Per què tenir Mbappé (encara) no és la millor notícia per a Ancelotti?

BarcelonaEn la roda de premsa posterior al partit que el seu equip va empatar a Mallorca, Carlo Ancelotti va posar especial èmfasi en tres paraules: actitud, concentració i equilibri. La primera i la segona són difícils de calibrar, cadascú hi dirà la seva i en el món del futbol sovint s'utilitzen per explicar males actuacions o resultats inesperats. És com allò de la intensitat, que també segueix ben vigent. Com que no tinc ni idea de què ha passat, o simplement no tinc ganes d'explicar-ho, direm que ha faltat intensitat i llestos.

La tercera paraula que volia remarcar l'entrenador del Reial Madrid, equilibri, també es fa servir a manta. Però què vol dir realment Ancelotti quan es refereix a la manca d'equilibri existent al seu equip? Què va trobar a faltar al camp del Mallorca i quin senyal d'alerta vol enviar?

En el primer partit de Lliga el Madrid no va ser un bloc. Uns quants atacaven, principalment Mbappé, Vinícius, Rodrygo, Bellingham i també Valverde, i els altres defensaven. Visualment, la sensació era aquesta, i això t'acaba portant a ser un equip trencat. Per dir-ho d'una manera més tècnica, les distàncies de relació entre companys no eren òptimes. Aquest va ser el principal problema del Madrid.

Quan aquestes distàncies entre companys d'una mateixa línia, o en el cas del Madrid a Mallorca sobretot entre els companys de diferents línies, no estan cuidades, l'equip es parteix i tot plegat es complica. És evident que els blancs tenen qualitat individual a cabassos i que això sovint t'acaba solucionant els partits, però el gran repte d'Ancelotti és fomentar les societats i sinergies entre els seus jugadors per aconseguir que de les seves virtuts en surti un equip amb tots els ets i uts. 

Si es repeteixen partits com el de Mallorca, el vigent campió de Lliga i de Champions no serà un conjunt estable. En el seu debut a les illes vam poder veure un excés de frenesí a l'hora de fer arribar la pilota als davanters. Com si un cop allà, i gairebé amb la llei del mínim esforç, ells t'asseguressin resoldre el partit per la via ràpida. I segurament en més d'una i de dues ocasions serà així, però què passa si aquell dia els Vinícius, Rodrygo, Mbappé i companyia no estan afinats en la combinació o a l'hora de definir? Doncs passa que la mateixa pressa que has tingut per arribar a dalt se't gira en contra i t'obliga a córrer cap enrere. Tornem a allò de les distàncies de relació.

Arribats a aquest punt, com que no has mastegat prou l'atac, els jugadors estan massa separats els uns dels altres. Quan el rival recupera la bola, sempre troba espais per sortir al contraatac. Així doncs, com que resulta molt complicat recuperar la pilota a camp contrari tot just després de perdre-la, perquè no t'has ordenat prèviament amb ella, a continuació hauràs de fer un esforç suprem per tornar-la a tenir abans que el rival arribi a la teva porteria. I aquí la pregunta és: ¿Mbappé, Vinícius i Rodrygo, especialment els dos primers, estan preparats per fer aquest esforç? Si ho estan, que ho hauríem de veure, després probablement tindran menys energia per decidir els partits allà on són elit mundial, a prop de porteria contrària.

Podem concloure, per tant, que el gran repte d'Ancelotti és cosir el seu equip. Si ho aconsegueix, té talent de sobres a la plantilla per seguir engreixant les vitrines del seu club. Si no se'n surt, el Madrid sovint llançarà una moneda a l'aire. Normalment sortirà cara, però no sempre.