Lleida, història d'un punt i final

LleidaEl deute acumulat de més de 28 milions d'euros per part de la Unió Esportiva Lleida va esclatar al principi de la temporada que acabem de deixar enrere i ha acabat suposant l'últim any de vida de l'històric club de la Terra Ferma. Una nova entitat, sota el nom de Lleida 1939, agafarà el seu relleu de la mateixa forma que ho han fet desenes de clubs al llarg dels anys després de superar greus situacions econòmiques que han tancat la carpeta de les seves respectives històries.

Res quedarà ja en actiu d'aquell Lérida Balompié original, que es va fundar l'any 1939 després de la Guerra Civil, fruit de l'impuls d'entitats de la terra com el Lleida Sport Club, el Club de Futbol Calaveres i l'AEM. La nova entitat que competirà a partir de la propera temporada 11/12 amb el Camp d'Esports com a llar dels seus duels locals serà un altre club que, tot i mantenir la categoria de Segona B, compartir els colors i molt segurament les formes originals de l'escut, res tindrà a veure amb aquell passat modestament gloriós que des del 30 de juny és ja pura història. Una història plena de registres positius i negatius, com el debut a Primera Divisió (1950/1951), però ocupant la darrera plaça del campionat, tornant a Segona i convertint-se en l'equip, encara ara, més golejat de totes les lligues espanyoles de Primera: ni més ni menys que 134 dianes en contra.

No obstant, aquell estimat Lleida va tornar a gaudir de la Primera Divisió anys més tard. El 1988 va arribar al club el millor entrenador de la seva història, segons diuen tots els experts de la zona, José Manuel Esnal 'Mané'. L'estiu del 1993 el club blau tornava a la categoria d'or del futbol estatal (segona i darrera de militància). Malgrat grans victòries com un 0-1 al Camp Nou o un 2-1 contra el Madrid al Camp d'Esports, aquell equip tampoc va poder evitar el descens. Després de passar per diverses situacions esportives i sumar, alternadament, nou temporades a Segona A, el club fundat l'any 1939 s'ha vist ofegat pel deute.

Les obligacions econòmiques del desaparegut Lleida no podien allargar-se més en el temps i als inicis de la darrera temporada que ara ha finalitzat, el nom de Tatxo Benet -antic màxim accionista i propietari- i els moviments financers del club al llarg dels anys van tornar a la memòria col·lectiva dels socis i aficionats del club. La situació, donada l'elevada xifra del deute, no tenia sortida viable, ni tan sols quan el club presidit de forma temporada per Anabel Junyent va guanyar una demanada contra el Banco Popular (els primers dies del mes gener del present any), ingressant més de dos milions d'euros que van servir per poder afrontar els pagaments als jugadors i a d'altres que ja no militaven a la plantilla.

La llei concursal va obligar a la retirada de la primera fila de Junyent per situar-hi tres administradors, supervisats pel jutjat mercantil de Lleida. Un cop esgotades les possibilitats de salvació directa de la Unió Esportiva, un nou club resultant adquirirà els drets competitius i la unitat productiva de l'equip desaparegut. Tot sembla indicar que, si el dia sis de juliol no hi ha cap sorpresa amb els avals, aquesta vegada Anabel Junyent serà, de ple dret, presidenta i propietària d'un Lleida de futur que haurà deixat enrere una nostàlgica història esportiva.