Tarda de comiats nostàlgics a un RCDE Stadium que toca fons

BarcelonaL’últim partit del curs a l’RCDE Stadium, la visita del Màlaga (16.15 h, BeIN LaLiga), servirà per tancar una setmana tràgica per a l’espanyolisme. Serà una tarda de comiats nostàlgics: els dels desapareguts Juli Pardo i Dámaso Ruiz, més el d’un Gerard Moreno que marxarà al Vila-real. Tres persones amb gran pes en l’espanyolisme en els últims anys, des dels despatxos, la grada i la gespa, respectivament, viuran un adeu especial -per als dos primers, l’últim- per part de l’afició periquita.

Per al primer es guardarà un minut de silenci abans de començar el partit i en el minut 12 es passaran imatges pel videomarcador de l’entranyable capellà. En el cas de Gerard, a l’espera de fer-se oficial la seva marxa, tot apunta que aquest serà el seu últim partit a casa com a espanyolista. Un duel doblement especial per al golejador, ja que podria coronar-se com a rei de Cornellà-El Prat: si marca i no ho fa Sergio García, desfarà l’empat a 23 gols que sumen cadascú entre Lliga i Copa i es convertirà en el màxim anotador de la història de l’estadi.

El perpetuenc no serà l’únic integrant del primer equip a acomiadar-se del feu blanc-i-blau: l’interí David Gallego, que en principi no seguirà al front del primer equip, viurà des de la grada el partit a causa de la sanció patida per l’expulsió al Wanda Metropolitano. Ahir va deixar clar que tot i que es tracta de l’últim partit a casa del curs, per a ell “la festa no existeix”; com a mostra de “responsabilitat amb la institució” no farà grans canvis del que ha fet fins ara. També s’acomiadaran jugadors com Pau López (que marxarà lliure al Betis), Carlos Sánchez (que tornarà al Fiorentina), i Jairo Morillas (inèdit aquest curs). Tampoc sembla clar el futur d’homes com Sergio Sánchez o Sergio García, que podrien dependre del futur tècnic.

La pitjor assistència en nou cursos

“Faig tot el que puc perquè Sarrià sigui una festa”. “A qui no animi l’Espanyol, el multo”. “Ara, sobretot, mantinguem la calma: pau, germans”. El llegat de Dámaso Ruiz, resumit en tres frases que s’haurien d’imprimir a les parets d’un Cornellà-El Prat que s’ha quedat orfe d’un dinamitzador de l’animació que, alhora, aposti per la pau social. L’afició, dividida per diversos motius, troba enguany a faltar més nexes d’unió com ell en un camp que ha tocat fons pel que fa a xifres d’assistència.

17.792 espectadors de mitjana és el registre més baix de la història, l’únic estadi de Primera que aquest curs no ha arribat a ocupar la meitat de capacitat (43,9%). 2.728 espectadors menys per partit respecte del curs passat (20.520), un retrocés significatiu que, veient l’estancament del projecte, pot agreujar-se la temporada vinent. L’actual ha estat marcada per una successió de contrarietats. Primer van ser els horaris els que impedien una afluència més gran: tants partits en diumenge com en dilluns (quatre) en una primera volta en què també van tocar dos duels en divendres. A l’octubre va intensificar-se una guerra de banderes que va derivar en una grada dividida i, fins i tot, alguns incidents violents.

Poca assistència

A finals del 2017 era la mala dinàmica de l’equip la que restava al·licients als seguidors, que contra el Girona van començar a demanar la dimissió de Quique. El madrileny va ser cessat una volta més tard, just abans de trepitjar Montilivi, després de caure contra l’Eibar en la segona pitjor entrada del curs (11.862 espectadors). Problemes a la gespa i a la grada, on tampoc els grups d’animació funcionaven satisfactòriament. La Penya Juvenil no ha deixat de reclamar una millor ubicació al gol Prat, mentre que la Curva, rebatejada com a Grada Canito, va esclatar arran de l’exigència d’un document policial. Uns problemes que s’arrosseguen des de l’1 d’abril i que encara estan lluny de resoldre’s. El que es preveia que seria un curs d’augment de la massa social ha acabat sent la davallada d’espectadors més gran de la història d’un Cornellà-El Prat (ha superat els 2.698 de la temporada 2012/13) que trobarà molt a faltar a Gerard Moreno.