Les sis incògnites que deixa la dimissió de Luis Rubiales

BarcelonaEl mandat de Luis Rubiales a la RFEF va començar amb una gran polèmica i ha acabat de manera vergonyosa. L'estiu del 2018, quan acabava d'arribar al càrrec de president, va destituir el seleccionador masculí Julen Lopetegui poques hores abans de l'inici del Mundial de Rússia al fer-se públic que el tècnic ja tenia signat un contracte amb el Reial Madrid. Ara s'ha vist forçat a dimitir a causa del seu petó no consentit a Jennifer Hermoso i les seves actituds masclistes en la cerimònia de celebració del Mundial després que el món de l'esport –especialment el futbol femení–, l'opinió pública mundial i els càrrecs polítics espanyols l'hagin pressionat per fer el pas durant tres setmanes esperpèntiques en les quals Rubiales s'ha aferrat el càrrec. Ahir també va dimitir com a vicepresident de la UEFA.

Què passarà amb la seva guàrdia pretoriana?

Rubiales ha marxat, però la gran majoria de la seva guàrdia pretoriana segueix al càrrec. De fet, l'únic que ha hagut de deixar el seu lloc perquè ha estat destituït és el seleccionador femení, Jorge Vilda, un dels que van aplaudir el seu discurs durant l'assemblea extraordinària de la RFEF celebrada per parlar de l'assumpte, en què Rubiales es va negar a dimitir. En canvi, Luis de la Fuente, el seu homòleg de la masculina, segueix a la seva cadira malgrat que també el va aplaudir. És el mateix cas que el del català Andreu Camps, el secretari general i qui ha estat la mà dreta de Rubiales.

També continua a la RFEF el director esportiu de la selecció masculina, Albert Luque –que en una entrevista a Efe va dir que "a l'home sempre li ha agradat més el futbol que a la dona" per justificar la poca presència femenina a les grades de la Supercopa d'Espanya disputada a l'Aràbia Saudita–, un altre dels homes de confiança del president dimitit. I, sense anar més lluny, l'actual president interí, Pedro Rocha, que va ser l'únic dels vicepresidents de la RFEF a qui Rubiales no va destituir abans de l'assemblea extraordinària amb la intenció que fos el seu possible successor. En canvi, una altra persona afí a Rubiales, el director del gabinet de presidència Chema Timón, va posar el seu càrrec a disposició i ha estat substituït per Elvira Andrés.

Canviarà alguna cosa a la RFEF? Hi haurà eleccions?

Sembla difícil que hi hagi un canvi estructural a la RFEF mentre tots aquests noms continuïn formant part del màxim organisme del futbol espanyol. Però això pot canviar amb les eleccions que hi haurà, i que el Consell Superior d'Esports (CSD) ja es planteja. "El govern espanyol vol que es compleixin els canvis estructurals i que es produeixin unes eleccions a la RFEF dins del termini i en la forma escaient", va dir a la Cadena SER el president del CSD, Víctor Francos, després de la dimissió de Rubiales.

Segons marquen els estatuts de la RFEF, la junta directiva s'ha de constituir com a comissió gestora i convocar eleccions, un procediment que la Federació Espanyola ja ha anunciat que ha iniciat. Ara la RFEF haurà de decidir qui és el president d'aquesta comissió gestora. Però el vencedor d'aquestes eleccions tindria un mandat molt breu, ja que acabaria l'últim quadrimestre del 2024, la data en què en condicions normals hauria d'haver finalitzat el de Rubiales. Aleshores s'hauran de tornar a celebrar eleccions, segons marquen els estatuts. De totes maneres hi ha una alternativa: que Pedro Rocha, amb el vistiplau del CSD, aguanti com a president interí fins al gener i, en aquell moment, es convoquin eleccions sense necessitat d'haver-les de tornar a convocar uns mesos després.

El nou president cobrarà el mateix que Rubiales?

