El miracle californià d'Ilie Sánchez i Cristian Tello

BarcelonaDos futbolistes catalans han ajudat a fer història el Los Angeles FC. Un club de només cinc anys d'història es va proclamar campió de la MLS a principis d'aquest mes en una final emocionant contra els Philadelphia Union. Els exjugadors del Barça Cristian Tello i Ilie Sánchez, protagonistes d'aquest triomf, se sinceren a l'ARA i expliquen l'aventura americana amb la seva cara més personal.

Els Estats Units, un nou repte per a Tello

Tello reconeix que tenia clar que volia canviar d'aires després de cinc anys a Sevilla jugant amb el Betis. Tanmateix, no esperava que fos als Estats Units. "Quan va acabar la meva etapa al Betis, els Estats Units no entraven als meus plans. Jo vaig tenir al cap continuar a Espanya. Vaig estar en contacte amb alguns clubs que podria haver valorat, com el Cadis, l'Osasuna, l'Espanyol o la Reial Societat", reconeix l'extrem de Sabadell. No eren les úniques opcions: "La Premier també és un lloc on sempre m'hauria agradat jugar".

"Tinc 31 anys i és una experiència molt diferent i un repte important. Quan ens van trucar de Los Angeles no ens ho vam pensar dues vegades", afirma Tello. Tanmateix, recorda que no tot van ser flors i violes: "Va ser una mica difícil marxar a l'altra banda del món amb la meva família, sobretot per les meves filles".

Per a Ilie Sánchez, en canvi, els Estats Units ja eren casa seva. El barceloní assenyala que els seus anys a Kansas City li van servir per agafar embranzida: "La meva integració ha estat molt fàcil. Jo ja feia cinc anys que jugava a la mateixa lliga, en un dels clubs més importants", apunta Ilie. "Kansas City és un lloc ideal per conèixer la competició i gaudir de la nostra professió", recorda. "Els meus companys m'han acollit d'una manera sensacional. L'afició, a més, és bestial i omple el camp a cada partit".

Un 2022 ple de records

Pel que fa als títols assolits, tots dos jugadors poden presumir d'haver-ne aixecat d'importants, aquest any. Tello es va acomiadar del futbol espanyol de la millor manera: "Haver dit adeu al Betis amb un títol [la Copa del Rei] és una cosa que mai oblidaré. Ara, a Los Angeles, estic molt content per l'experiència que estic vivint i sobretot per la lliga que hem guanyat".

Un dels moments més dolços i especials per a Ilie va ser el penal decisiu de la final. "En aquell moment, no vaig pensar res. Si just abans de xutar-lo em poso a pensar que la meva afició espera que el marqui, o que davant tinc el millor porter de la lliga [Andre Blake, del Philadelphia Union, ha sigut el porter menys golejat aquest any], aquell penal l'hauria fallat", confessa el 6 del LAFC, que no va encarregar-se del penal decisiu per casualitat: "Als entrenaments vam practicar penals i jo els vaig ficar tots".

Ilie explica que se sent còmode al seu equip, on ha jugat més de 30 partits aquesta temporada. "Ha estat clau sentir-me una de les peces més importants". Un jugador agraït amb el director esportiu del seu club actual i amb l’entrenador, Steve Cherundolo, que no té l'espineta clavada per no haver acabat de triomfar a Europa: "Jo he fet molt bona carrera aquí, als Estats Units, i estic gaudint molt".

Els Estats Units no són Europa. Tot i haver guanyat el títol més important, tots dos futbolistes caminen tranquils pel carrer, on passen "desapercebuts": "És una experiència diferent. Jo estava acostumat al fet que a Sevilla o a Barcelona tothom et conegui", diu Tello. I el seu company afegeix: "A l'estadi i als voltants, a la botiga o a altres esports com als Clippers [bàsquet] o als Rams [futbol americà], sí que ens reconeixen i ens feliciten. Pel carrer, normalment, no. Aquí, a més, vaig en cotxe a tot arreu".

En l’imaginari col·lectiu europeu es parla de la MLS com una mena de cementiri d’elefants. En realitat, no és així, i els esportistes ho demostren. "És una lliga que està creixent molt. D'aquí uns anys serà una lliga molt forta i competitiva", considera Tello, que descriu les diferències entre jugar allà i jugar aquí: "La principal diferència que he notat aquí és que és una lliga molt física. Són partits molt oberts, d'anades i tornades i hi ha molts més espais. A Espanya, els partits estan molt més treballats tàcticament".

Segons Ilie, la clau està en el vessant financer. "Un dels principals motius pels quals tots els equips juguen ofensivament és que és una lliga que té límits salarials. Els equips comencen amb un pressupost semblant cada any, i tots els resultats que assoleixen durant la temporada depenen de la seva destresa, habilitat i de la seva manera de fer", exposa Ilie. "Cada any el límit augmenta i el nivell que ha agafat la lliga és molt alt. A més a més, els bons entrenadors i preparadors que arriben any rere any fan que els equips estiguin més forts", determina.

Tello i Sánchez tenen corda per estona

"Ara mateix, la meva idea és acabar la meva carrera aquí, a la MLS. No sé en quina edat ho faré, però considero que als 35 o 36 anys és un bon moment per posar-hi punt final", afirma Tello, que deixa clar que és "dels que prefereixen deixar-ho estant bé, al 100%". Un gran mirall és Gerard Piqué, excompany de Tello al Barça: "En la meva opinió, Piqué ho ha deixat en una bona edat. Encara era el millor central del Barça".

També hi haurà Ilie per anys: "En tinc 31 i acabo de guanyar el més important dels títols pels quals lluito. Físicament, em trobo bé i tinc moltes ganes de continuar jugant. Lògicament, arriba un punt a les carreres dels futbolistes, dels entrenadors, dels periodistes o de tothom en general, en què vols canviar d'aires i fer una altra cosa. Ara per ara, no és el meu cas. El que tinc clar és que estic molt bé on estic", conclou.