El trombó i la bufanda de la infància de Lamine Yamal

BarcelonaLamine Yamal complirà 17 anys dissabte, un dia abans de la final de l'Eurocopa, en què pot consagrar-se com el millor jugador del torneig. En tot just la seva primera temporada com a futbolista professional, la seva progressió és vertiginosa. Acapara portades arreu del planeta, informatius i comparacions, fins i tot, amb Leo Messi. Ho accepta amb naturalitat, tocant de peus a terra. Tot i l'aura d'estrella mundial amb què se l'embolcalla, ell no perd la serenor. "Intento no fixar-me gaire en tot això de veure'm com una icona. Crec que això no m'ajudaria gens. Jo només intento ajudar l'equip", va dir després del triomf contra França en què va marcar un golàs.

L'última Eurocopa la va seguir amb els seus amics en un bar d'un centre comercial. Tres anys després, ell n'és un dels principals protagonistes. Va arribar al torneig havent de fer deures de final de curs de quart d'ESO, i rumiant quin batxillerat vol fer. Ho explica ell mateix amb naturalitat. Així és Lamine Yamal, un adolescent que es diverteix jugant a futbol de la mateixa manera que ho feia quan era un marrec. Quan salta al terreny de joc, davant de milers i milers de mirades, desplega el seu talent de la mateixa manera desinhibida com ho feia de ben petit a l'humil barri de Rocafonda, a Mataró.

Es passava tota la tarda sencera, després de l'escola, jugant en una pista de futbol asfaltada, dominada per un mural amb el prefix 304, els tres últims dígits del codi postal de Rocafonda (08304). Era tan menut quan va començar a jugar que primer ho feia de porter, per no molestar gaire els nois més grans. Lamine Yamal no oblida els seus orígens i dibuixa, amb els dits de les mans, aquests tres dígits quan celebra els seus gols.

La història personal del jove extrem del Barça s'explica a partir d'una família molt humil que va passar per estretors econòmiques. De fet, la seva família era una de les moltes del barri de Rocafonda que es van acollir a un programa solidari d'Unicef. Una història que aquests darrers dies s'ha viralitzat perquè quan només era un nadó de sis mesos va ser el guanyador d'un concurs organitzat per aquesta ONG per participar en un calendari solidari impulsat pel diari Sport i la Fundació del Barça. Qui el va agafar en braços per sortir a la foto era un joveníssim Leo Messi. Una imatge que el pare de Lamine Yamal ha compartit a les seves xarxes socials.

Els orígens humils de la família del jove talent s'expliquen a partir de l'arribada de la seva àvia paterna, Fàtima, que va deixar Tànger fa més de tres dècades. La figura de l'àvia és decisiva per entendre la infància de Lamine Yamal. El seu pare, Mounir Nasraoui, va encadenar diverses feines temporals, anant i tornant del Marroc. També es va ficar en alguns embolics. "Es posa una mica nerviós amb facilitat", expliquen alguns veïns de Rocafonda, comparant-lo amb el tarannà tranquil de l'Abdel, el seu germà i tiet de Lamine Yamal, que regenta un forn a Rocafonda.

Una altra figura clau és la seva mare, Sheila Ebana, originària de Guinea Equatorial i que va treballar en un establiment de menjar ràpid abans que el Barça el fitxés amb set anys. Primer van viure a Mataró i després a Granollers, on es va mudar arran de la separació amb el Mounir. És en aquesta ciutat on Lamine Yamal va tenir la seva primera fitxa federativa com a jugador de futbol. Va ser al CF La Torreta, el club d'un barri d'aproximadament 2.000 habitants. La filla de l'excoordinador de l'entitat, Inocente Díez, treballava amb la Shelia, i van decidir-lo inscriure'l. El club va entendre la situació de la família a l'hora de les dificultats per afrontar les quotes. "Si les famílies ens expliquen la seva situació, intentem ajudar-los. No deixarem el nen sense jugar", diu Cristóbal Camenforte, llavors president de l'entitat.

L'instrument que va escollir Lamine Yamal quan feia primària

A Granollers va fer la primària a l'Escola Pereanton, que aposta per un projecte musical en hores lectives. El trombó era l'instrument que més li agradava a Lamine Yamal. De Granollers va passar a viure a La Masia. El canvi de domicili va ser més fàcil d'assimilar amb un objecte del qual no se separava mai. "La meva mare em va regalar una bufanda quan era petit. Ja no la tinc, perquè me la va agafar perquè deia que sempre la portava! Era una bufanda on s'hi havien enganxat totes les olors: de la meva mare, del meu pare, del meu gos... Hi dormia, me l'enduia a classe, als partits...", va explicar en una entrevista a GQ.

Que entrés a viure a La Masia era un cas excepcional, perquè això no s'acostuma a fer amb els futbolistes que no viuen lluny de Barcelona. Però el Barça ja ho havia fet abans amb Ilaix Moriba, que vivia a Torre Baró, i Alejandro Balde, que va créixer a Sant Martí de Provençals, amb un règim mixt. "Es tractava de poder acompanyar més el jugador en aspectes com l'alimentació i els estudis", explica a l'ARA Xavi Martín, exdirector de La Masia. Balde, de fet, és un dels millors amics de Lamine Yamal al vestidor del Barça.

Balde va ser qui li va presentar Nico Williams, quan tots tres van coincidir a la selecció espanyola. Amb Nico, un altre jugador fill de pares que van emigrar de l'Àfrica, comparteixen l'afició per jugar a la videoconsola i fins i tot s'han animat a compartir balls plegats per TikTok. La música és una de les grans passions de Lamine Yamal. Se'n posa quan es lleva, al vestidor, per concentrar-se abans dels partits... És habitual veure'l amb auriculars. Explica que, amb la T-Mobilitat, són un dels seus objectes imprescindibles. Diu que la música el relaxa. Quan està amb els seus amics, de nit, escolten sovint Morad. Abans dels partits, artistes com Myke Towers, i amb el seu pare els rapers Eminem i 50 Cent.

Uns gustos habituals d'un adolescent corrent a qui li agrada prendre pastes amb te i també arròs amb salsa de cacauets. Són hàbits terrenals per a un futbolista extraordinari que diumenge pot guanyar l'Eurocopa amb 17 anys acabats de complir.