i que s'ha trobat amb gent "poc preparada per entendre o voler entendre el que significa ser una futbolista trans". També hi han pesat els comentaris que ha hagut de sentir pel simple fet de voler jugar a futbol. "S'ha arribat a insinuar en determinats mitjans de comunicació que soc un perill per a les nenes als vestuaris femenins", afirma.
Respecte a les institucions, lamenta la càrrega de sentir-se "permanentment sospitosa" a l'hora de complir els límits de testosterona per formar part d'un equip femení. La futbolista nascuda a Ripollet critica la pressió que pateix quan se li exigeix "constantment" complir amb aquests els nivells establerts pels organismes internacionals perquè no li prohibeixin jugar. Nivells que, segons explica Berr, moltes companyes que no són trans "poden sobrepassar de llarg sense cap problema".
Tot plegat ha dut la futbolista a prendre aquesta decisió. "Vull que sigui avui, 28 de juny, el dia que posi punt final a la meva carrera de manera oficial. Una carrera que ha estat dolorosa, plena d'obstacles i d'una violència que no hi cap ni en deu comunicats i que no té res a veure amb la pilota. Però també ha sigut i és un orgull posar el cos perquè les futures generacions ho puguin viure amb menys dolor, menys obstacles i menys violència. Que puguin viure el futbol com el que és: futbol".
Berr no s'ha volgut oblidar de les seves companyes, de les seves rivals i dels diversos clubs en què ha jugat. Els ha agraït el suport rebut i la comprensió davant la diversitat sexual en el món del futbol. "Som lesbianes, heteros, bisexuals, noies molt masculines, noies molt femenines, també noies trans i, fins i tot, nois trans! El futbol femení, lluny de ser exclusiu, és ric i procura abraçar a tota aquella persona que en desitja formar part. La realitat és diversa, i el futbol femení és aquesta realitat. No té res a veure amb aquest món paral·lel d'homes amb contractes multimilionaris, masculinitat hegemònica i heterosexualitat obligatòria".
El suport del CE Europa
Per la seva part, el CE Europa, conjunt al qual va aterrar el 2020, li ha donat tot el suport mitjançant un comunicat. "A tots ens agradaria que les baixes esportives o les retirades del futbol fossin només per decisions purament esportives les primeres i per convicció les segones, amb un bon punt final a la història de l'esportista en qüestió. No és el cas de la Valentina, que per motius de salut mental ha hagut de penjar les botes. La futbolista ha viscut els darrers anys la pressió, menyspreu i insults de diferents entorns i col·lectius pel fet de ser una jugadora trans", exposen. A més, l'entitat escapulada ja es va posicionar anteriorment contra aquest tipus de discriminacions amb la campanya Diem no, de caràcter antimasclista, antiracista, antihomòfob i antibullying.
Berr, que es va convertir en la primera jugadora trans en participar en un partit de futbol femení com a federada el 2018, veu ara que no té forces per continuar. S'acomiada, així, d'una passió, però continuarà amb el seu projecte de divulgació i normalització de les realitats trans i LGTBI+ anomenat La respuesta a todo, basat en podcasts, xerrades formatives i continguts pedagògics a les xarxes socials. La seva lluita continua.