El Reial Madrid sobreviu a l'allau ofensiva del Manchester City (4-3)

BarcelonaCom costa ofegar el Reial Madrid. Pot passar uns quants minuts sota l’aigua amb les teves mans al seu coll i s’aixeca un cop i un altre. El PSG i el Chelsea no ho van aconseguir. Ara li toca a Guardiola, que haurà de tornar al Santiago Bernabéu, on ha fet tanta por durant anys, per intentar portar el City a la seva segona final de Champions defensant un resultat massa curt, per l’escenari vist a l’Etihad (4-3). El City és així, com un cristall de Bohèmia. Preciós, però massa fràgil en defensa. L’equip de Guardiola hi va posar el futbol, però el Madrid té més vides que un gat. Tant fa les estadístiques o els mèrits. S’aferren a la vida amb les ungles.

L’escenari era difícil de millorar. El Manchester City, tant ric com el PSG però decidit a construir amb els seus diners un projecte d’autor gràcies a Guardiola. I davant, el Reial Madrid. L’ogre que ha provocat tants malsons pel Vell Continent, trencant el cor de tants clubs, tants jugadors i tants aficionats cada cop que s’aixeca per sorprendre, quan semblava mort. Un guió en el fons no gaire sorprenent, ja que el Madrid sempre fa el mateix. Passar-ho malament però sortir amb vida. Ara, veient els partits, sempre és difícil d’entendre com s’ho fan els madridistes per no enfonsar-se. A Manchester, el City hauria pogut golejar després d’un inici de partit en què va fer dos gols, però hauria pogut fer més. Primer, Mahrez per la dreta va passar la pilota a De Bryune, especialistes en marcar entrant des de la segona línia. Després, Gabriel Jesús burlant Alaba. La defensa del Madrid era de mantega, però el City tenia moltes baixes en defensa. I juga amb foc. Quan el Madrid va aconseguir acostar-se a Ederson, va mossegar amb un gol de Benzema. Havia de ser ell el salvavides d’un Madrid que també va aprofitar la doble cara dels anglesos a la segona part. Després d’una nova allau de joc local, amb el 3-1 obra de Foden, Vini Junior va burlar un Fernandinho massa lent per creuar mig camp i fer el 3-2. El City posava el futbol, però el Madrid s’agafa a la vida com un nàufrag al salvavides. Al City li calia generar moltes ocasions per fer gol, al Madrid poques. La classe de Rodri donava el control a l’equip d’un Guardiola que va perdre Stones per lesió. El tècnic de Santpedor, que coneix prou bé el Madrid, sabia que calia fer més gols, però era una arma de doble tall, ja que atacant un cop darrere l'altre, permetia als homes d’Ancelotti fer mal a la contra.

Benzema, al rescat del Madrid

Però Guardiola és caparrut. No ha canviat abans i no canviarà ara. Altres s’haurien espantat amb les curses de Vinícius i Benzema, però ell va ordenar seguir atacant. Si cal caure, fer-ho amb el cap alt, defensant una idea. I el premi va arribar quan Kroos va fer una clara falta a Zinchenko. Kovacs, l’àrbitre, va veure que la pilota acabava als peus de Bernardo Silva i donava una llei de l’avantatge que els defenses del Madrid no van entendre. Van quedar-se quiets, com estàtues de sal. I el portuguès va enviar la pilota a l’escaire i va fer somiar una afició que va acabar mossegant-se les ungles quan Laporte va fer un penal polèmic (va tocar amb la mà, però abans la pilota li havia tocat el cap) que Benzema va transformar en el 4-3 xutant a l’estil Panenka. Un xut tan deliciós com el partit d’un Manchester City que va fer prou mèrits per golejar, però, com altres cops, li va mancar gol, i s'estirava els cabells recordant les errades de Mahrez o Foden sols davant Courtois. I mira que en va fer quatre, però amb els cops de maluc de Mahrez i el ritme de Gabriel Jesús es va fer un fart de desaprofitar ocasions de gol. Un pecat que no pots cometre, contra el Madrid. Serà el Santiago Bernabéu qui dictarà sentència. Cal patir, per ser finalista.