Quique Sánchez Flores: "Hauria d'haver distingit que el de l'Espanyol era un projecte fantasma"

BarcelonaQuique Sánchez Flores va deixar l'Espanyol el passat 21 d'abril. Uns mesos més tard, al juliol, la revista 'Jot Down' va publicar una entrevista amb el tècnic madrileny en la seva edició en paper que ara reprodueix també de forma íntegra al seu web. A l'entrevista, Quique hi explica la "frustració" que va sentir durant la seva etapa a l'Espanyol, així com tot el que va passar, segons la seva versió. "Em sento molt identificat amb Fernando Alonso. Tots els col·legues reconeixen que és un bon pilot, i a mi em passa el mateix, em diuen que soc bo. El motor d'Alonso no és suficient. El Watford no ho és, l'Espanyol, tampoc. Em sento curt de motor".

El preparador madrileny, ara a l'atur després d'haver cobrat la meitat del tercer curs que tenia firmat amb l'Espanyol i el que quedava de l'anterior –prop d'un milió i mig d'euros–, defineix el blanc-i-blau com un "projecte incomplert". "Em van fer un projecte perfecte, onze jugadors nous, però després, quan vam parlar de Banega, Albiol, Valero, Mariano i Darder, al final només va venir Darder. I em van dir: «És que ja no tenim diners». Doncs així et quedes estancat". Sánchez Flores assegura que, des que va marxar de l'Atlètic, només ha pres "males decisions". "Vaig anar als Emirats Àrabs, al Watford i a l'Espanyol, un projecte que es va estancar en un any. Vaig tornar a decidir malament", afirma.

Més endavant, Sánchez Flores va més enllà. Preguntat per la seva última parada, l'Espanyol, apunta: "Hauria de tenir més capacitat per entendre els projectes, distingir quan és un project fantasma. La sensació d'estancament és el pitjor que et pot passar. Aquest és el primer any com a entrenador que tinc sensació de frustració". El tècnic es queixa que es va "vendre malament" el projecte i que encara hi havia gent queixant-se de no haver entrat a Europa després d'haver quedat vuitens l'any després d'un curs en què el repte era no baixar.

El madrileny afirma que els dirigents de l'Espanyol "no van complir la seva part del que havia de ser el projecte", i que "ningú va sortir a donar la cara, a dir que l'objectiu era un altre". "Com que la cara visible era jo, vaig quedar com un conformista. Els ho vaig dir: «Em fareu com a Pochettino, cremar-me al màxim i després acomiadar-me». Els ho vaig escriure en un paper a la reunió: «Pochettino i Quique». El tècnic reconeix que, a nivell futbolístic, eren una "barreja estranya". "Encara que haguéssim guanyat el Madrid, el Barça i l'Atlètic. Se'ns temia per la nostra velocitat, però sense Reyes, i amb Piatti lesionat, havíem d'inventar una altra forma de jugar. Al final, era un patiment estar indefinits".

A més, posa el focus sobre alguns noms concrets: "El punt d'inflexió va arribar amb la designació d'Òscar Perarnau, que pel que sigui, que no ho sé, va fer que Chen ja no tingués cap tipus de connexió amb el director esportiu i l'entrenador. Tot el que el primer any eren converses cada quinze dies, videoconferències, aquell any va desaparèixer. Tot es va quedar entre ells, i fins i tot els jugadors van percebre que la força del seu entrenador ja no era la mateixa".