Les set cares d'un ascens ràpid i silenciós

BarcelonaMai ha sigut tan difícil copsar els sentiments d'una temporada, en aquest cas la d'un ascens a Primera, com durant aquesta pandèmia. Sense públic, ni ovacions ni xiulets, ni zones mixtes per parlar amb els jugadors, resulta molt complicat saber què sent la plantilla. L'entrenador de l'Espanyol, Vicente Moreno, s'ha encarregat de mantenir una linealitat pràctica pel que fa a expressar l'estat dels jugadors, però al final, el dia abans del partit definitiu, es va sincerar. "El dia que vaig entrar per la porta, vaig veure el patiment als seus rostres. Me n'alegro per ells", va dir, mentre que el capità David López va reconèixer fa poc que no havia gaudit jugant a Segona, malgrat els espectaculars números de l'equip. Ells dos han sigut sens dubte dues de les cares principals d'un objectiu resolt que ha comptat amb més actors providencials.

Vicente Moreno (Massanassa, València, 1974)

El tècnic de l'Espanyol s'ha ocupat durant tota la temporada de mantenir un estat d'ànim lineal, sense caure en eufòries excessives ni negativisme. L'exjugador de l'Espanyol Moisés Hurtado, ara entrenador del Figueres i llicenciat en periodisme, creu que "és una persona amb molt de temperament", però alhora reconeix que "el seu to de calma, que de vegades pot desesperar, és clau per gestionar moments d'ansietat". A nivell tàctic, creu que "l'equip era més reactiu a l'inici i, després, va entendre que havia d'anar més a totes als partits i va fer un pas endavant".

Diego López (Paradela, Lugo, 1981)

Amb 39 anys, el porter és ara per ara el menys golejat de la categoria, ha sigut líder al camp i ha fet aturades providencials al llarg de la temporada. "Estem parlant d'un jugador que ha guanyat una Champions; això és només per a uns quants escollits, la seva experiència ens ha ajudat molt", reconeixia Vicente Moreno. Hurtado també destaca "la veterania" del porter, que a més és el que menys gols ha encaixat de la categoria. La pròxima serà la seva sisena temporada a l'Espanyol i és molt probable que, en el retorn a Primera, torni a ser el porter titular.

David López (Barcelona, 1989)

El capità de l'Espanyol, indiscutible a l'eix de la defensa quan no puja per fer la contenció al migcentre que alliberi Darder, porta tres temporades molt complicades. A la 2018/19, es va trencar els lligaments i es va perdre 23 partits. La passada, va ser dels que més va patir amb el descens i en l'actual no ha gaudit de la Segona. "És un líder que sempre mira pel grup", opina Hurtado. Amb prop d'un 86% d'encert, és el novè jugador amb més bon percentatge de passades encertades sobre el total de Segona, el cinquè que ha fet més passades bones i el millor de l'equip en ambdues categories.

Sergi Darder (Artà, Mallorca, 1993)

Mai havia fet tants gols com aquesta temporada, i ja en porta sis, a més de tres assistències de gol. En una entrevista amb el diari ARA, va reconèixer que havia tocat fons a l'estiu i que s'ha posat a punt gràcies a un psicòleg. Aquest any, sobretot al tram final, se l'ha vist content i molt creatiu. "És la genialitat. És una mica ciclotímic i això de vegades és complicat, però té unes espurnes quan està bé que li donen la capacitat de sortir en els moments complicats a fer gols especials. Tan bon punt s'estabilitzi més en el tema defensiu, serà un pivot organitzador completíssim, perquè de qualitat en té de sobres", diu Moisés.

Adrián Embarba (Madrid, 1992)

Ha fet 14 passades de gol, el màxim assistent de la categoria amb diferència, i en cada partit regala un servei de córner mil·limètric o un regat cuidat. Ha fet, a més, nou gols. És el tercer màxim realitzador de l'equip. Amb De Tomás, amb qui ja va coincidir al Rayo, ha format el tàndem més letal de la Lliga. Hurtado destaca que es tracta del "termòmetre de l'equip". "Quan ha estat bé, l'Espanyol ho ha notat. Té caràcter, contagia els companys i aporta amplitud, desbordament i gol. És el jugador més important de l'equip", completa.

Javi Puado (Barcelona, 1998)

Amb 22 anys, s'ha consolidat com una de les figures de l'equip després de tornar d'una cessió al Saragossa. Després del seu recent hat-trick, és el segon màxim golejador de l'equip amb deu dianes i, a més, és el segon amb més assistències de la categoria (amb 8) només per darrere del seu company. Amb ell, Nico Melamed (20 anys) i Melendo (23), el futur de l'equip per darrere o als costats del davanter sembla més que garantit. "Ha sigut el jugador més regular de la plantilla. És polivalent, té físic, capacitat de sacrifici i gol. Veurem quin és el seu sostre", opina Hurtado.

Raúl De Tomás (Madrid, 1994)

La seva facilitat golejadora és impròpia d'un jugador de Segona, i cada cop que regateja o fa un dels seus gols antològics, hi ha algú que es pregunta per què aquest davanter no ha acabat mai de triomfar en un equip de primer nivell. Malgrat haver-se perdut el partit a Saragossa per covid, és el màxim golejador de la categoria amb 22 gols. Moisés creu que és "la figura" i que té "nivell Champions". "Fa coses que molt pocs jugadors saben fer. Tot i que sempre he criticat que aquesta qualitat l'ha de posar al servei del grup, atrau moltíssims defenses i això permet alliberar altres jugadors", remata.