L'assemblea general de la RFEF del 30 de maig del 2022 va aprovar que el sou del president de la RFEF pugés fins als 675.761,87 euros bruts per 83 vots a favor i una abstenció. Ningú hi va votar en contra. Així, aquesta va ser la quantitat econòmica que Rubiales va percebre del màxim organisme del futbol espanyol l'any passat tenint en compte que el canvi va tenir un caràcter retroactiu. El sou base s'havia d'actualitzar cada any segons l'IPC. Però segons un reial decret del 1991, el salari assignat a un president d'una federació esportiva espanyola finalitza amb el seu mandat. Per tant, el que sigui escollit com a nou president de la RFEF haurà de proposar un nou salari a l'assemblea general i aconseguir, almenys, la meitat més un dels vots perquè sigui aprovat.

Què passarà amb la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita?

El projecte més polèmic del mandat de Rubiales a la RFEF ha estat portar la Supercopa d'Espanya a l'Aràbia Saudita. El torneig es va disputar fora d'Espanya per primera vegada a la història en l'edició del 2018, quan el Barça la va vèncer a Tànger davant del Sevilla. Però el gran canvi arribaria la temporada 2019-2020. Rubiales va firmar un acord amb l'Aràbia Saudita, amb l'empresa Kosmos de Gerard Piqué com a intermediària, perquè passés a disputar-se en aquest país amb la participació de quatre equips (fins aleshores només la jugaven dos) a canvi d'entre 30 i 40 milions d'euros anuals.

L'acord es va ampliar el juny del 2021, quan el dirigent espanyol va signar amb aquesta monarquia absolutista fins al 2029. Per tirar endavant aquest projecte no va ser un impediment, per exemple, que a l'índex democràtic elaborat per The Economist l'Aràbia Saudita aparegui com el setè règim més autoritari del món.

Seran suficients els adeus de Rubiales i Vilda perquè tornin les campiones del món a la selecció?

Després de l'esperpèntic discurs de Rubiales en l'assemblea en què no va dimitir va haver-hi una reacció unànime de les jugadores, que van anunciar que no tornarien a la selecció fins que els màxims dirigents en aquell moment a la RFEF no abandonessin els seus càrrecs i hi hagués canvis estructurals. Ara s'ha de veure si aquesta petició es conforma amb la dimissió del president de la RFEF, Luis Rubiales, i la destitució del seleccionador femení, Jorge Vilda, o les campiones del món sol·liciten més canvis. De moment cap d'elles s'ha referit al tema després d'aquestes dues notícies i el 22 de setembre hi ha un partit davant Suècia pertanyent a la Nations League en què hauria de debutar la nova seleccionadora, Montse Tomé. Divendres, farà pública la seva primera llista.

Rubiales serà condemnat?

Rubiales ara té tres fronts a causa dels fets d'Austràlia: la via penal, l'expedient sancionador "greu" obert pel Tribunal Administratiu de l'Esport (TAD) i l'expedient disciplinari que li ha obert la FIFA i que el té suspès temporalment mentre es tramita. La via penal ha agafat molta força després que la setmana passada Jennifer Hermoso denunciés Rubiales davant la Fiscalia de l'Audiència Nacional pel petó no consentit i per la fustigació posterior a la qual va ser sotmesa, segons va explicar en la seva declaració. Posteriorment, la Fiscalia va denunciar Rubiales per agressió sexual i coaccions i l'Audiència Nacional ha admès a tràmit la querella aquest dilluns. En cas de ser condemnat, la pena pel primer delicte va d'un a quatre anys de presó. En el segon cas va d'una multa de 12 mesos a tres anys de presó.

La Fiscalia ha demanat que es prengui declaració a Rubiales com a investigat i a Hermoso com a víctima, a més de consultar a les autoritats d'Austràlia (on van tenir lloc els fets) "la tipificació en les seves normes substantives penals dels delictes contra la llibertat sexual". En aquest sentit, la policia de l'estat de Nova Gal·les del Sud, al qual pertany Sydney (l'escenari de la final del Mundial), ja ha informat que ajudarà les autoritats espanyoles. "Encara no hem rebut cap informe. Però si el rebem els agents es posaran en contacte amb les autoritats internacionals i prestaran assistència en el que sigui necessari", ha dit a AFP la policia de Nova Gal·les del Sud. Per la seva banda, l'Audiència Nacional ha demanat a diversos mitjans vídeos del petó no consentit i dels moments anteriors i posteriors.