El derbi de Madrid acaba amb empat i somriu al Barça
El Madrid segueix enfadat amb els arbitres després d'un penal en contra, però Mbappé evita la derrota dels home d'Ancelotti (1-1)
BarcelonaDel derbi de Madrid, qui en va sortir guanyador va ser el Barça. L’empat entre el Reial Madrid i l’Atlètic pot permetre a l’equip de Hansi Flick retallar encara més distàncies amb el lideratge si s’imposa al camp del Sevilla. Va ser un derbi bonic, amb tensió i debats, amb una primera part ben controlada per l’equip de Simeone i una segona en què el Madrid va fer mèrits per marcar un segon gol. No va passar, i el repartiment de punts deixa la Lliga ben igualada i enredada en els debats sobre l’arbitratge, ja que el madridisme plora pel penal que van xiular a favor dels visitants a la primera part.
El derbi arribava marcat per la famosa carta enviada pel Reial Madrid queixant-se pels arbitratges rebuts. A la capital espanyola s’havia parlat molt, de les queixes d’un Reial Madrid que darrerament veu fantasmes perseguint-lo per tot arreu. L’Atlètic, que tirava d'humor a les xarxes socials per burxar els seus veïns, es va avançar en el marcador precisament en una acció en què va caldre fer servir el VAR. César Soto Grado, el col·legiat del partit, que havia rebut una xiulada per part de l’afició blanca, va rebre el missatge de De Burgos Bengoetxea alertant-lo d’una trepitjada de Tchouaméni a Samu Lino dins de l’àrea. Una trepitjada suau, però ben evident. Ancelotti es queixava, Florentino mirava al cel i el Santiago Bernabéu perdia els papers al veure com el penal es xiulava i l’argentí Julián Álvarez, amb tota la calma del món, picava suaument la pilota per sobre de Courtois: 0-1.
Mbappé empata
El partit era just on el volia l’Atlètic, que podia córrer amb certa facilitat a la contra. L’equip de Simeone, en plena bona ratxa de resultats, defensava amb una línia de cinc, tot i que Galan també arribava per la banda amb molt de perill. El Madrid, en canvi, no se sentia còmode. Ancelotti no havia sorprès fent jugar de sortida el seu trident titular, amb Vinícius Junior, Kylian Mbappé i Rodrygo. Sumant-hi Bellingham, el resultat era un equip amb molt talent, però on pocs baixaven a defensar.
Però l’equip de Simeone, tot i trobar espais, no estava encertat en el darrer xut o la darrera passada. I deixava el derbi obert, ja que el Madrid potser no té equilibri, però sí que té sempre perill en atac. I al cap de cinc minuts de la segona part una cursa de Rodrygo va acabar amb un xut de Jude Bellingham, un rebuig i un gol de Mbappé. El Madrid, enfadat amb els àrbitres, els rivals i el món en general, es convertia en un animal ferit perillós que va tancar un Atlètic que havia deixat passar el seu moment.
El Madrid es va dedicar a colpejar un cop i un altre una defensa matalassera que es va haver de posar la granota de treball. Res de nou, quan ets l’Atlètic de Simeone, un equip que sap patir. Les bones intervencions d’Oblak van evitar el gol d’un Madrid en què Vinícius Junior ho protestava tot, mentre que el seu compatriota Rodrygo demostrava ser més constant. L’equip de Simeone, tot i que davant tenia un Madrid amb moltes baixes en defensa –el jove Asencio feia parella de centrals amb Tchouaméni–, va donar per vàlid el punt al Santiago Bernabéu, amb alguna contra de tant en tant per veure si sonava la flauta, com va passar a l’Olímpic de Barcelona. No va ser així, i al final el derbi va acabar amb empat. Somriu el Barça.