Lamela investiga Rosell pel contracte de Nike amb el Brasil

BarcelonaQuan dilluns passat, després de més de 12 mesos detingut, Sandro Rosell va ser citat a declarar davant la jutgessa Carmen Lamela a l’Audiència Nacional, l’expresident del Barça va ser interrogat sobre un cas que no s’esperava: el contracte de la marca Nike, on ell havia treballat molts anys, amb la Confederació Brasilera de Futbol (CBF). Un cas que la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) de la Policia Nacional hauria enviat a l’Audiència Nacional, segons va avançar El Confidencial, perquè considera que hi hauria el blanqueig d’una comissió il·legal de 22 milions d’euros. En aquesta operació, Rosell hauria cobrat més de 22 milions d’euros i, d’aquests, 4,3 haurien anat a parar a mans de Ricardo Teixeira, el president de la CBF fins al 2012. Segons la defensa de Rosell, és un fet “sorprenent” perquè l’expresident del Barça ja havia declarat per aquests diners fa un any. “És sorprenent que es publiqui aquesta informació just l’endemà de la seva declaració. Es tracta d’un esforç més per reforçar un procediment cada cop més dèbil”.

Els fets datarien de finals del 2008 i el contracte firmat va estar en vigor fins al 2011, quan Rosell ja era president del Barça. Llavors hauria fet circular aquests diners a través de paradisos fiscals i empreses com Ailanto Marketing, amb seu al Brasil, per intentar evitar que els rastregessin. Preguntat sobre el cas, Rosell va explicar que va transferir cinc milions d’euros a Teixeira per tornar un crèdit personal, en una operació que segons fonts de la defensa “ha quedat acreditat que era legal”. Els advocats de Rosell argumenten que aquests fets pels quals també seria investigat ara no són “res de nou”, perquè ja figuraven en l’informe inicial de la Guardia Civil d’ara fa un any, quan va ser detingut. De fet, la defensa recorda que ja va declarar sobre aquests moviments quan era detingut a Barcelona, abans de ser traslladat a Madrid. “Els diners no provenen de res il·legal, és un contracte de llargada durada entre Nike i Ailanto, l’empresa de màrqueting esportiu de Rosell al Brasil, que estava al dia amb la hisenda brasilera. El contracte entre aquestes dues empreses consistia a oferir a Nike un servei extern de màrqueting esportiu per als diferents clients que la marca té a l’Amèrica del Sud. Un cop Sandro Rosell va arribar a la presidència del Barça es van iniciar negociacions entre les dues parts per arribar a un acord per rescindir el contracte a canvi d’una indemnització a favor d’Ailanto. I aquesta empresa va indemnitzar els treballadors, va tancar, va pagar els impostos i va repartir beneficis”, expliquen els advocats de Rosell, tot recordant que es va actuar d’aquesta manera perquè, segons els estatuts del Barça, el president no pot tenir participació en negocis del món de l’esport. Però com que el contracte, signat el 2008, s’estenia fins al 2012, i Rosell va ser escollit president del club el 2010, es va optar per aquesta indemnització a inicis del 2011. Amb els diners d’aquesta indemnització, Rosell hauria tornat un préstec personal que tenia amb el seu amic Ricardo Teixeira. “Tenim un informe de l’auditoria KPMG encarregat per Rosell el 2016 que així ho demostra”, diuen des de la defensa.

La UDEF, en canvi, considera que Rosell hauria utilitzat l’empresa mercantil brasilera Ailanto Marketing Ltda, que ja va ser investigada al Brasil per un contracte públic amb la secretaria d’Esports de Brasília, per cobrar un suborn. Els diners haurien circulat posteriorment per paradisos fiscals per evitar deixar rastre, cosa que els advocats neguen perquè afirmen que només es van moure del Brasil a Espanya, i d’Espanya al Brasil. Rosell, que va ser traslladat dilluns des de la presó fins a Madrid per ser interrogat per la jutgessa Carmen Lamela, va ser detingut ara fa un any per la seva implicació en el cas Rimet, en què és investigat pel suposat blanqueig de 15 milions d’euros de la venda de drets audiovisuals de partits de la selecció de futbol brasilera.

Sandro Rosell ha vist com, des que va ser empresonat a la presó de Soto del Real ara fa una mica més d’un any, li han denegat onze vegades la posada en llibertat. Dilluns, de fet, va aprofitar que podia declarar davant de Carmen Lamela per demanar personalment la llibertat provisional.