Aquest diumenge, passi el que passi a la final de l'Eurocopa femenina, una entrenadora guanyarà el títol: Sarina Wiegman (Anglaterra) o Martina Voss-Tecklenburg (Alemanya). De les 16 seleccions que hi han participat, només sis, menys de la meitat, estaven entrenades per dones, i tres d'elles van accedir amb els seus equips a les semifinals. L'Eurocopa, que està batent rècords d'audiència i d'assistència, també ha visibilitzat l'encert de comptar amb una dona a la banqueta. Un altre mur, un altre sostre de vidre que comença a caure davant l'evidència que si a elles se'ls dona l'oportunitat, l'accés i els mitjans, aconsegueixen els objectius igual que els homes.
Segons dades de la UEFA, a Europa només el 6% dels entrenadors són dones. ¿Tenen menys coneixements? ¿Estan menys preparades? ¿Menys capacitades per liderar? No, no i no. El problema és de sexisme, de masclisme. Accedir a entorns majoritàriament masculins que compten amb ambients intimidatoris, condescendents, on són examinades amb lupa i en els quals han de mostrar l'excel·lència fins i tot per posar el seu nom a la pissarra continua sent una muntanya que cal escalar pel simple fet de ser dones. I res més que per això. No és una opinió, és un fet.
Dades? Només a Espanya, de les 16 banquetes de la Lliga Iberdrola, només cinc estaven ocupades per dones: Iraia Iturregi, de l'Athletic Club; Natalia Arroyo, de la Reial Societat; Sara Monforte, al Vila-real; Andrea Esteban, al València, i Ana Junyent a l'Eibar. Només hi ha dues presidentes: Victoria Pavón del Leganés i Amaia Gorostiza a l'Eibar, dues de 42. El 3 d'octubre passat, al Getafe - Reial Societat, per primera vegada a la història dues dones estaven a l'equip arbitral: Guadalupe Porras i Marta Huertas de Haza. La representació a les juntes directives també és mínima, testimonial. Als grans clubs, Barça i Real Madrid, només hi ha dues dones: Elena Fort i Catalina Miñarro. I som al 2022, així que permetin-me que no celebri com un triomf el que continua sent una vergonya.
No crec que arribi a veure una dona dirigint un equip masculí de futbol a Primera, i tant de bo que m'equivoqui. Perquè fins i tot amb les dades i evidències hi ha qui segueix pensant que si elles no estan dirigint, organitzant o entrenant, és per falta d'aptituds o d'interès. I aquesta és la idea, el sistema, contra el qual encara cal lluitar.
