Jordi Lardín: “Chen Yansheng s’hauria d’haver rodejat de gent de futbol”

BarcelonaGairebé cinc mesos després de ser cessat com a director esportiu de l’Espanyol, Jordi Lardín encara la recerca d’un nou projecte en un altre club. Qui va ser el màxim responsable de la confecció de la plantilla 2017-18 analitza en una conversa amb l’ARA el context de la destitució, així com alguns condicionants que van marcar la seva gestió.

Després de tants mesos, ¿entén que la decisió de cessar-lo fos conjunta amb la de Quique Sánchez Flores?

És una decisió del club que no he entès. La respecto però no l’entenc, perquè Quique, que és l’entrenador que vaig tenir en tot moment, no va ser posat per mi, sinó per Ángel Gómez. La meva feina era ajudar al màxim l’entrenador que teníem en tot moment, donant-li la meva opinió i intentant que estigués com més còmode millor per poder rendir al màxim. Els resultats de la temporada eren els previstos. El primer equip va acabar onzè i el filial, que també era responsabilitat meva, va pujar. Per tant, no es pot justificar el cessament pels resultats, no hi ha cap motiu. Una altra cosa és que la meva feina agradés més o menys, però per resultats no pot ser.

¿Es va trobar lligat de mans i peus pel que fa al reduït marge que va tenir a l’hora de prendre decisions esportives i econòmiques?

Totalment d’acord. La meva idea era portar uns altres jugadors, però amb la situació econòmica que hi havia en aquell moment vaig intentar fer el millor equip possible. Tinc claríssim que soc responsable de l’arribada dels jugadors del curs 2017-18. Però no em puc fer responsable dels del 2016-17, a excepció de les renovacions de Roca, Melendo, Aarón i Navarro, que sí que són responsabilitat meva. Hi havia una bona plantilla, però crec que no vam estar al nivell fins als últims partits de Lliga. Hi va haver jugadors que no van estar al nivell en tota la temporada, i això va passar factura. És el que normalment passa, que els jugadors passen de puntetes sempre i no són mai responsables d’una temporada, sinó de partits, i al final a qui s’avalua és sempre l’entrenador o el director esportiu. Assumeixo la meva responsabilitat i les meves errades, que n'he tingut com tothom, però crec que cadascú ha d’assumir les seves coses.

A banda de recursos, li va faltar temps?

Sí, perquè a mi mesos abans m’havien renovat tres anys pensant en un projecte de futur amb una influència del futbol base important. Tots aquests jugadors que ara són al filial i els que van pujar del filial al primer equip són trets del nostre planter, ja hi eren o els hem portat els últims cinc anys, quan vaig arribar. A tots els hem promocionat i cuidat, i els hem entrenat per ser al primer equip. La idea era fer un equip amb molts jugadors de la base i els reforços que aconseguíssim portar.

Els noms desitjats eren Albiol, Valero, Banega i Mariano. Què va faltar perquè arribessin al club?

Calés. Els jugadors, tots volien venir aquí. Estava tot parlat i tancat. Però a l’hora de la veritat no teníem capacitat econòmica per portar-los, així que vam optar per intentar portar altres jugadors que no tinguessin aquests valors, però que poguessin donar un resultat òptim durant la temporada.

Al principi de l’estiu hi havia unes expectatives que havien canviat força a l’agost.

Sí, és així. Cadascú ha d’assumir la seva responsabilitat. La meva era gestionar el pressupost. Quan em van dir que tenia 20 milions vaig intentar gestionar-los per portar els millors jugadors possibles, i quan em van dir que en tindríem dos vaig intentar portar els jugadors que vaig pensar que eren més idonis amb aquesta quantitat.

¿El canvi de pressupost i el fet de prometre Europa abans d’hora han pesat massa a l’hora de gestionar les expectatives creades a l’afició?

