La Tercera Divisió més fluixa dels últims anys?

BarcelonaL'emoció està servida a la Tercera Divisió. Mirant la classificació, només vuit punts separen el líder del classificat al lloc número catorze. Una sola jornada de competició pot fer variar de posició a més de la meitat dels clubs de la lliga i, fins i tot, enviar a dalt de tot un equip aparentment despenjat o apropar a la zona baixa qui es troba teòricament còmode.

Si repassem les xifres dels altres grups de Tercera, només al grup de Madrid el primer classificat, l'Alcobendas, té els mateixos punts (28) que el líder català, el Llagostera. En la resta de lligues per comunitats, tots els primers classificats igualen o superen de llarg els trenta punts. En cap dels grups els equips classificats de la desena posició cap a sota es troben a tocar de la promoció d'ascens a Segona B. De fet, a la majoria d'ells el quart classificat gairebé dobla en punts als equips de mitja taula cap a sota.

Aquesta emoció i la numèrica igualtat és interpretada per la majoria dels actors de la categoria (jugadors, entrenadors i premsa especialitzada) com el reflex d'un baix nivell al grup cinquè. La crisi econòmica ha afectat a tots els clubs per igual, els clàssicament poderosos i els més humils. La igualtat en les forces s'ha anivellat a la baixa i els partits són, tècnicament, pitjors que els d'altres temporades. Això sí, sigui amb bon o mal nivell, el fet que la categoria sigui imprevisible i els favorits no existeixin li atorga un punt d'interès d'aquí al final de temporada.