"Tu amb els pobres, res de Barça!": la màgia de l'Osasuna desafia la norma

Torelló"L'Osasuna és un nexe d'unió entre tots els navarresos independentment del que cadascú pugui pensar en l'aspecte polític, social o cultural. L'Osasuna, com els Sanfermines, ens encanta, ens uneix, ens fa sentir especials. El que és d'aquí, li agradi o no el futbol, se sent de l'equip", subratlla Javier Flaño (Noain, 1984), mite rojillo, a les portes de la segona final de Copa del club: avui davant el Reial Madrid (22 hores, La 1). "L'Osasuna és un exemple de com un club humil i senzill també pot fer grans coses i tenir moments de glòria. El Madrid és favorit, però l'Osasuna, sempre amb molt de treball, amb la il·lusió i amb l'empenta de la gent, pot tenir les seves opcions", assegura. Flaño anirà a La Cartuja com un aficionat més, com ja va fer el 2005 en la final perduda contra el Betis. Llavors va viatjar al Vicente Calderón en bus des del poble, just uns mesos abans de convertir-se en fix al Sadar. Ho explica per il·lustrar el sentiment de pertinença que desperta l'Osasuna.

És l'autor del que, per a la majoria, és el gol més important de la història del club: el curs 2014-2015 l'equip necessitava un punt en l'última jornada al camp del Sabadell, que ja havia baixat, per evitar un descens a Segona B que molt probablement hauria desembocat en la desaparició. L'equip perdia per 2-0 al minut 18, però va acabar empatant amb un gol de Flaño a l'últim sospir. "No he tornat a Sabadell des d'aquell dia, però tinc ganes de fer-ho perquè forma part de la meva vida. És un dia marcat en vermell que no oblidaré mai", destaca. S'emportarà la samarreta d'aquell dia a Sevilla. La temporada següent l'Osasuna va pujar a Primera després de superar el Nàstic de Tarragona i el Girona al play-off, amb els bessons Javier i Miguel Flaño a la gespa i Xavier Riera (Badalona, 1973) a la grada.

Riera ja havia estat a Sabadell, amb 2.500 aficionats més de l'Osasuna: "Faltaven deu minuts, però vaig pensar que no podia aguantar més, perquè era com veure desaparèixer el que era la meva vida, i vaig sortir del camp plorant. Quan ja era al carrer vaig sentir molt xivarri, vaig entrar al cotxe, vaig engegar la ràdio, vaig sentir que havíem fet el 2-1 i vaig tornar corrent, just a temps per veure el 2-2. Va ser una bogeria, un alliberament". Riera recorda que de petit un metge li va recomanar passar l'estiu en un clima menys calorós per una malaltia sanguínia i va anar tres o quatre estius a Pamplona, a casa d'un tiet que havia sigut àrbitre assistent a Segona. "L'Osasuna, que en basc vol dir salut, va ser la meva cura. El meu tiet em deia «Tu amb els pobres, res de Barça", i aquell missatge va anar calant en la meva sang, que era just el meu problema", diu rient. Ja d'adult li portava botifarres a Patxi Izco, president de l'Osasuna entre el 2002 i el 2012 i recentment traspassat.

"Aquí poden veure els jugadors, tocar-los"

I continua dient: "Vaig trucar per fer soci de la fundació de l'Osasuna l'Asier i em van demanar quin dia havia nascut, quan encara no ho havia fet, i em van dir que m'havia d'esperar. Va néixer diumenge i dilluns vaig tornar a trucar-hi. Aquí el 90% de la gent és del Barça, o més, i sabia que cada dia que passés seria més difícil que fos de l'Osasuna". Amb cinc mesos, l'Asier ja va anar al Sadar i avui ja és un rojillo més: va començar la setmana bufant dotze espelmes i l'acabarà a La Cartuja amb el seu pare: "És el millor regal del món. Si guanyem crec que ploraré i potser saltaré al camp". Aquesta setmana els companys de classe del Barça li demanaven cançons per animar l'Osasuna.

Per al partit el pare lluirà la samarreta de la final de Copa del 2005, que va viure a la Plaza del Castillo, a Pamplona, i el fill, la que li va regalar Oier Sanjurjo, capità fins a l'estiu passat. En Xavier apunta que el caràcter proper i obert de l'Osasuna ha captivat l'Asier: "Aquí poden veure els jugadors, tocar-los. L'Asier té mil fotos. Te'ls trobes pel carrer, s'hi pot parlar. És tot més real". Són socis des del 2016 i tenen els seients al Sadar, a prop de Flaño.

"El que hem viscut junts al voltant de l'Osasuna no té preu. Veure'l content i orgullós, com canta, com es posa nerviós, com s'emociona, és com el dia de Reis, m'omple com a pare". Volia que fos de l'Osasuna perquè hi hagués aquest vincle perenne, perquè és una escola de vida: "El més fàcil seria ser del Barça o del Madrid, però equips com l'Osasuna són la vida: a la vida hi ha alts i baixos, no sempre estàs bé i no sempre estàs malament. I, a més, aquí la gent no deixa mai d'animar, encara que es perdi. Es premia més l'esforç que l'encert".

Guanyin o perdin, dilluns l'Asier anirà a l'escola amb la samarreta de l'Osasuna. I Flaño diu: "L'alegria ja la tenim, però guanyar seria una alegria encara molt més gran, brutal!".