Chen Yansheng, pel fet de no ser un home de futbol, s’hauria d’haver envoltat de gent de futbol. Crec que es va equivocar i s’ha equivocat a l’hora d'envoltar-se de gent que no sempre dona opinions positives. La gent que és a la vora de Chen no coneix el futbol, un món que no és qualsevol empresa. Una empresa és més fàcil de gestionar perquè hi ha un factor humà que és importantíssim. I això no és vendre cotxes. La lògica que segueix el futbol és totalment diferent. L’elecció de Chen, i entre els elegits hi soc jo, és equivocada, perquè si uns mesos abans em renoven per tres anys i al cap de vuit mesos em rescindeixen el contracte crec que és una decisió equivocada. En qualsevol empresa fa falta gent específica de futbol, això és el que Chen no ha entès des del principi.

Se'n va anar dolgut amb alguna persona?

No. No crec que em fallés cap persona. Assumeixo la meva responsabilitat, tinc claríssim que ho podia haver fet millor, seguríssim, però també tinc clar que, pel que fa a la meva gestió, hem fet el màxim amb el que teníem. Tot i això, crec que els jugadors que van arribar són molt vàlids i molt bons. Ho estan demostrant en aquests partits, i són els mateixos jugadors de l’any passat. Els mateixos que va portar Lardín són els que hi ha ara. A última hora han arribat Borja i Rosales, dos jugadors que ja eren a la llista de la direcció esportiva per portar-los aquest any, i que no es van poder aconseguir per tema de diners. Són els mateixos de l’any passat. L’únic canvi que hi ha hagut fins ara és Borja.

El límit salarial ha pesat força. ¿S’imaginaven que fos més alt per poder aconseguir més bons jugadors?

La idea era cada any tenir un límit salarial més alt i poder aportar més massa salarial per poder fitxar jugadors. Quan canvia tot és quan sembla que des de la Xina no es poden enviar diners a Espanya per fer ampliacions, i aquí es deixa de posar calés a l’equip.

¿Ha faltat un portaveu que donés explicacions més activament?

Al final, García Pont i Rousaud no són homes de futbol. Parlen bé, són gent amb bona paraula i molt bona intenció, però no són del món del futbol. I entenc que no estan capacitats per parlar de qualsevol cosa del futbol. Falta algú que quan parli de futbol sàpiga de què parla, i la gent entengui què vol dir. És molt important per al club tenir una persona amb capacitat per fer-ho.

Com valora la gestió feta en aquest últim mercat estiuenc?

Era molt complicat treballar, tant per a l’Òscar com per a Rufete. Ho vaig viure la temporada passada. El fet de no tenir múscul econòmic, i a sobre rebaixant la massa salarial a 15 milions, ho fa molt difícil. Tenim un consell d’administració i un propietari, i és el que al final decideix. Si creu que la cosa més important és pagar deute, així es farà. Crec que Borja és un davanter centre golejador, sempre ha marcat gols. Quan ha jugat en 2aB i 2aA sempre és important. I Rosales és una gran incorporació, un lateral dret molt llarg, ràpid, fort, agressiu, crec que taparà que pugui créixer Pipa, però és un jugador que millora. La plantilla és bona. Crec que descompensada, però hi ha jugadors que han de donar molt encara, que no han donat fins ara i que han d’esclatar. La temporada serà bona.

L’any passat devia ser un dels pocs que no es va sorprendre per la manera com va tancar la temporada David Gallego.

Sempre ho he dit. No tinc cap dubte del tipus d’entrenador que és David Gallego i de la personalitat que té. Quatre victòries i un empat en cinc partits parlen bé tant d’ell com de la plantilla. Per a mi és una alegria molt gran que David Gallego hagi tret el cap al món del futbol professional i hagi ensenyat què pot fer. Es mereixia continuar, però això no treu que Rubi sigui molt bon entrenador. La seva idea de futbol és agradable de veure, espero que ens faci disfrutar molt.

Hauria prescindit abans de Quique?

Sé, esclar. Entenc que a falta de cinc jornades, amb l’equip salvat, cessar-lo no era la millor idea. Si la rescissió s’arriba a fer al gener, quan va arribar l’oferta d’Anglaterra, tot hauria sigut molt més normal. A les últimes jornades crec que era molt millor exhaurir el contracte amb Quique i negociar després una sortida. Ens hauria estalviat una mica més.