Riqui Puig: de l'èxtasi al quiròfan

BarcelonaRiqui Puig s'ha trobat a si mateix a la Major League Soccer. Després de no aconseguir la continuïtat en els plans de cap dels entrenadors que va tenir al primer equip del Barça (Ernesto Valverde, Quique Setién, Ronald Koeman i Xavi Hernández), el talentós interior de Matadepera s'ha convertit en un dels millors jugadors de la lliga de futbol nord-americana. És un dels pals de paller del Los Angeles Galaxy, una de les franquícies més potents de la competició, i bona prova d'aquesta màxima és el paper fonamental que ha tingut en la classificació del conjunt californià per a la final de la MLS. Una assistència seva va fer que Dejan Joveljić marqués el gol decisiu en la final de conferència contra els Seattle Sounders (1-0). La diana va provocar el deliri a les graderies.

La cara B d'aquest paper decisiu és que Puig va jugar el tram final del duel amb el físic greument afectat. Mitja hora abans del xiulet que duia els Galaxy a la finalíssima de la lliga, el migcampista català va patir un trencament del lligament creuat del seu genoll esquerre. És a dir, ha passat del deliri al quiròfan, ja que necessitarà intervenció per tornar a competir. I evidentment, es perdrà la final del pròxim 7 de desembre contra els Red Bulls de Nova York. Als 25 anys, haurà de començar a pensar en la temporada que ve. Aquesta donarà el tret de sortida a finals de febrer del 2025.

Els precedents de Palermo i Larsson

L'assistència heroica de Riqui Puig té molts precedents en el món del futbol. De fet, existeix l'expressió "el gol del coix" per referir-se al fet que un jugador lesionat sigui capaç igualment de batre el porter rival. Un dels més recordats és el que va fer Martín Palermo, aleshores davanter de Boca Juniors, el novembre de 1999. Va marcar el seu gol número 100 amb la samarreta xeneize amb els lligaments creuats del genoll dret trencats. Malgrat això, Palermo va ser capaç de controlar la pilota amb el peu dret a passada de Juan Román Riquelme i afusellar al porter amb la cama esquerra. Durant la celebració del gol, Palermo va fer evident la seva coixera i, quatre minuts més tard, va haver de marxar amb llitera del terreny de joc.

Un precedent més recent i pròxim és el de Henrik Larsson, qui va jugar 40 minuts del clàssic del Camp Nou (3-0) entre el Barça i el Reial Madrid del novembre del 2004 amb el lligament creuat anterior del genoll esquerre trencat. En un primer moment, semblava que el mal del suec només tenia a veure amb el cartílag, però durant l'operació per solucionar aquest trencament van veure que la gravetat de la lesió era força major.