El Rayo Vallecano, el club que guanya sobre la gespa malgrat viure una guerra civil a la graderia

BarcelonaEls debats interns dins del barcelonisme semblen poca cosa comparats amb el conflicte intern que viu el Rayo Vallecano. El modest club del barri de Vallecas ha tornat a Primera per la porta gran gràcies a les genialitats d'Andoni Iraola, el jove tècnic basc que sembla destinat a fer grans coses a les banquetes. Amb una plantilla modesta, juga a l'atac i ara mateix va per davant del Barça a la classificació amb un estil ben definit. Iraola és de les poques coses que genera unió en un club, el Rayo, que viu una "guerra civil" en paraules del president de la confederació de penyes. La major part dels aficionats no poden ni veure el propietari del club, Raúl Martín Presa. És la història de dues ciutats en una. Per una banda, Vallecas. Per una altra, el barri de Salamanca. El Madrid d'esquerres contra el de dretes, el Madrid obrer contra l'elegant. La mateixa ciutat i un club convertit en un desgavell social, sense que això afecti els resultats sobre la gespa.

Quan la primera setmana de setembre el Rayo Vallecano va presentar el seu darrer flamant fitxatge, el colombià Falcao, Presa va obrir l'estadi als aficionats pensant en els centenars de colombians que vindrien per veure un dels millors jugadors de la història del país sud-americà. Així va ser. Però davant centenars de periodistes, l'estadi també va omplir-se d'aficionats que no van deixar de cantar "Presa, veta ya" cada cop que aquest volia parlar. Falcao no sabia cap a on mirar. Segons Antonio Castilla, president de la Federació de Penyes del Rayo, "Presa és una persona autoritària que no encaixa amb la forma de fer del Rayo. Nosaltres som un barri humil, de gent treballadora, on la gent s'ajuda quan no arriba a final de mes. I el Rayo és el nostre símbol. Ara ha arribat un senyor que no consulta res, que tracta l'afició malament, que actua amb una forma de fer dictatorial. Esportivament potser les coses van bé, però s'ha carregat l'equip femení i tracta l'afició malament", explica. Per renovar els abonaments, els aficionats viuen un calvari, fent cua hores i hores fora del camp mentre els treballadors del club els donen un paper amb un número escrit a mà per saber quin és el seu torn. "En algunes coses el Rayo és un club de Primera, en altres de regional", mig bromeja Castilla.

Malgrat que el Rayo sempre ha sigut un símbol d'un barri amb una llarga tradició política a l'esquerra, a la llotja hi solen entrar empresaris que miren cap a una altra banda. Durant anys el Rayo va estar controlat per la família Ruiz-Mateos, que utilitzava l'equip per fer campanya en les seves guerres perdudes. Teresa Rivero, la dona de José María Ruiz Mateos, va presidir el club batejant l'estadi breument amb el seu propi nom, durant uns anys en què es van gastar diners que el Rayo no tenia. El 2011, Presa va comprar la major part de les accions. Membre d'una família del sector de la serigrafia, Presa estava diversificant inversions i creava un hòlding que no para de créixer, amb diners al sector de la construcció, per exemple. Quan Presa va comprar el club, que estava arruïnat, per pocs diners, ho va fer assessorat pel seu advocat, un tal Javier Tebas. Sí, l'actual president de la Lliga. Va ser una operació fosca on no queden clars els pactes amb l'anterior directiva, que segueix pendent de judici per impagaments i deutes. De fet, l'apoderat de l'anterior directiva, Jesús Fraile, ha trobat feina gestionant el restaurant de l'estadi gràcies a les gestions de Presa.

