El sorprenent destí del propietari de l'Elx, l'empresari amb dues bales al despatx

Barcelona"A la gent li agrada parlar. De mi diuen que m’he fet ric amb els narcotraficants, però no és cert. Jo vaig arribar a Mèxic per treballar al futbol, la meva passió. I va resultar que el club on era tenia uns socis que, aparentment, sí que s’havien fet rics amb el narcotràfic. I es va crear una imatge de mi injusta", diu Christian Bragarnik, el propietari de l’Elx.

Futbolista amateur sense gaire qualitat, Bragarnik era un desconegut per a la major part dels argentins, però en pocs anys ha aixecat un imperi que li permet controlar més de 100 jugadors, 20 entrenadors i haver sigut l'últim representant de Diego Armando Maradona. Un ascens meteòric per a aquest exjugador de quarta i cinquena divisió argentines que ara fa 25 anys jugava en un club gairebé sense aficionats, el Yupanqui, mentre treballava en un videoclub, on es feia un fart de gravar en vells VHS tots els partits de futbol que podia. Per guanyar-se un sou extra, també editava vídeos de casaments. Ja retirat del futbol, va treure’s la carrera de dret compaginant els estudis amb mil feines, fins que l’any 2001 va conèixer el futbolista Mariano Monroy, que després de jugar al Talleres buscava un nou destí. Bragarink va oferir-se per fer un vídeo amb les seves millors jugades en una època en què no tothom tenia accés a les imatges dels partits. I aquell VHS va servir per tancar el fitxatge de Monroy per l'Irapuato, equip de la Primera Divisió mexicana. Va ser l'inici d'un ascens meteòric que l'ha portat a trobar-se amb els presidents dels grans clubs europeus gràcies a controlar l'equip il·licità, que encadena la segona temporada consecutiva a Primera amb ell a la llotja, tot i haver-se fet un fart de canviar tècnics. Francisco, l'exentrenador del Girona, és el cinquè en aquestes dues temporades.

El pas per Mèxic

Quan va deixar l'Argentina per marxar a Mèxic, poca gent el coneixia. Els dirigents de l'Irapuato van ensumar que Bragarnik tenia idees i ambició. I en sis mesos ja era director esportiu del Querétaro, un altre club controlat pel mateix grup empresarial. Bragarnik va portar durant dues temporades un munt de jugadors i tècnics argentins a Mèxic, i va arribar a ostentar el càrrec de president del Querétaro, fins que el 2002 aquests dos clubs van ser enviats a Segona després d'una investigació que demostrava que estaven controlats per empreses vinculades al cap del narcotràfic Tirso Martínez Sánchez. Bragarnik, però, havia aprofitat aquella aventura per fer un munt de contactes en clubs mexicans. Després de quedar-se sense feina al Querétaro, va fitxar pels Xolos de Tijuana, club controlat per l’exalcalde d’aquesta ciutat, Jorge Hank Rhon, un home que anys més tard va ser detingut amb més de 80 armes a casa seva i un munt d’animals exòtics. "La gent sent el nom de Tijuana i pensa en narcos, però, com totes les ciutats, també té la seva vida normal i un club de futbol com els altres", explica Bragarnik, que fa poc va admetre que Hank Rhon és un dels socis amb qui comparteix propietat a l’Elx. Hank, de fet, controlava dos clubs de futbol. Els Xolos i els Dorados de Sinaloa, club on Bragarnik va portar com a tècnic Diego Armando Maradona el 2018. Hank, fill d’un important polític, ha estat detingut dos cops. Un per la compra d'animals exòtics sense permís i l'altre en el marc d'una investigació vinculada a activitats il·legals. A més, dos treballadors d’una empresa de seguretat seva van ser acusats d’assassinar un periodista que investigava la família Hank.

El 2011 Bragarnik havia tornat a l’Argentina per fundar l’empresa de representació de futbolistes Score Fútbol, amb què actualment controla el destí de més de 100 jugadors. Un d’ells, Darío Benedetto, s’ha acabat convertint en un dels seus socis, i és alhora jugador i també propietari d’accions de l’Elx. "Soc una persona d’èxit, això molesta molt. Com que he treballat en llocs com Tijuana, tothom intenta donar-hi mil voltes, però jo treballo pensant en el futbol com a advocat, res més", explicava fa dos anys, coincidint amb una investigació de la policia argentina, que va entrar a les seves oficines a Buenos Aires per buscar proves de lligams amb els grups d’aficionats radicals de l’Independiente de Avellaneda, club que va arribar a tenir a la vegada un director esportiu, un tècnic i cinc jugadors representants per Bragarnik. Bon amic de Chiqui Tapia, el president de la Federació Argentina, Bragarnik va encarregar-se de gestionar els últims anys de vida professional de Maradona: primer el va portar a Mèxic i després al Gimnasia de la Plata.

La fotografia de Scarface

"És la persona més poderosa del futbol argentí, ara mateix. Té tentacles en molts clubs. Una de les novetats que ha portat és que és el representant a la vegada de molts tècnics. Els mou d’un club a un altre. Quan apareix una opció perquè un entrenador seu fitxi per un bon equip, s’encarrega que un altre dels seus ocupi el càrrec que aquest abandona. Controla la part esportiva de molts clubs, especialment el Defensa y Justicia, l’Unión de Santa Fe, el Godoy Cruz i l’Independiente", explica el periodista Roberto Parrottino. El seu primer gran èxit a l’Argentina va ser amb el Defensa y Justicia, un modest club dels barris del sud de Buenos Aires que va comprar quan jugava a la Tercera Divisió, i que ha portat a la Copa Sudamericana el 2020. "Més enllà de les polèmiques, cal acceptar que té bon gust pel futbol i que crea projectes que juguen molt bé, com Defensa y Justicia", afegeix Parrottino. A Xile controla l'Unión La Calera, un club de Primera on exerceix de president a l’ombra. I també ha entrat al mercat uruguaià i bolivià. Quan Parrottino el va entrevistar a la seva oficina de Buenos Aires, Bragarnik el va rebre sota una gran foto d’Al Pacino interpretant el gàngster Tony Montana al film de Brian de Palma Scarface. Bragarnik tenia dues bales sobre la taula i va fer broma dient que després de passar per Mèxic li agradava jugar amb el que la gent deia d’ell. "Encara no he trobat cap film que em representi tant com Scarface. I he viscut a Mèxic, a prop de tot això", li va dir provocador.

Des de fa dos anys controla el destí de l’Elx, on ha portat uns quants jugadors que representa. L’imperi de Bragarnik continua creixent i ja ha arribat a Europa, a una ciutat que va conèixer per primer cop el 2005, quan va acompanyar-hi el davanter Lucas Valdemarín, un d’aquells als quals feia vídeos en VHS quan era un desconegut.