El València desperta a temps i tomba el Madrid (2-1)

BarcelonaNou any, mateixa història. Després de mesos de victòries i golejades, el Reial Madrid ha encadenat la seva segona derrota consecutiva després de la desfeta a Dubai dies abans de tancar el 2014. El València més dur i ofensiu de la temporada ha sigut capaç de superar els blancs, que s'han avançat en el marcador amb un gol de Cristiano Ronaldo des de la línia de penal, assenyalat per unes polèmiques mans d'Álvaro Negredo. El conjunt local, intens, competitiu, però, ha capgirat el xoc, que ha estat marcat per la duresa de tots dos conjunts i pel valent plantejament de Nuno Espírito Santo.

El tècnic portuguès ha apostat per un onze amb Negredo i Paco Alcácer en atac –els seus dos home gol que fins aquesta jornada no havien coincidit d'inici sobre el terreny de joc– i Mustafi, Otamendi i Orban com a únics integrants de la línia defensiva de l'equip. La intenció del preparador era clara: jugar a l'atac i ofegar el conjunt blanc al seu terreny de joc. L'equip valencianista, aplicat, ha seguit al peu de la lletra la idea de Nuno i ha sortit a per totes sent molt perillós.

Quan pitjor ho estava passant el Madrid, però, Negredo ha tocat la pilota amb les mans en una acció de pilota aturada dels madrilenys. Gil Manzano, que ha entès que el gest del davanter local ha desviat la trajectòria de la pilota, ha assenyalat el penal, que ha transformat Cristiano Ronaldo amb seguretat (0-1).

Cop dur pel València, que ha seguit lluitant. Amb Enzo Pérez, que ha debutat aquest diumenge amb el seu nou equip, els de Nuno han sumat molta verticalitat, pressió i mobilitat de pilota. L'equip 'che', molt contundent i veloç en tasques defensives, ha incomodat als jugadors de Carlo Ancelotti, acostumats a monopolitzar la possessió de pilota i les ocasions de gol.

Només accions puntuals de Cristiano Ronaldo i Bale, força neutralitzats pels defensors locals, han portat perill a la porteria d'Alves, que ha acabat el xoc amb molèsties a la cama dreta. Amb el pas dels minuts, el partit ha anat perdent brillantor i electricitat. El conjunt de Mestalla, després del penal i d'alguna decisió més de Gil Manzano, ha estat més pendent de lluites individuals que de construir joc (5 jugadors del València han acabat la primera meitat amb targeta groga). Benzema, de fet, ha tingut dues ocasions molt clares per sentenciar el matx abans d'arribar el descans que ha aturat el porter brasiler.

Sense idees, el Madrid ha intentat explotar més que mai la velocitat dels seus extrems per intentar obrir espais i compensar la gris actuació dels seus migcampistes. Kroos i Isco no han pogut practicar el seu característic futbol, obligats a donar un cop de mà a Ramos i Pepe, nerviosos i perduts.

El València desperta i tomba el Madrid

En el 52, Barragán, amb l'ajuda del central portuguès, precisament, ha aconseguit empatar el partit (1-1). La fluixa defensa de James Rodríguez, que ha deixat massa sol al migcampista local en dues ocasions en els primers instants de la segona part, ha donat ales al València. Gol i ara, a jugar. Mestalla desperta, Nuno Espírito Santo saltant d'alegria i el xoc novament igualat.

Bale ha pogut trencar aquesta optimista situació accions després. Alves, tocat, però, ha sigut capaç d'aturar l'1x1 amb el gal·lès, que ha estat massa lent. Aquests errors es paguen, i aquesta tarda el vigent millor equip del món ho ha fet, i molt. Otamendi, amb un incommensurable cop de cap a la sortida d'un servei de còrner, ha anotat el segon pel conjunt 'che'. El València, molt crescut, s'ha cregut finalment capaç de guanyar els blancs després d'una setmana de campanyes corporatives del club valencià destinades a pujar la seva autoestima.

Ancelotti ha intentat capgirar la dinàmica i ha donat entrada a 'Chicharito', Khedira i Jesé, que ha tornat a disputar un partit de Lliga BBVA després de molts mesos de baixa per la greu lesió que va patir la passada temporada. El resultat, però, no s'ha mogut i el València s'ha apuntat la victòria (2-1). Els madrilenys, d'aquesta manera, trenquen la seva immaculada ratxa de 22 partits oficials sense perdre.