La guerra entre els aficionats i Presa va esclatar de seguida, quan va quedar clar que el nou propietari no veia amb bons ulls la voluntat dels socis que la seva veu fos escoltada. Com que alguns socis tenien accions, les assemblees acabaven a crits. Presa va enfrontar-se especialment amb els radicals, els Bukaneros, d'extrema esquerra, i va intentar evitar que tinguessin accés a les entrades dels partits de fora de casa. "Quan va veure que la gent de mig món veu el Rayo com un símbol del futbol contra el racisme, va començar a vendre aquesta imatge del Rayo per vendre samarretes", diu Castilla, en referència a la segona equipació del club, que va incloure la bandera LGTBI. "Però és l'afició la que ha fet del Rayo un club contra el feixisme, el racisme i l'homofòbia. Després Presa ens porta aquesta gent a l'estadi", diu un membre dels Bukaneros. La temporada passada Presa va convidar Santiago Abascal i Rocío Monasterio, de Vox, a la llotja de l'estadi per veure el partit Rayo-Albacete. "Va escollir aquest partit per molestar, per fer mal", diuen els Bukaneros, ja que a l'Albacete hi jugava l'ucraïnès Roman Zozulya. Fa uns anys el Rayo va voler fitxar aquest futbolista, però l'afició va boicotejar el fitxatge demostrant amb fotografies que Zozulya tenia contactes amb grups d'extrema dreta a Ucraïna. El futbolista va acabar a l'Albacete. I el primer cop que va visitar Vallecas va ser insultat durant tot el partit per una afició que el titllava de nazi. Presa donaria la raó a la Lliga, que va sancionar el Rayo. I el següent cop que l'Albacete va visitar l'estadi de Vallecas amb Zozulya, va convidar els líders de Vox. La resposta de l'afició del Rayo va ser desinfectar els exteriors de l'estadi l'endemà. "Cal netejar, no sigui que el virus del feixisme es quedi", diuen els Bukaneros, a qui Presa va acusar d'haver tallat els cables elèctrics per suspendre un partit contra el Madrid el 2013. "Són uns terroristes comunistes", ha arribat a dir el president dels radicals. Aquell any, 13 socis del Rayo van ser detinguts per la policia acusats de formar part d'una organització criminal i d'amenaçar de mort Presa. El president va negar ser qui havia presentat la denúncia.

"És un cas complex. Esportivament ha fet coses bones, i ha aconseguit que el Rayo sigui competitiu. Però és evident que no hi ha connexió amb els aficionats", diu Paco Jémez, extècnic del Rayo. "Les dues parts s'han anat allunyant i ara costa veure una solució", afegeix el tècnic canari, que visitava els bars del voltant del camp per conèixer l'afició. Presa, en canvi, ha arribat a denunciar alguns bars modestos del barri per haver posat l'escut del Rayo al rètol de l'establiment sense demanar permís. 

La gestió del femení els darrers anys ha sigut un dels altres punts que han allunyat l'afició i Presa. La propietat ha descuidat la gestió del que va arribar a ser un dels millors equips femenins d'Espanya, cosa que ha provocat que les jugadores fessin servir les xarxes socials per denunciar viatges mal organitzats, on rebien com a sopar un entrepà petit. O la decisió del club de començar la temporada sense que les futbolistes tinguessin el contracte a punt. "Els aficionats del Rayo volem deixar clar a aquest senyor que per a nosaltres el club és part de la nostra vida. No es tracta de voler guanyar i prou. Esclar que ens agrada com juga l'equip i veure que plantem cara als grans, però molts preferiríem estar a Segona amb el club controlat pels socis que no pas a Primera amb un propietari que insulta el nostre barri", diu Castilla, referint-se a unes declaracions que va fer Presa fa un any en un reportatge on recordava que quan era petit anava al camp del Rayo i "havia de saltar per sobre de les xeringues dels drogoaddictes". Presa, que ha vist com els aficionats del Rayo travessen la ciutat per omplir d'adhesius contra la seva persona el carrer del barri de Salamanca on viu, segueix ben decidit a no vendre el club. I l'afició canta cada diumenge al camp que el vol fora. El Rayo segueix ben dividit, excepte quan comença el partit.