La UEFA castiga els àrbitres espanyols per culpa d’una filtració

SabadellAl Comitè Tècnic d’Àrbitres li creixen els problemes. Durant les últimes temporades, el col·lectiu ha patit desprestigi per molts afers extraesportius: des del cas Negreira, l’ús irregular d’una sala annexa a la sala VOR, els vídeos de Real Madrid TV o les denúncies dels àrbitres de VAR. Luis Medina Cantalejo, el president d'aquest organisme, ha decidit passar de puntetes sobre totes les qüestions, però aquesta vegada qui l’ha colpejat amb força ha estat la UEFA, organisme del qual també forma part el Comitè com a integrant del panell de desenvolupament dels col·legiats.

L’origen del conflicte és la mà de Marc Cucurella a la pròrroga de l’Alemanya-Espanya de l'última Eurocopa. La decisió d’Anthony Taylor (anglès) de peritar la mà com a legal va aixecar molta polseguera i la UEFA va decidir analitzar-la a l’últim informe que va presentar als col·legiats internacionals. Els responsables van determinar que la mà del defensa d’Alella era punible i s'hauria d’haver assenyalat penal.

La resolució dels dirigents es va filtrar a mitjans de comunicació espanyols i això no va agradar gens a Roberto Rosetti, el director dels àrbitres europeus. L’italià va interpretar que la font provenia directament d’un dels col·legiats espanyols, però no va ser capaç d’esbrinar qui n'havia sigut l’autor. Així i tot, va tirar pel dret i va enviar a la nevera els 10 internacionals espanyols. Ni ells ni els seus assistents han rebut cap designació en les darreres dues jornades de competicions europees.

La decisió de la UEFA ha generat moltes tensions i els àrbitres espanyols consideren que Medina Cantalejo ha abaixat el cap davant de l’organisme europeu i no els ha defensat amb prou contundència. D'altra banda, la cúpula directiva no ha sigut capaç de trobar el culpable de l’enèsima fuita tot i les mesures de prevenció que aplica a les reunions, on prohibeix utilitzar els telèfons mòbils o divideix els col·legiats per categories per evitar que hagi cap filtració a la premsa. Medina busca el bocamoll que, segons el seu criteri, ha provocat el càstig del màxim estament.

Dues jornades senceres a la nevera

Les designacions a l’inici de la temporada 2024-2025 havien sigut força productives per als interessos de la RFEF. La primera jornada de Champions League va repartir dos partits: Hernández Hernández va dirigir el Juventus-PSV i Martínez Munuera el Bayern de Múnic - Dinamo Zagreb. Una setmana més tard, l’inici d’Europa League donava l’oportunitat a De Burgos Bengoetxea i de nou a Hernández Hernández. Per la seva banda, Sánchez Martínez debutava l’1 d’octubre a la Champions a la segona jornada de la competició amb un Borussia Dortmund - Celtic.

La jornada de Nations League, celebrada el 14-15 d’octubre, també va ser força profitosa: van xiular De Burgos Bengoetxea (Itàlia-Israel), Cuadra Fernández (Ucraina - República Checa) i Hernández Hernández (Polònia-Croàcia). El canari rebia la tercera designació de la temporada, demostrant ser un actiu molt vàlid als ulls de Rosetti.

I fins aquí. Les següents jornades de Lliga de Campions, Europa League i Conference han deixat en blanc als àrbitres espanyols, que no han xiulat cap dels 54 partits disponibles. La Nations League serà el punt de partida per recuperar una mica de normalitat, ja que el Comitè Internacional va decidir que, en aquesta aturada FIFA, Martínez Munuera fos l’encarregat de dirigir el Turquia-Gal·les (0-0) i Gil Manzano el Països Baixos - Hongria (4-0).

El cap de cartell de l'arbitratge espanyol fa figa

Gil Manzano viu les seves hores més fosques en el tram decisiu de la seva carrera. Les retirades de Mateu Lahoz i Del Cerro Grande eren una gran notícia per als seus interessos perquè li deixaven via lliure per copar els partits més rellevants. Els pronòstics el situaven com un dels principals caps de cartell de l’arbitratge europeu i la seva convocatòria per a l’Eurocopa era un símptoma inequívoc de la confiança de la UEFA. El col·legiat de Don Benito va debutar amb un Àustria-França, però no va estar a l'altura i va completar una actuació decebedora. Les elevades expectatives dipositades en GilMan es van esfumar abruptament quan Rosetti va decidir enviar-lo cap a casa tot just començar.

Des de llavors, Gil Manzano ha desaparegut del mapa i fins ara només havia rebut una designació: un discret Malmoe - Sparta Praga d’eliminatòria prèvia de Champions. Dissabte va tenir una nova oportunitat al Johan Cruyff Arena sota l’atenta mirada dels responsables arbitrals, que ara hauran de decidir si li retornen la confiança o aposten per donar pas a Sánchez Martínez i Hernández Hernández.